Dades, comunicació i participació ciutadana

xarxes socials politica comunicacio
El periodisme de dades i la comunicació política també hi son presents en la campanya d'eleccions municipals | Foto: José Luís Gómez Galarzo

Queda poc més de dues setmanes per anar a les urnes i escollir els representants dels pobles i ciutats catalanes i espanyoles pels pròxims quatre anys. El municipalisme pren cada vegada més valor al nostre país perquè les polítiques municipals són les que impacten la vida quotidiana.

La campanya electoral comença el 12 de maig i finalitzarà el 26, però la campanya informativa ja fa temps que dura, tant per part dels partits com dels mitjans de comunicació. I és en les campanyes municipals on el periodisme local pren tot el protagonisme. Per entendre com els partits i els mitjans aborden aquesta campanya política local, hem parlat amb diferents actors que hi estan implicats per conèixer les claus de comunicació política local que marcaran la diferència en aquestes eleccions.

En funció del tipus de localitat

Les eleccions municipals són una gran batalla per als partits polítics, i el PSC no n’és cap excepció. Quim Fernàndez, candidat a Banyoles, i Anna Maria Sendra, directora de comunicació del partit, coincideixen a dir que l’objectiu principal és guanyar i poder governar, sigui per majoria absoluta o sumant alguns regidors. En aquest sentit, Fernàndez destaca «la importància de parlar de les qüestions concretes que preocupen els veïns», però les estratègies de campanya varien en funció del context. Sendra assegura que el partit ofereix acompanyament a les candidatures locals, però que són els mateixos municipis els que decideixen allò que volen comunicar.

Les diferències entre una campanya en una gran ciutat com Barcelona i una en un municipi més petit poden ser significatives. Mentre que en una gran ciutat es pot parlar de temes com la mobilitat o la gentrificació, en un petit municipi pot ser més rellevant abordar qüestions com la gestió de residus o la millora de les infraestructures bàsiques.

Des dels partits, al seu torn, reclamen als periodistes que donin informació objectiva i rigorosa, ja que la manca d’aquesta informació pot explicar l’èxit desmesurat de les xarxes socials, sovint fonts de desinformació en lloc d’informació fiable.

La importància de les dades

Quan un polític o un partit presenta la seva candidatura, el periodisme hauria de ser una eina per a verificar, qüestionar i contextualitzar la informació que s’ofereix. En aquest sentit, en els darrers anys el periodisme de dades acompanya al periodisme tradicional i aporta context i possibilitats de profunditzar.

I és que les dades són ja un element més per a la cobertura d’eleccions a altres països, amb projectes com el mapa interactiu de The Gothamist per a les eleccions de mig mandat dels Estats Units del novembre de 2022, que va mostrar el nombre de vots per candidat en cadascun dels barris de la ciutat.

«No podem desaprofitar l’oportunitat, ja que tenim moltíssims informes i dades, però massa sovint ens centrem en les simples rodes de premsa», afirma Roger Tugas, periodista de dades a Nació Digital

En efecte, el treball amb dades és una tasca complexa que requereix temps i recursos, però pot proporcionar informació útil i contrastada que ajudi a desemmascarar afirmacions dubtoses dels polítics. En aquest sentit, Tugas recomana fer ús de portal de dades obertes del govern espanyol, el portal de dades de la Generalitat i el de l’Ajuntament de Barcelona. També assegura que cal sol·licitar informació als partits i les administracions per així poder contrastar el que diuen les dades amb les afirmacions dels candidats.

I és que amb dades, es pot verificar la informació de temes diversos com la delinqüència, la despesa social, l’oferta i els preus del lloguer. Tot i això, cal tenir en compte que hi ha temes que encara resulten complicats de determinar, ja que no es poden mesurar d’una forma tan precisa, com és el cas de la brutícia.

Tugas ha desenvolupat alguns projectes per a les eleccions municipals, com un agregador de resultats municipals que mostra l’evolució del nombre de regidors i la tipologia de municipi des de l’any 1979 fins al 2019, entre d’altres.

No obstant això, les dades només són útils si se’n fa un ús adequat. Molts periodistes tenen a l’abast dades que no s’utilitzen per aprofundir en la informació, com ara l’impacte d’una llei determinada o l’execució dels pressupostos. També és important contrastar el que la gent pensa que passa amb el que realment passa, com en el cas de l’ocupació d’immobles.

Tugas destaca la importància de contrastar les dades que els candidats presenten sobre problemàtiques concretes. «És essencial verificar si aquestes dades són veritables, especialment quan es presenten xifres concretes», afirma.

Periodisme local i participació ciutadana

En els darrers temps hi ha diferents experiències a tenir en compte amb les dades, i com aquestes involucren a la ciutadania. Als Estats Units, el Tow Center for Digital Journalism, de la Universitat de Columbia, va desenvolupar el 2018, el Rural Journalism Lab, que buscava enfortir la vinculació de la societat amb el periodisme i la política local.

A la localitat de Bowling Green (Kentucky), es va utilitzar una redacció digital rural, el Bowling Green Daily News per implementar enfocaments sostenibles per explicar històries, interactuar amb els lectors i construir models de negoci orientats al futur. En aquell moment, el Bowling Green Daily News era un mitjà familiar i molt conservador i un dels pocs mitjans del país que va donar suport obertament a Donald Trump tant el 2016 com el 2020.

El projecte tenia dues fases. La primera consistia en un estudi al voltant de residents del comtat d’Ohio i la ciutat de Bowling Green a Kentucky, la tercera ciutat més gran de l’estat. En aquesta fase, el diari va promocionar una plataforma digital on els ciutadans lectors podien entrar i comentar, de forma anònima, quines coses els preocupaven del lloc on vivien.

La segona fase va consistir en un taller on es van reunir alguns dels veïns que ja havien participat amb periodistes i grups comunitaris de Bowling Green i el comtat d’Ohio, així com participants que feien un treball en periodisme i compromís cívic a l’estat, des del xèrif, a diversos executius, l’alcalde, el director del sistema escolar, i al voltant de divuit persones que van assistir de forma presencial i unes tres-centes cinquanta que es van connectar de forma virtual.

Sam Ford, un dels impulsors del projecte, valora la bona acollida. «A la plataforma digital que teníem, s’hi van publicar al voltant de vuit-centes propostes en dues setmanes, i les persones que hi entraven, en votaven un centenar de mitjana”. Ford afegeix que tot era anònim, i que creu que això va ajudar que la gent hi participés.

Joe Imel fa trenta-dos anys que treballa al Bowling Green Daily News, on ha ocupat diversos càrrecs –actualment és director general– i explica que l’assemblea cívica va ser una oportunitat perquè el diari patrocinés quelcom beneficiós per a la comunitat. També recorda que de l’assemblea van sortir-ne moltes idees interessants, com per exemple, sobre les taxes de delinqüència. I d’algunes d’aquelles idees el diari va investigar i fer-ne temes. També explica que aquest projecte el va ajudar a confirmar el que en realitat ja sabia, que les persones, siguin de dretes o d’esquerres, tenen preocupacions similars, només que en extrems diferents.

Aquell projecte va posar de manifest el desig que el periodisme local sigui un catalitzador per solucionar problemes locals. Entre altres aspectes, l’informe resultant va destacar com els mitjans locals poden ser un punt d’intervenció potencial enmig de la creixent polarització que viu els Estats Units. «Molts participants van dir que mentre que ja no podien parlar de política nacional amb els seus veïns o companys de feina, o fins i tot amb molts amics, encara podien parlar de notícies i qüestions locals”, recorda Imel.

Aquest projecte destaca la importància del periodisme local i com pot ser un element clau per a la participació ciutadana i la resolució de problemes locals. I també mostra la importància que les comunitats tinguin accés a informació local precisa i significativa per  prendre decisions informades i connectar-se amb altres membres de la comunitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.