En l’actual tauler de joc de la informació, les estratègies per captar usuaris passen per la rapidesa, la brevetat i la diferenciació. Ens hem acostumat a rebre un gran volum de continguts  tan bon punt encenem el telèfon mòbil, gairebé sense voler. A l’altra cara del tauler, però, els periodistes han d’elaborar una gran quantitat d’informació, en diferents formats i en el mínim de temps possible. No és cap novetat, però, que les xarxes socials han transformat completament la manera com consumim la informació. Avui dia, el públic ja no espera a llegir un diari al matí o veure un telenotícies al vespre, sinó que sovint es deixa endur pel corrent frenètic d’un constant l’scrolling constant, desplaçant-se verticalment per una web o app, on troba una oferta de continguts inacabable.

De la mateixa manera que tots els camins porten a Roma, tots aquests elements fan que ens plantegem una vegada i una altra el mateix debat: més velocitat i brevetat és igual a menys rigor i qualitat informativa? Enric Borràs, subdirector del diari ARA, creu que la simplificació de la informació s’ha fet servir sempre en el món del periodisme: “Un titular no deixa de ser una idea resumida d’una notícia, igual que el subtítol o l’entradeta. Els diaris, tant impresos com digitals, necessiten diferents nivells de lectura”. La situació, però, s’ha accentuat amb l’ús cada vegada més frenètic de les xarxes socials per part dels mitjans de comunicació. “La complexitat és una de les víctimes de la rapidesa”, afirma Ariadna Trillas, periodista i redactora de la revista Alternativas económicas, i afegeix que “quedar-se en l’escuma del cafè de la informació no dona el context que requereixen moltes notícies”.

Connexió amb l’audiència

L’1 de juny del 2024, el diari El País va estrenar El País Exprés, una breu selecció de les notícies més rellevants del dia, pensades per ser llegides en poc temps, i a través d’una pantalla. La redactora en cap d’estratègia digital a El País Exprés, Mari Luz Peinado, explica que ha tingut una molt bona rebuda entre els lectors del diari. “És una pinzellada del més important del dia, i sobretot de les claus per entendre per què és important”, afirma.

Per la seva part, Ismael Nafria, periodista especialitzat en estratègies digitals dels mitjans de comunicació, assegura que “una de les grans tendències que hi ha és aconseguir que els usuaris acabin pagant per la informació”, de manera que aquest fenomen creixent “obliga a fer productes on la qualitat passi per sobre la quantitat”. Segons aquest expert, però, “els mitjans ja no basen la seva estratègia a fer coses a les xarxes per arribar a tothom”, sinó en “generar una connexió entre el mitjà i el consumidor”, és a dir, en aprofundir en la relació amb l’usuari, ja que a les xarxes socials “costa aconseguir un benefici econòmic rendible a la llarga”. El País Exprés neix precisament amb l’objectiu de “fidelitzar els lectors a llarg termini”, però “sense substituir els continguts del diari”, afirma Peinado.

Les dades parlen per si soles: segons el Digital News Report 2024, El País acumula 350.000 subscriptors digitals, El Mundo, 123.000, i La Vanguardia, 107.000. Però si, en canvi, ens fixem en els seus seguidors a les xarxes socials, aquests números es multipliquen, ja que El País compta amb 2M de seguidors a Instagram, més de 8,5 M a X, i 1,2 M a TikTok. El segueixen El Mundo amb 4,5 M a X, 1,9 M a Instagram i 1,9 M a TikTok. Finalment, La Vanguardia té 1,2 M a Instagram, 1,3 M a X, i 600.000 seguidors a TikTok. Tot i això, cal tenir en compte que, segons aquest mateix informe, els ciutadans espanyols que desconfien de les notícies en general (40%) continuen superant al grup que hi confia habitualment (33%).

Algoritme o jerarquia

En el món de l’algoritme, no hi ha un ordre informatiu concret, prèviament debatut i elaborat a consciència. Les notícies que més apareixen a les pàgines de cerca o els “per a tu” de les xarxes socials, són les més virals, les que han rebut una quantitat més gran d’interacció social: likes, comentaris, reposts, retuits… Peinado assegura que El País Exprés busquen tot el contrari. “Aquest format et dona una experiència completa, amb un principi i una fi, i amb una jerarquia”. Perquè en l’scroll infinit de les xarxes socials, i fins i tot a les pàgines web dels mitjans, el lector es pot arribar a perdre. “A les xarxes trobes un text o un article aïllat i no el pots valorar”, afegeix.

Al cap i a la fi, si ens remuntem als inicis del món mediàtic, la jerarquia de rellevància és la pedra més bàsica dels fonaments d’un diari: des del que es destaca a la portada, fins a la distribució de les notícies al llarg de les seves seccions. El mateix passa a la ràdio i a la televisió: els titulars, la durada de les peces i les imatges formen part d’aquesta jerarquia que es començava a donar per obsoleta. Segons Peinado, però, davant de tanta sobrecàrrega d’informació, “la jerarquia torna a tenir un sentit”.

