Regular Internet per garantir la llibertat d’expressió

xarxes socials mobil
Les xarxes socials són claus per la propagació de les ‘fake news’ i les notícies que propaguen l’odi. | Foto: Photopin

El 24 de setembre hi ha eleccions a Alemanya. Com és la lluita política a les plataformes digitals en aquests comicis? Quines lliçons en podrem extreure? A les nord-americanes vam tenir notícia per primer cop del fenomen de les ‘fake news’. Les presidencials franceses, per la seva banda, es van revelar com el camp de batalla d’una veritable guerra global d’informació on estava en joc la pervivència del projecte europeu. Què n’aprendrem ara? El cas alemany, té com a element diferencial haver aprovat una llei pionera que preveu sancionar les xarxes socials en cas de mala gestió de continguts que constitueixin delicte.

La gestació d’aquesta norma ha estat acompanyada per la preocupació que les federals alemanyes podien ser un escenari molt atractiu pels creadors de notícies falses. Era una amenaça versemblant atès el rebuig d’Alemanya a la invasió de Crimea i la propensió russa a fer servir aquest tipus d’eines per a desprestigiar els seus enemics polítics. No obstant, aquesta interferència de moment no s’ha produït i –si bé no es pot descartar– tampoc sembla probable.

En paral·lel, el ministeri de l’Interior alemany ja feia temps que demanava a Facebook, Google i Twitter més agilitat en eliminar missatges que propaguessin el discurs de l’odi o a favor del terrorisme. Donat els magres resultats d’aquestes converses és comprensible que s’optés per legislar-ho. La nova norma –que també esmenta les ‘fake news’– preveu sancions de fins a 50.000 euros a les xarxes socials que triguin més de 24 hores a partir de la denúncia a retirar missatges molt ofensius (pels que no siguin tan greus, el límit serà una setmana). La llei no entrarà en vigor fins a principis d’octubre però ja està tenint alguns efectes.

Pros i contres d’una llei

D’una banda, s’ha produït un cert debat al voltant d’aquesta norma. Entre d’altres punts, es critica des de diferents fòrums que existeix un risc massa elevat que les xarxes socials  acabin eliminant directament i sense més estudi qualsevol contingut denunciat. Argumenten que és un text massa ambigu i que fa responsables les plataformes de jutjar fins a quin punt un comentari és ofensiu. Així la llei perjudicaria la llibertat d’expressió més que protegir-la. Un episodi que confirmaria aquests temors seria, segons el periodista polític de Die Zeit, Jochen Bittner, el fet que Twitter hagi eliminat un perfil contrari a qualificar com “casos aïllats” les agressions comeses per ciutadans àrabs.

D’altra banda, els defensors de la nova llei afirmen que calia fer alguna cosa. A més, tot i reconèixer que no es perfecta, pensen que tindrà l’efecte positiu de forçar les empreses de Silicon Valley a prendre un rol més actiu. En aquest sentit, Facebook ja ha anunciat que contractarà unes 500 persones a Alemanya per a reforçar el seu equip de moderació de comentaris i gestió de denúncies sobre continguts.

El cas de Facebook és rellevant més enllà d’aquestes eleccions. Per la magnitud de las seva base d’usuaris i la seva capacitat de prescripció de continguts, és un actor clau. Per això és interessant veure que darrerament ha anat prenent iniciatives en aquest terreny.

Des de fa mesos, per exemple, ha habilitat mecanismes per a denunciar possibles notícies falses i alertar els usuaris abans que les comparteixin. A les presidencials franceses, va participar a una aliança de mitjans per a verificar notícies i va tancar 30.000 perfils d’identitats falses. El seu algoritme ha incorporat el criteri de veracitat a l’hora de proposar continguts als usuaris i han anunciat que els webs que publiquin notícies falses reiteradament quedaran exclosos de la seva plataforma de publicitat. A les eleccions a Kenya d’aquest estiu (finalment anul·lades per irregularitats), van oferir guies (tant a la plataforma com als diaris) per facilitar als ciutadans la detecció d’informacions falses .

Són actuacions lloables però també ens podem preguntar si estan a l’alçada del lideratge creixent de Facebook dins les xarxes socials. Tot i que ha estat un any força conflictiu per la companyia, les últimes informacions financeres són molt positives i acaba de traspassar el llindar dels dos mil milions d’usuaris actius mensuals (dos terceres parts es connecten cada dia). Sembla clar que està en una bona posició per a continuar essent un actor molt influent.

Obama i Zuckerberg durant una visita del president a les instal·lacions de Facebook l’abril de 2011. Foto: FacebookObama i Zuckerberg durant una visita del president a les instal·lacions de Facebook l’abril de 2011 | Foto: Facebook

L’ambició de Facebook

No obstant, el fet més definitiu és que –a més de tenir la possibilitat– Facebook vol tenir un paper determinant en el nostre futur col·lectiu. El febrer passat va actualitzar la seva missió: “unir la humanitat” (fins ara, havia estat senzillament connectar famílies i amics). Facebook vol crear la “infraestructura social” de tota una generació, en un món que es percep cada cop més dividit. El passat mes de maig, Mark Zuckerberg (amb 95 milions de seguidors a la plataforma) s’expressava com un autèntic líder mundial en el discurs que va pronunciar a Harvard. Allí encoratjava la seva audiència a canviar el món per a superar les injustícies, reivindicava el salari mínim universal i expressava la seva preocupació per les amenaces que pateix el planeta.

Amb tot el que hem dit fins ara veiem que, d’una banda, la llei alemanya ha servit per a mostrar els punts forts i febles d’aquest tipus de normes; i, d’altra, que les ambicions de Facebook en han mostrat la dimensió inabastable del fenomen que es pretén regular. Així eliminar les faltes de respecte, la incitació a la violència o l’expressió de l’odi és condició necessària però no suficient per a tenir un discurs públic realment democràtic. Les nostres societats no només necessiten llibertat d’expressió sinó també una ciutadania madura i ben informada que pugui exercir plenament aquest dret.

En una esfera pública marcada per la fragmentació i una estructura de mitjans i plataformes cada cop més complexa, és crucial que els ciutadans sàpiguen com funciona a l’hora de contextualitzar correctament les informacions que reben. En aquest sentit, és del tot imprescindible que es coneguin els mecanismes de la xarxa social per excel·lència. Per això molts exigeixen que Facebook doni un salt qualitatiu en transparència. Es tracta d’un exercici que hauria d’anar més enllà d’explicacions genèriques sobre com s’enfoca la moderació de comentaris i els problemes que això planteja amb una audiència tan gran i diversa.

Més transparència

Si realment ha de ser la base sobre la qual es bastirà la comunitat humana els propers anys, és lògic que es reclami de Facebook més integració en el sistema democràtic de les nostres societats. I això passa -com dèiem- per ser més transparent. Els responsables del projecte de recerca sobre propaganda informàtica de la Universitat d’Oxford articulen aquesta petició així: en primer lloc, publicar les dades que poden comprar els partits polítics per tal de microsegmentar la seva audiència; després, oferir més col·laboració als governs a l’hora de detectar ingerències polítiques externes i, finalment, mitigar les cambres d’eco polaritzades políticament. Igual que d’altres investigadors, també ells volen una actitud més oberta de cara a la recerca acadèmica ja que consideren que Facebook és molt opac.

Encara queda un camí llarg per fer. Però, com s’aconseguirà? Segons diu Timothy Garton Ash, acadèmic britànic especialitzat en llibertat d’expressió, assolir aquest grau de transparència dependrà dels ciutadans. “Facebook –assegura– no té por del Govern nord-americà. Allò que li fa patir és perdre els seus usuaris. Així que qui de debò té el poder som nosaltres”. No podem esperar que ningú altre ens faci la feina. De fet, com apunten alguns rumors, podria passar que en un futur el CEO de Facebook i l’inquilí de la Casa Blanca fossin la mateixa persona. Però aquesta ja és una altra història…

Escriure a Report.cat

Miquel Urmeneta

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *