L’actualitat, en còmic

periodisme comic recomanacions

Costa poc caure en el prejudici de relacionar el còmic amb el públic infantil o amb el manga japonès. En canvi, plasmar la realitat en forma de còmic també és una manera d’explicar temes àrids per tal de llegir-los en un format més digerible. El missatge arriba amb la mateixa contundència, però acompanyat amb l’expressió artística de les il·lustracions.

El Premi Pulitzer de l’any 1992, per exemple, va recaure en l’obra Maus del dibuixant Art Spiegelman, que versava sobre els camps d’extermini nazis, vinculant així el còmic amb el periodisme. I és que el periodisme gràfic es pot associar a les imatges pròpies del fotoperiodisme i també al so i moviment de l’audiovisual. Cal incloure, doncs, el còmic com a component transmèdia informatiu.

Una selecció per neòfits i experts

Entre el 6 al 8 de maig, se celebrarà una nova edició del Saló Internacional del Còmic de Barcelona als recintes de Montjuïc de la Fira de la ciutat comtal. Mentre esperem aquesta cita anual, tota una referència al sector, oferim un aperitiu on podeu tastar algunes obres de periodisme visual.

En aquesta selecció s’ha intentat emfatitzar obres de dones i sobre dones, però no es poden obviar alguns clàssics, com Joe Sacco, l’artífex del gènere, de qui destaquem Reportajes, un compendi del seu treball per països com Iraq, Palestina o Txetxènia.

El 2020, en una entrevista al diari ARA, Sacco assegurava que “cada cop hi ha més editors de diaris receptius a la idea de buscar noves maneres d’arribar als lectors. I les imatges sempre atreuen la gent”. En aquest sentit, l’ARA, en col·laboració amb Norma Editorial (Premi Will Eisner Spirit of Comics Retailer Award, a la millor llibreria de còmics del món) fa dos anys que van engegar el Premi ARA de còmic en català, que guardona un còmic de no-ficció en l’àmbit periodístic, assagístic, històric, biogràfic o autobiogràfic.

A la primera edició va guanyar Caritat del Río de Pep Brocal, centrat en la figura de l’espia soviètica i mare de Ramon Mercader, l’assassí de Trotski. I a la segona convocatòria el guardó va ser per Cuelgamuros de Luis Pérez Ortiz, on es reivindiquen a les persones que van treballar per aixecar el Valle de los Caídos.

En aquest recorregut no podem deixar d’esmentar personatges de ficció, periodistes de dia i superherois de nit, com Clark Kane o Superman, i Peter Parker o Spiderman. Sense ínfules d’heroïcitat, també tenim a Lois Lane, companya de Clark Kent, i el longeu Tintín, entre molts altres. Aquesta és, doncs, una selecció tant per habituals, com pels que neòfits disposats a introduir-se en aquest gènere. Això sí, els títols que venen a continuació tenen un nexe en comú: el periodisme.

 

Todas nosotras

Elizabeth Casillas (text) i Higinia Garay (il·lustració)

L’avortament a El Salvador no és legal, sigui quina sigui la circumstància, i les dones es poden enfrontar a condemnes per homicidi, amb penes de trenta a quaranta anys de presó. Moltes no es poden permetre defensa jurídica.

 

No te canses de caminar

Teresa Radice (text) i Stefano Turconi (il·lustració)

És relat ficcionat que acosta realitats. En aquest cas, una història d’amor en el context de la guerra de Síria. Explica, des de dins, el periple de les persones refugiades.

 

Pyongyang

Guy Delisle

Aquesta és una de les diverses obres de Delisle, que amb la seva dona Nadège Suprayen, de Metges Sense Fronteres, ha viatjat i il·lustrat les situacions geopolítiques de diversos països. En aquest cas tracta de Corea del Nord.

 

Píldoras azules

Fredrick Peeters

Aquest treball ens parla de dos grans temes universals, com l’amor i la mort, a través de la relació sentimental de l’autor amb Cati i el seu fill de tres anys, ambdós amb el virus del VIH. Retrata la vida quotidiana, no es recrea en l’autocompassió sinó en el coratge i les ganes de viure. La SIDA és, simplement, el rerefons.

 

La Lucha: la historia verdadera de Lucha Castro y los derechos humanos en México

Jon Sack

L’autor ens acosta a la figura d’Estela Lucha Castro, advocada mexicana i dona reivindicativa que lluita per frenar la impunitat d’assassinats comesos en els entorns dels càrtels de la droga en la regió de Chihuahua i Ciudad Juárez.

 

El tesoro del cisne negro

Paco Roca (il·lustració) i Guillermo Corral (text)

Relat d’intrigues basat en fets reals com és l’epopeia sobre el buc Nuestra señora de las Mercedes, localitzat a l’Atlàntic el maig de 2007. Estan servits els conflictes jurídics, polítics i de relacions internacionals. Arran d’aquesta publicació, el director Alejandro Amenábar ha creat la sèrie La Fortuna.

 

Aquarius: el buque de la esperanza

Marco Rizzo (text) i Lelio Bonaccorso (il·lustració)

Els autors participen en uns rescats al mar, l’any 2017. Primer fan la seva feina de periodistes, però després s’acaben implicant més enllà de la professió. Com no ajudar quan falten tantes mans? Els refugiats volen parlar, volen que els periodistes siguin altaveus. Un ocell exerceix la figura de narrador i explica de forma clara i amena una crua realitat.

 

Vidas ocupadas: un viaje palestino de Nablus a Gaza

José Pablo García

L’autor viatja durant deu dies per Palestina de la mà de l’ONG Acción contra el hambre, els quals volen mostrar una visió més enllà dels informatius, i deixar el testimoni de les persones que viuen en indrets amb conflictes, que també volen viure tranquils i en pau.

