A Mèxic, els periodistes viuen en un perill constant. I les dones que es dediquen a la informació encara més, ja que moltes són víctimes d’agressions. Però també hi ha una forma de control de tipus laboral en forma de precarietat i baixos salaris. “La majoria, per sobreviure, han de compaginar-ho amb altres feines”, explica Lucía Lagunes. És una situació –recalca– que no millora des de fa anys ni als mitjans públics ni als privats. “Es reprodueixen les publicacions alternatives, però no se’n pot viure. Es treballa sense llibertat i amb por de perdre la feina”, afirma.

La denúncia de Lagunes està fonamentada en tres dècades d’experiència. Darrerament, aquesta periodista mexicana ha participat en dos actes organitzats des del Grup de Treball de Periodisme Solidari del Col·legi de Periodistes. Així, l’1 d’abril va ser una de les ponents de l’esmorzar del programa Barcelona protegeix periodistes de Mèxic, que també va comptar amb altres dues altres professionals d’aquest país, com Edith Herrera i Edna Pacheco. I posteriorment, el 21 d’abril, va participar en un acte sobre el paper de les periodistes a Mesoamèrica, coorganitzat amb la Xarxa Europea de Dones Periodistes en el qual, a més, van ser-hi Arlén Centeno (Nicaragua), Sílvia Trujillo (Guatemala) i l’abans mencionada Edith Herrera.

Denuncia i visibilització

Lucía Lagunes Huerta viu a México DF i és una reconeguda periodista i sociòloga. Diplomada en Drets Humans i consultora en comunicació política, aquesta analista feminista i defensora de la llibertat d’expressió va néixer a Naolinco (Veracruz) i ha desenvolupat una trajectòria centrada en el periodisme amb perspectiva de gènere, els drets humans i la comunicació no sexista.

Convidada per l’Ajuntament, actualment està a Barcelona durant sis mesos –la seva estada finalitza al juliol– per difondre la situació dels periodistes de Mèxic, així com per denunciar els feminicidis. Lagunes forma part del programa municipal Barcelona protegeix periodistes de Mèxic?, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona i gestionat per la Taula de Mèxic –una xarxa de persones que, des de Catalunya treballen per la pau i la protecció dels drets humans en aquest país centreamericà– que facilita l’estada temporal de professionals amenaçats per la seva tasca informativa. Cal recordar que, segons Reporters Sense Fronteres, Mèxic continua sent un dels països més perillosos per exercir el periodisme. L’objectiu, doncs, és oferir-los un entorn segur, reforçar les seves capacitats i contribuir a la visibilització de la seva situació. Aquest programa enguany compleix una dècada i que ja ha acollit a trenta-sis professionals de la informació, vint-i-quatre dels quals són dones.

El cost d’anar a contracorrent

Lagunes va començar la seva trajectòria professional a inicis dels anys noranta a La Jornada, on va treballar com a reportera i va col·laborar en els suplements feministes Doble Jornada i La Jornada Niños, pioners en la visibilització de temes de dones i infància a la premsa mexicana. Durant dues dècades –fins al gener d’aquest any–, va dirigir Comunicación e Información de la Mujer (CIMAC), des d’on ha impulsat la documentació de les violències de gènere en el sector i iniciatives de protecció per a professionals en risc. Cal tenir en compte que CIMAC, com a organització sense ànim de lucre, no compta amb suport d’organismes nacionals, tot i que rep algunes ajudes per projectes d’instàncies internacionals, especialment europees. Malgrat que va deixar, a principis d’any, les responsabilitats a CIMAC Lagunes continua col·laborant com a editorialista i a la ràdio, on dirigeix Mesa política, una taula d’anàlisi política protagonitzada per dones i amb enfocament feminista. També és editorialista i columnista en diversos mitjans.

Entre els reconeixements de Lagunes destaca el Premi Internacional de Llibertat de Premsa 2015, atorgat per la Universitat de Màlaga i la Càtedra UNESCO de Comunicació, per la seva defensa del periodisme lliure i de les dones periodistes en contextos de risc. Va ser des de CIMAC que van postular-la per a aquest programa municipal d’acollida. “La nostra agència va decidir presentar la meva candidatura, no tant pel perill que podia patir, com a causa del burnout, de l’estrès i l’esgotament físic per la meva intensa tasca de defensar dones periodistes perseguides, segrestades o assassinades, així com per la contínua activitat de denúncia i avaluació dels feminicidis”, explica. I en l’acte del 21 d’abril es va emocionar recordant l’assassinat d’una companya que coneixia molt. “Anar a contracorrent pot tenir cost molt alt”, admet. “Tot i que no em sento més en perill que altres periodistes, fa uns anys vaig patir una situació de violència personal com a periodista que em va posar en alerta. Hem de convèncer de la necessitat de protegir-se. Des de l’any 2000 fins al febrer d’aquest any han estat assassinats 178 periodistes, vint-i-dues d’elles dones”, explica.

Durant el mandat de l’expresident Andrés Manuel López Obrador (2018–2024), CIMAC va documentar 1.189 agressions contra dones periodistes, el que representa un increment del 117% respecte al període presidencial anterior. Unes xifres que evidencien un patró sostingut d’hostilitat institucional i sociopolítica cap a les dones que exerceixen el periodisme, especialment les que investiguen, qüestionen o incomoden els poders fàctics.

Violència en augment

Com a periodista i activista, Lagunes denuncia que, tot i que és positiu tenir una presidenta progressista al seu país, com és Claudia Sheinbaum, també remarca que “la situació no ha millorat, ni s’està fent res, o no prou, per perseguir poders locals i mafiosos. La impunitat es manté i no es duen a terme investigacions continuades sobre feminicidis, ni a escala local ni nacional”. I com a exemple, recorda que Sheinbaum va estar recentment a Barcelona, en una trobada internacional auspiciada per Pedro Sánchez, però que en cap moment va mencionar que al seu país continuen les violacions dels drets humans i la manca de llibertat d’expressió. “Malauradament, la violència, lluny de disminuir, continua en augment”, lamenta. Prova d’això és que només el 2025 se n’han documentat 338 agressions contra dones periodistes, la xifra anual més alta dels darrers anys.

Entre els seus nombrosos treballs d’investigació periodística, Lagunes destaca el que va fer sobre les agències de delictes sexuals a Ciutat de Mèxic, que va servir de base per a la primera recomanació a la Comissió de Drets Humans del Districte Federal. La seva investigació també va alertar sobre la modificació de la Norma Oficial Mexicana 014 sobre càncer de cèrvix, que deixaria sense prevenció milions de mexicanes.