La crisi sanitària mundial, que va esclatar el març del 2020, va marcar un abans i un després. “Quan va començar la pandèmia, sobretot al principi, un grapat de periodistes, que va estar a primera línia donant resposta com a professió essencial, es va veure desbordat amb la quantitat de feina, amb la càrrega personal del que estava fent, perquè era un tema que l’afectava en primera persona, i la sobrecàrrega digital”, recorda Mar Cabra, directora executiva de The Self-Investigation.
Aquesta organització sense ànim de lucre, que promou una cultura laboral saludable en les indústries del periodisme i la comunicació, a l’ecosistema dels mitjans de comunicació, “neix d’una necessitat”, explica Cabra. Aleshores, va rebre trucades i missatges de companys de professió que li demanaven consells per no cremar-se laboralment. Una situació que ella mateixa havia patit anteriorment. “Sempre m’he cregut una persona molt capaç que té la gran habilitat de fer moltes coses a la vegada i pensava que això no m’afectaria”, considera. Aquesta situació es va accelerar durant la seva etapa professional al capdavant de la investigació Papers de Panamà. “Estava molt contenta perquè estava a totes les plataformes a la vegada, a qualsevol hora del dia. Treballava setze hores al dia i m’encantava la meva feina”, afegeix.
Això no obstant, hi havia problemes de fons. “Si no gestiones el teu estrès, això et porta a l’esgotament físic i emocional”, alerta Cabra, recordant l’estat en el qual es va trobar després de la investigació per la qual l’any 2017 van rebre el premi Pulitzer. “Estava amb els meus companys a Nova York recollint el premi, i era feliç, però a la vegada em sentia trista, sola i esgotada”, admet. “L’esforç m’havia portat a l’esgotament i en el sistema en el qual treballava no hi havia salvaguarda per poder cuidar a les persones. I això va fer que em cremés”, afegeix.
Aquest fet, juntament amb el desenvolupament d’alguns problemes de salut, la van portar a aturar-se i prendre un descans sabàtic, en el qual es va especialitzar en benestar mental. “Durant la pandèmia, els meus companys em preguntaven: què haig de fer per no cremar-me i no deixar el periodisme com vas fer tu?”, recorda. Això la va portar, juntament amb Kim Brice i Aldara Martitegui, especialitzades en coaching, burnout i mindfulness, a engegar The Self-Investigation. “Bàsicament, era un projecte pandèmic, perquè des de casa vam fer cursets en línia perquè els periodistes tinguessin eines que els ajudessin a mantenir-se en aquesta situació”, recorda.
Cuidar a tots nivells
Aquesta iniciativa va tenir una resposta inesperada. “De sobte, centenars de persones es van unir en massa als nostres cursos en anglès i en espanyol i ens vam adonar que la necessitat era gran”, assegura. Per aquest motiu, el novembre de 2021, el projecte es va establir com una fundació amb seu a Holanda. “Ajudem els periodistes a tenir les eines necessàries per ser més resilients, formem i treballem directament amb mitjans de comunicació per ajudar al fet que disposin dels estris i establir procediments necessaris per tenir una cultura mentalment més saludable i cuidar els seus periodistes, a tots nivells”, detalla.
A més de les formacions massives, van anar més enllà. “L’any passat vam donar un endavant pas enfocant-nos en la feina per mànagers, editores i persones que estan a llocs de decisió dins de les organitzacions”, explica. Enguany, un dels objectius de la fundació és intentar millorar la salut mental de col·lectius específics dins del periodisme amb formacions especialitzades com un programa de salut mental per a catorze líders d’organitzacions de fact-checking perquè puguin tenir formació sobre com cuidar la seva pròpia salut mental i la dels seus equips. “Les persones que es dediquen a la verificació tenen uns reptes afegits a la resta: estan exposats tota l’estona a informacions amb imatges, sobretot amb una alta càrrega traumàtica, i per això necessiten una formació concreta per a poder cuidar-se i poder identificar quines són els senyals que necessiten ajuda”, recalca.
Un altre cas és el dels periodistes ambientals. “Les persones que treballen en el periodisme ambiental, com l’activisme, estan exposades a una gran càrrega d’informació negativa, amb una falta d’esperança brutal. I això els genera molta ansietat ecològica o qüestions de salut mental per la càrrega de tota aquesta informació”, puntualitza.
Mar Cabra durant una de les seves xerrades | Foto: cedida
Impulsar un canvi sistèmic
Les formacions ara van més enllà dels mateixos mitjans de comunicació i s’estenen a altres camps com les escoles de periodisme i universitats. “Donem classes a l’Institut Reuters de la Universitat d’Oxford perquè aquest tipus de formació també arribi a aquests nivells. També treballem amb associacions i sindicats de periodistes per ajudar que sigui un dels temes que treballin i fomentar un treball en comunitat”, afirma.
A més d’aquesta acció, des de The Self-Investigation també en porten a terme altres com canvis de protocols i de procediments per a una millor cultura sobre salut mental i cura dels professionals del sector. “Ens hem convertit en un dels actors principals de l’ecosistema, però necessitem a totes les veus possibles perquè només així podrem generar el canvi que és necessari: el de mentalitat, associat a una cultura laboral que creu que el periodista pot amb tot”, opina, assenyalant l’exemple la Comunitat d’Agents del Benestar.
Es tracta d’un programa pilot que va llençar l’any passat en el qual setanta persones de més d’una vintena de països hispanoparlants es van reunir durant dos mesos per aprendre com promoure una cultura de comunicacions digitals saludables, com parlar de l’estrès, com generar converses amb l’equip per mitigar l’estigma… “D’aquest grup ha sortit prop d’una vintena de persones ambaixadores que ens ajudaran a estendre i amplificar tota aquesta temàtica de salut mental i periodisme als països de parla hispana”, subratlla Cabra.
Amb aquest esperit d’aprendre coneixements i bones pràctiques els uns dels altres, el proper octubre, coincidint amb el Dia Mundial de la Salut, The Self-Investigation organitzarà per primera vegada al món, una cimera global dedicada a salut mental i periodisme, que es portarà a terme en anglès i espanyol en línia.
“Estem en converses amb diferents aliats”, avança Cabra, recordant que, a més de la seva fundació, existeixen altres organitzacions al món que també treballen en l’àmbit de la salut mental i el periodisme. “Hi ha organitzacions com Dart Center que treballa a nivell global, però, a més, hi ha organitzacions en l’àmbit nacional com una que aborda el trauma al Canadà, Headlines Network a Regne Unit, i a Amèrica Llatina hi ha un parell d’organitzacions que també estan intentant fer coses…”, enumera.
“La conferència forma part d’aquest exercici d’unir totes aquestes veus i que s’aprengui del nord al sud i del sud al nord, perquè actualment mateix moltes solucions que s’estan portant a terme al Canadà, Estats Units i Regne Unit estan més avançades, però no són aplicables a Amèrica Llatina, Àfrica, el sud-oest asiàtic. Per tant, ens estem deixant a la resta del món i cal que sorgeixin veus del sud global i que aprenguem els uns dels altres”, assegura.
Prevenir millor que curar
“Hi ha molt desconeixement sobre com la prevenció és clau per millorar el problema que tenim de salut mental a la societat i al periodisme”, lamenta Cabra, recordant que la tasca de la fundació se centra en la prevenció, per tal d’evitar arribar a casos extrems com el suport que poden oferir psicòlegs i psiquiatres, que hauria de ser el darrer pas. “Abans es poden fer moltes coses: des de formació fins a crear protocols dins de l’organització per poder ajudar, tenir estructures de comunicació on poder parlar quan et sentis malament, generar un clima de seguretat psicològica…”, detalla.
Per Cabra promoure aquest tipus de pràctiques és fonamental per mantenir els periodistes en un sector que pateix problemes per l’alta taxa d’abandonament dels nous professionals una vegada acaben els estudis i l’abandonament a partir d’una edat per dedicar-se a tasques vinculades amb el sector de la comunicació. “Tenim tres problemes: el problema d’entrada de talent, manteniment i fuga. No ho estem veient perquè es produeix de manera molt silenciosa, però això té un efecte amb la gent que es queda al periodisme i amb els continguts que estem produint”, alerta.
Per això, tot i que The Self-Investigation ha treballat amb grans mitjans a l’estranger com The Guardian i l’agència France Presse, les accions a nivell espanyol i català requereixen més temps. “Al periodisme som molt bons cobrint allò que és urgent, però durant molt de temps hem deixat de costat temes que són importants, però pels quals sembla que mai hi ha temps perquè sempre hi ha alguna cosa més urgent: una guerra, unes eleccions, un polític totalitarista d’extrema dreta… I no podem oblidar-nos d’un aspecte bàsic en el periodisme: els essers humans que conformen la redacció i generen aquestes notícies”, conclou.
Malgrat tot, apunta que de les grans empreses amb les quals han parlat a Espanya, han vist que on hi ha més interès és a Catalunya. No només dels mitjans sinó també dels mateixos periodistes. Així, recorda que quan es va portar a terme el curs Com ser un periodista saludable a l’era de la interconnexió?, amb aliances amb diverses organitzacions a l’estat espanyol per a la seva difusió, entre elles el Col·legi de Periodistes de Catalunya, “els col·legiats s’hi van apuntar en massa”. “Els més motivats han sigut els periodistes catalans”, recalca.