 

El Coche de Intisar

Pedro Riera

Riera, periodista, viatja amb la seva dona, Aliénor Benoist, al Iemen. Allà coneixen i entrevisten diverses dones. Intisar és un personatge de ficció, construït amb els retalls de totes elles. Té carnet de cotxe, el pare no ho sap. I no porta el vel per convicció, però reconeix que li permet fer coses prohibides.

 

Cuéntalo

Laurie Halse Anderson (text) i Emily Carrol (il·lustració)

Adaptació gràfica de la novel·la Speak de la mateixa Anderson, finalista al National Book Award de 1999 i que va ser portada al cine el 2004. Narrar aquesta història, simbolitza l’autosanació d’Anderson després d’haver patit una violació quan era adolescent.

 

La Levedad

Catherine Meurisse.

Supervivent de l’atemptat contra el setmanari francès Charlie Hebdo, Meurisse es salva perquè arriba tard a la feina. Relat autobiogràfic molt centrat en el procés psicològic després del xoc personal i emocional.

 

Oscuridades programades

Sarah Glidden (il·lustració) i Sarah Stuteville i Alex Stonehill (text)

Glidden acompanya a Stuteville i Stonehill en un viatge a Turquia i Orient Mitjà. Descobreix que tothom, fins i tot la gent del carrer, té una història interessant per explicar.

 

La historia de mis tetas

Jennifer Hayden

Diagnosticada de càncer de mama als quaranta-tres anys, els pits de Jennifer Hayden són els protagonistes de l’autobiografia d’una supervivent. El New York Times la va qualificar com una de les millors novel·les gràfiques de 2015.

 

Virginia Hill: diario de una mujer libre

Mkdoville (text) i Christophe Girard (il·lustració)

Mkdoville i Girard relaten una crua història de la màfia, el crim organitzat, les drogues i la prostitució als anys cinquanta del segle passat. Virginia Hill, primer cambrera i després prostituta, sedueix Al Capone i acaba convertint-se en la ‘reina de la màfia’

 

Yo, gorda

Meritxell Bosch

Aquesta il·lustradora catalana exposa temes tan actuals com el maltractament psicològic i els trastorns alimentaris. Una autobiografia que parla de la família, de l’escola, de la manca d’autoestima i els problemes emocionals. Una barreja d’ingredients que la van conduir a una bulímia.

 

Intrèpides

Pénélope Bagieu

Mostra el retrat de trenta dones que no es van voler sotmetre al que s’esperava d’elles. Trobem noms tan diversos com la inventora i actriu Hedy Lamarr, la periodista Nellie Bly o la ballarina Joséphine Baker.

 

Angela Davis

MariaPaola Pesce (text) i Mel Zohar (il·lustració)

Relata la vida de l’activista americana durant els anys seixanta. De molt jove fou testimoni de les accions del Ku Klux Klan, els quals posaven bombes als barris on vivien persones negres, per fer-les marxar de les seves cases. Davis lluita contra el racisme i a favor de la igualtat.

 

Nylon Road. La vida en Iran

Parsua Bashi

Autobiografia de l’autora, una iraniana emigrada a Suïssa. Divorciada en una societat islàmica, amb idees comunistes i mare separada de la seva filla, Bashi es replanteja la seva trajectòria en els mons contradictoris dels quals forma part.

 

Persépolis

Marjane Strapi

L’autora relata el seu recorregut vital en una sèrie de còmics. Adaptada al cinema d’animació, va obtenir el premi del jurat del festival de Canes 2007. Strapi parla de la revolució iraniana dels anys 1979 i 1980 vistos amb els ulls de la nena que fou.

 

Habibi

Craig Thomson

Narra la història d’amor entre dos esclaus refugiats. Deixa paleses les diferències culturals entre el primer i el tercer món, malgrat l’herència compartida de l’islamisme i el cristianisme.

 

Berlín: ciudad de piedras

Jason Lutes

Durant més de dos anys, Lutes recopila informació per escriure aquesta trilogia ambientada a Alemanya, concretament durant la república de Weimar. I crea el periodista Kurt Severing i l’estudiant d’art Marthe Müller com a personatges principals  de la història.

 

8 hores: el Noi del Sucre i la vaga de La Canadenca

Alfons López (il·lustració) i Pepe Gálvez (text)

La història comença el 1923 amb l’assassinat de Salvador Seguí, més conegut com el Noi del sucre, el qual va lluitar pels drets socials amb reivindicacions revolucionàries a l’època: demanar vuit hores de treball, vuit de descans i vuit d’esbarjo.

 

Annemarie 

María Castrejón (text) i Susana Martín (il·lustració)

Biografia de la periodista i fotògrafa Annemarie Schwarzenbach. Formulada com a crònica de viatges, narra les seves incursions, durant la primera meitat del segle passat, en conflictes polítics, socials i culturals. Schwarzenbach pateix els prejudicis de l’època, tant per les seves inclinacions sexuals com per l’addició a la morfina.

 

A banda d’aquesta selecció, recomanem que no deixeu de consultar dos documents històrics conservats en el Centre de Documentació Montserrat Roig (CDMR) del Col·legi de Periodistes de Catalunya com són la ponència El cómic como vehículo de información y de educación del professor Andrés Romero i datada el 1972, així com el catàleg de l’exposició Els periodistes en el còmic celebrada el maig de 1989.

 

Per aquesta selecció cal agrair l’assessorament d’Adrià Roy Roca, de Norma Còmics i la tasca de Cristina Freixas, de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *