Entre 2015 i 2022 l’interès per les notícies ha caigut a Espanya en trenta punts percentuals: del 85% a l’actual 55%. Aquesta és una de les principals dades que es destacava a les xarxes socials minuts després que el Reuters Institute publiqués el passat dimecres el Digital News Report 2022, el seu informe anual sobre l’estat del periodisme i el consum de notícies al món.
La situació a Espanya no és exclusiva d’aquí sinó que es repeteix a bona part dels quaranta-sis països on s’ha realitzat l’enquesta per elaborar aquest detallat informe, tot i que els seus autors sí que destaquen Espanya com l’estat on més ha caigut aquest interès per informar-se.
Gràfic amb l’evolució de les persones “molt interesades” en les noticies
Escepticisme espanyol
La sobreexposició a informació i la creixent desconfiança que generen els mitjans de comunicació són dues de les principals causes del desinterès de la ciutadania per les notícies. En els darrers dos anys la pandèmia també ha tingut un impacte negatiu en la ciutadania: un 43% dels qui afirmen evitar l’actualitat informativa argumenten que “hi ha massa política i Covid als mitjans”.
Entre els enquestats, per exemple, els autors de l’estudi destaquen que una jove britànica de dinou anys evita seguir l’actualitat informativa “perquè pot arribar a ser repetitiva i negativa”. Subratllen els investigadors, però, que la guerra a Ucraïna ha provocat que els ciutadans tornessin a encendre molt més el televisor i estar més hores consumint notícies. És un fenomen que ha succeït amb major proporció a països “propers al conflicte”, com Polònia o Alemanya, entre d’altres.
Veure més la televisió o consultar més els mitjans, però, no significa donar veracitat al que s’està veient o llegint. Pel que fa al cas concret d’Espanya, on s’han entrevistat més de 2.000 persones per a la realització de l’estudi, aquest alerta que, per primer cop d’ençà que es recullen dades, els escèptics davant les notícies superen aquells que confien en elles (39% contra 32%, respectivament). Aquestes dades situen a Espanya com un dels països del món on els seus ciutadans confien menys en les notícies que consumeix.
Subscripcions estabilitzades
Cada cop més, el Digital News Report reserva un espai per analitzar quina és la situació del model de negoci dels mitjans de comunicació digitals arreu, amb especial enfocament a les subscripcions. Com apunta l’investigador del Reuters Institute Nic Newman, “existeixen senyals que apunten que el pagament per informació s’ha estabilitzat”. Per exemple, a Espanya el percentatge d’usuaris que paguen per informar-se roman estable al voltant del 12% des de fa anys. A més, l’estudi també confirma una altra tendència apuntada en edicions anteriors, i és el fet que en la majoria de països qui se subscriu a un mitjà ho fa només a un.
Principals mitjans de subscripció de cada país, així com el percentatge de joves que paguen per informar-se. També la es mostra el percentatge de subscripció a capçaleres locals i a capçaleres estrangeres
En la majoria de països la beneficiària d’aquesta subscripció és una de les principals capçaleres i, en tot cas, si un usuari té més d’una subscripció, la segona serà, com apunta Newman, “a un mitjà o producte de nínxol, com un columnista polític, notícies locals i altres productes molt específics”. En aquest sentit, a Espanya, el 22% de les subscripcions digitals estan concentrades en El País, seguit d’El Mundo (16%) i La Vanguardia (16%). Els catalans ARA (9%) i Vilaweb (7%) també estan presents a les primeres posicions de la classificació.
En termes de pagament, aquesta edició del Digital News Report també obre la porta a diferents formes de pagament i productes que van més enllà dels diaris digitals, ja que cada cop està creixent el consum i pagament pels podcast i el micromecenatge associat a projectes periodístics o a professionals individuals, entre d’altres.
Els joves, l’esperança
Analitzant més en profunditat les dades de les subscripcions, l’estudi assenyala com els joves de menys de trenta anys tenen una predisposició a pagar per la informació major que la resta de franges d’edat. Però no és només perquè consumeixen més productes digitals, sinó que, en realitat, s’estan donant un “canvi i nous hàbits entre l’audiència més jove”, com apunta la investigadora Kirsten Eddy en un article que acompanya l’informe.
Preferències en consum de noticies dividit entre els qui tenen menys de 35 anys i la resta
Sí, la mitjana d’edat d’un subscriptor de pagament es troba al voltant dels cinquanta anys, però cada cop els joves estan més disposats a pagar per tot tipus de contingut, també la informació. Perquè són els menors de trenta-cinc anys els qui, a la immensa majoria de països analitzats, mostren més dificultats per entendre les notícies al mateix temps que deixen palès el seu interès per mantenir-se informats.
La clau rau a entendre exactament què interessa als joves i, potser, convertir aquest grup en el nínxol al qual dirigir-se. “Els joves estan molt més interessats en notícies soft, com l’entreteniment, la cultura, l’art, l’educació o, fins i tot els esports”, exposa Eddy, que recomana als mitjans “connectar amb els joves oferint allò que preocupa i interessa als joves”.
En tot cas, incorporar més al jovent és tant un repte per remuntar en la davallada de l’interès que desperten les notícies en la ciutadania així com una alternativa a explorar per convertir un projecte de nínxol en un cas d’èxit pel que fa a la monetització. Com a nadius digitals, són els menors de 35 anys els que més serveis en línia paguen, des de plataformes d’streaming fins música i esports.
Així doncs, amb un “mercat consolidat”, tal com Nic Newman presenta el model de subscripcions actual, la desaparició en els mitjans de la COVID, menys política i “notícies negatives” i una aposta per les soft poden ser receptes perquè en el proper informe tornem a les xifres de creixement en les subscripcions.