Redaccions en temps de pandèmia

redaccions covid pandemia
Una imatge d’arxiu de la redacció d’El País durant el confinament | Foto: El País

Podríem afirmar, sense por d’equivocar–nos, que l’arribada de la Covid–19 ha causat un gir de 360 graus a les nostres vides. En el cas dels mitjans de comunicació, acostumats al contacte directe i proper a les redaccions, amb les entrevistes presencials i a les rodes de premsa, les mesures de prevenció en el contagi i la propagació del virus, els ha afectat de forma directa. Com ha afectat la pandèmia les rutines i la tasca dels periodistes a les redaccions?

El cap de redacció de l’Agència Catalana de Notícies, Xavi Alsinet, assegura que l’esclat de la pandèmia va provocar que tots els seus redactors passessin, de forma immediata, a exercir el teletreball. “Però el teletreball no ens era aliè abans de la pandèmia. Els redactors que treballen fora de Barcelona ja en feien, i els de Barcelona en podien fer. Habitualment, enviem continguts des del lloc on passen els fets, i era una pràctica habitual també fer–ho des de casa. Fer teletreball no va ser traumàtic. L’adaptació va ser ràpida. Tots els redactors i redactores ja tenien tot el material necessari per poder–ho fer abans de la pandèmia, i el servei no se’n va ressentir”, explica.

En canvi, Mar Rocabert, redactora d’El País Catalunya, afirma que la pandèmia ha suposat un canvi en la seva manera de treballar. “Amb el primer confinament, tothom va haver de deixar la redacció i anar cap a casa; i això va suposar que ens haguessin d’equipar amb ordinadors, material i programes d’edició perquè només els qui ja fèiem feines a casa els teníem”, recorda.

Tot el contrari de com ho va viure la plantilla de VilaWeb. “Com som una redacció en línia estàvem molt acostumats a treballar d’aquesta manera”, assegura Assumpció Maresma, editora i fundadora del mitjà. “Per exemple –afegeix– durant l’atemptat del 17–A la majoria de periodistes fèiem vacances, i ens vam connectar tots de seguida per cobrir la informació de les primeres hores, des de diferents llocs, amb una gran eficàcia. Per això la Covid no ens va agafar desprevinguts”. Tot i això, afirma que les primeres setmanes van ser molt intenses, però es van adaptar molt bé. “La intensitat informativa del moment ens feia estar a tots molt alerta. Fins i tot recordo convocar consells de redacció d’urgència gairebé a mitjanit”, conclou Maresma.

El teletreball que ha vingut per quedar–se

El mitjà televisiu també va haver d’adaptar les seves rutines a la nova normalitat, tal com explica el director general de Reus TV, Sergi Vallhonrat. “Inicialment, quan va haver–hi el confinament, vam muntar tres equips, per separat, per aïllar–los i que, si un d’ells es contagiava, poder tenir–ne d’efectius. Vam crear–ne un dels matins, un de tardes i un de cap de setmana. Abans de la pandèmia, no fèiem informatius en directe, durant el cap de setmana, i amb la Covid, vam fer–ne un dissabte i un diumenge. Per tant, teníem tres equips igual de compensats. Hi havia una persona que presentava, una que editava i redactors que feien les notícies”, detalla. Aquesta nova rutina es va mantenir des del març fins a l’estiu del 2021. I fins al juny, que ens van desconfinar, va haver–hi periodistes que durant tres mesos no es van veure físicament.

Aquestes rutines van afectar les diferents televisions del país, i no es van canviar de seguida. Tant és així que el març del 2020, el comitè d’empresa de Televisió de Catalunya va emetre un comunicat en què reclamaven “a la direcció de la CCMA i dels seus mitjans mesures per afrontar l’emergència amb el doble objectiu de preservar la nostra salut i mantenir la funció de servei públic”. Un any i vuit mesos després, es continua demanant la pròrroga de l’acord que regula el teletreball a la CCMA.

Així, volen la negociació d’un acord definitiu que reguli el teletreball a l’empresa en un escenari postpandèmia. Tant el Comitè com la direcció estan d’acord que les situacions de conciliació i de salut hauran de ser prioritàries, però també que el teletreball, sempre voluntari, haurà de ser possible allà on les necessitats productives i organitzatives ho permetin i, per tant, no haurà d’estar limitat només a motius de salut o de conciliació.

Dinàmiques post–pandèmia

Avui dia, per ser periodista, cal dominar les TIC, així com tot un munt de recursos i eines virtuals que permetin fer la feina amb rapidesa, des de qualsevol lloc del món i, sovint, en contacte amb equips remots. Així, la pandèmia ha suposat, des dels seus inicis, una adaptació constant de les maneres de treballar dels mitjans a una situació extraordinària que comportava, per força, la virtualitat.

Cris Mongay, periodista i redactora de Territoris.cat, comenta que en el seu cas, com que són un mitjà petit i amb poca plantilla, han optat per continuar informant sobre les novetats i projectes de les sis comarques de Ponent a peu de carrer, però prescindint de la redacció física. “De fet, realitzem reunions virtuals en diverses ocasions de la setmana i per mes, i també fem trobades presencials perquè no es descafeïni la part emocional i de bon rotllo de l’equip. Però, sigui com sigui, teletreballem en gran part, cosa que ja fèiem força abans de l’inici de la pandèmia”, afirma.

En canvi, el setmanari El Vallenc, en ser un mitjà local –un cop passat el moment àlgid de la pandèmia– només van fer teletreball en situacions puntuals, perquè el material de què disposem, així com els programes, són a l’oficina, tal com comenta la seva redactora Judit Sans. “Pel que fa a les notícies, hem anat fent reportatges especials fent una radiografia de tota la situació a la comarca, i avui dia encara conservem notícies setmanals amb els indicadors del virus, la vacunació, etc.”

Una de les pràctiques que més es van veure afectades amb la pandèmia va ser les activitats que impliquessin presencialitat i contacte, com les entrevistes i les rodes de premsa, que van fer el salt a la virtualitat.

“Durant el confinament, les administracions van fer rodes de premsa per streaming i telemàticament, però això ara ja s’ha anat perdent i han tornat a la presencialitat –exceptuant la Generalitat”, recorda Vallhonrat. El director de Reus TV creu que “oferir el servei d’streaming (tant en directe, com gravat i descarregable) ens facilitaria molt la feina als mitjans petits com el nostre, perquè no podem arribar a tot”.

El valor del contacte personal

Malgrat els beneficis i reptes que comporta la tecnologia i la digitalització dels mitjans de comunicació, actualment el component humà i la feina d’equip encara està per resoldre. Com adaptar, i coordinar, els equips humans a la no presencialitat és quelcom que la Covid-19 ha evidenciat que cal millorar.

Així, des de VilaWeb admeten que amb el pas del temps cada vegada estaven més deconnectats entre ells. “Massa temps sense veure’ns. Les feines de les redaccions en línia requereixen processos simultanis que a vegades es feien difícils de coordinar”, reconeixen. El que Maresma recull com a aprenentatge durant la pandèmia és que han après  que treballar en línia és útil en períodes curts i en circumstàncies concretes, però que habitualment és molt millor treballar tots junts. “Estar junts suma. Comentar les notícies en veu alta, enraonar, compartir fa que tot sigui més ric. O sigui que ens quedem amb el teletreball per resoldre situacions complexes i,  en canvi, preferim pel dia a dia veure’ns”, conclou.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *