En un moment en què la quantitat d’informació disponible supera la capacitat humana per analitzar-la, el periodisme d’investigació ha trobat en la intel·ligència artificial (IA) una aliada estratègica per fiscalitzar el poder.

Lluny de substituir la mirada crítica del periodista, aquestes eines digitals permeten buidar grans volums de dades, detectar patrons ocults i visualitzar relacions que, a simple vista, restarien invisibles. Però no tot val: cal ètica, rigor i una mirada contextualitzada.

Segons Nacho Calle –subdirector d’infoLibre, president fundador de l’Associació de Periodistes d’Investigació (API) i excoordinador de projectes d’investigació i dades a Maldita.es, on va treballar en filtracions massives com els Papers de Panamà o els Papers del Paradís–, “les eines d’IA no són un fi, sinó un mitjà per arribar més lluny”.

En el cas de Maldita.es, aquestes tecnologies han estat útils per creuar grans conjunts de dades, analitzar contractes públics o destapar trames d’interès públic. “No es tracta de tenir la millor eina, sinó de saber fer-se les preguntes adequades i tenir hipòtesis d’investigació clares”, afegeix.

Per la seva part, des de Mèxic, Ernesto Aroche –periodista d’investigació, director del mitjà de comunicació independent Lado B, que ha estat guardonat per la seva tasca de fiscalització local i documentació de la violència estructural–,  Aroche assegura que “la veritable revolució és l’accés a dades obertes, que permeten al periodista fer recerca documentada. Després, eines com ChatGPT poden ajudar a resumir documents o fer cerques més àgils, però no poden substituir el criteri periodístic”.

Investigar el poder amb dades massives

Aquests dos professionals ofereixen, doncs, una visió complementària des d’Europa i Amèrica Llatina, territoris on la intel·ligència artificial encara és una eina emergent per al periodisme.

El valor diferencial d’aquesta tecnologia en el periodisme d’investigació rau en la seva capacitat per analitzar big data. Això permet, per exemple, detectar patrulles policials que es repeteixen en abusos, patrons en licitacions fraudulentes o vincles entre empreses fantasma i governs. “Quan ets capaç de convertir una sospita en una taula amb 500.000 dades analitzades, tens un impacte social real”, assenyala Calle.

Aroche coincideix en aquest punt: “Els governs volen opacitat. Si creues bases de dades, exposes connexions incòmodes. Això és fer periodisme de poder”. La IA, en aquest sentit, és un catalitzador que accelera processos que abans podien portar mesos de buidatge manual.

El periodisme d’investigació amb eines d’intel·ligència artificial s’alimenta, doncs, del periodisme de dades, una disciplina que combina rigor estadístic, coneixement tecnològic i esperit crític. Com apunta el subdirector d’infoLibre, treballar amb hipòtesis sòlides i formular les preguntes adequades és clau per detectar patrons, anomalies o vincles invisibles. En aquest context, la IA no només accelera els processos, sinó que potencia l’impacte social de la dada quan s’analitza amb mirada crítica.

Una ètica digital necessària

Tot i el seu potencial, l’ús de la IA requereix ètica. “No podem caure en el parany d’acceptar una resposta de la IA com a veritat absoluta. Cal verificar i contrastar sempre”, insisteix Calle.

A més, en un entorn com Mèxic, on la violència contra la premsa és una trista realitat, Aroche recorda que les eines digitals també poden posar en risc la seguretat de la font si aquestes no es gestionen amb cura.

Mentre les eines tecnològiques no deixen d’evolucionar, el periodisme d’investigació manté la seva essència: mirar on ningú mira, connectar punts, contextualitzar dades. Com a periodista, he comprovat que l’ètica, la intuïció i la capacitat de preguntar allò incòmode continuen sent la base del nostre ofici.

“La màquina pot ajudar-te a arribar-hi més ràpid, però no pot saber què és rellevant ni per què ho és”, adverteix Aroche. La IA, doncs, pot accelerar processos, però no pot decidir què investigar ni amb quin enfocament fer-ho. Aquesta responsabilitat, tant avui com ahir, continua sent humana.

En temps de sobreinformació i discursos manipulats, el periodisme d’investigació amb eines d’IA obre una nova etapa per destapar les estructures de poder que operen des de l’opacitat. No es tracta de tecnificar la professió, sinó d’ampliar la mirada. Perquè és en la combinació entre tecnologia i sensibilitat humana on neixen les històries que realment poden canviar les coses.