Per tot plegat, hi ha diaris que han apostat per les newsletter, com el New York Times. Es tracta d’un conjunt dels titulars o de notícies breus més importants del dia que el mitjà envia als seus subscriptors per correu electrònic. Un format que ha tingut bona acollida entre els lectors del diari ARA, segons explica Borràs. “Oferim les notícies que creiem que seran més interessants per una persona que s’acabi de llevar, i hi afegim també algun tema soft i d’entreteniment”, explica. D’aquesta manera, es genera una fidelització del subscriptor amb el rotatiu. “És una porta d’entrada més als nostres continguts. Amb la newsletter intentem cridar l’atenció del lector a llegir l’article amb profunditat a la web”, afegeix.

Augmentar la visibilitat

Però a les xarxes ja no tan sols no existeix una jerarquia de rellevància, sinó tampoc una jerarquia temporal. Per això Borràs les defineix com “un espai on l’algoritme mana”, ja que ofereix els continguts amb més visualitzacions, els que han agradat més, però no tenen per què ser els més recents, ni els que un periodista o mitjà ha decidit que tenien més rellevància periodística. Així, el primer que l’usuari es troba a les pestanyes d’entrada tant a Instagram, Facebook, X o TikTok, és allò que l’algoritme creu que el pot atrapar. “Hem de publicar les notícies segons què funcionarà millor. Adaptem els missatges al context”, afirma Borràs.

En aquesta equació entra el factor SEO (Search Engine Optimization) en català: l’optimització per a motors de cerca. Es tracta d’un procés que té per objectiu augmentar la visibilitat d’un lloc web als cercadors, incrementant-ne la posició a la pàgina de resultats. Ara mateix el SEO es divideix en dues grans àrees: els cercadors com a tal, i el Discover, una funcionalitat de Google que mostra contingut personalitzat als usuaris sense que hagin de fer cap cerca concreta. Borràs apunta que per situar-se en aquests dos espais “cal tenir en compte com cercarà la gent una notícia”.

Els elements de titulació i subtitulació, els enllaços i apartats dins la peça, entre d’altres, són clau per posicionar-se millor o pitjor en aquestes cerques. “Es tracta de jugar amb el text i adaptar-lo a cada cercador. Per una banda, utilitzem el títol periodístic que es veu a la web i a l’aplicació, i per l’altra, un títol enfocat al SEO que intenta respondre directament a la cerca que pugui fer l’usuari”, detalla Borràs. Tanmateix, alerta dels perills que això implica. “El Discover, per exemple, funciona com una xarxa social més, i últimament està afavorint continguts de baixíssima qualitat que no tenen res a veure amb el periodisme, fins i tot, alimentant els discursos d’odi”, adverteix.

El País Exprés busca informar a partir de petites píndoles | Foto: Neus Aldeguer Turiera-Puigbò

Canvi de paradigma

Si bé és cert que els nous formats que han emprat els mitjans de comunicació per informar a través de les xarxes socials han estat pensats per resumir i simplificar les notícies, ara es comença a tombar la truita. Internet s’ha convertit en un espai on llençar les notícies d’última hora, els titulars més “cridaners”, la publicació d’imatges amb enllaços a través dels quals accedir als articles complets dels mitjans de comunicació.

Ara bé, alguns han aprofitat la seva presència a internet, els vídeos, el llenguatge digital i la brevetat per fer, precisament, tot el contrari. Es tracta d’oferir noves fórmules per donar context a les informacions. ElNacional  n’és un exemple: tant a Instagram com a TikTok aprofundeixen en les notícies que s’expliquen de manera més extensa al diari, però en un format informal. Maria López, cap de xarxes d’aquest mitjà digital, assenyala que els vídeos busquen “apropar-se a l’audiència”, en una època en què “s’ha perdut la capacitat d’atenció”. “Intentem posar emocions, transicions, parlar amb el llenguatge del dia a dia, però mantenint el rigor informatiu”, assegura. “Fer-ho amè no vol dir fer-ho banal”, afegeix.

En tots aquests formats innovadors, “el disseny, la usabilitat i l’experiència de l’usuari són elements clau”, afirma Peinado, en referència a El País Exprés. “Es tracta d’un format de text curt, amb una imatge gran, que s’adapta molt més a la lectura del mòbil, aquella que fem durant els desplaçaments, el temps d’espera o mentre et prens un cafè”. Pel que fa als vídeos interactius d’ElNacional, López assegura que la seva elaboració “requereix un període de temps en el qual ja han passat mil coses més”. És per aquest motiu, explica, que “els vídeos serveixen per anar al rerefons de totes aquestes qüestions”.

Així i tot, López reconeix el debat obert sobre fins a quin punt té sentit utilitzar formats de simplificació per aprofundir. Hi ha un estigma en l’ús de les xarxes socials per part dels mitjans de comunicació per elaborar productes informatius. El dilema entre la immediatesa i el rigor és sobre la taula, però una cosa, segons López, està clara: “ara els periodistes saben que ser més ràpids no serveix per a res si la informació és dolenta”.