Consells per a periodistes en temps de coronavirus

Una ciutadana s’informa sobre el coronavirus. Foto: Engin Akyurt (Unsplash)
Una ciutadana s’informa sobre el coronavirus | Foto: Engin Akyurt (Unsplash)

El coronavirus COVID-19 és un repte. Un de majúscul en l’àmbit sanitari, però també és un repte informatiu per tot el que envolta aquesta pandèmia que ja afecta a més de 200 països al món. Experts i entitats com el Reuters Institute i la IJNET (Xarxa Internacional de Periodistes en les sigles en anglès) han publicat diferents articles aquests dies per ajudar als periodistes en la seva tasca.

Entre les recomanacions, no falten els recordatoris a mantenir una higiene absoluta però la majoria tracten dels perills d’informar d’uns fets que estan ‘en actiu’. No caure en la pràctica del pescaclics, no refiar-se de les xarxes socials i aportar en tot moment context a una població preocupada són consells en els quals coincideixen els treballs consultats per elaborar aquest resum de cinc punts imprescindibles. 

1. Preparar un glossari amb context

La COVID-19 provoca la producció de desenes d’informacions diàries. Moltes d’elles tenen a veure amb simples dades però d’altres aporten alguna nova informació. Tenint això en compte, context resulta més necessari que mai. Per això, diferents experts recomanen que els mitjans de comunicació comptin amb un glossari, una sèrie de peces de context, d’informació atemporal sobre la COVID-19 (i que es mantinguin actualitzades). D’aquesta manera, cada cop que fem una peça nova, podem treure la informació de context d’aquest glossari o, en cas que ho creiem convenient, enviar al lector l’article de context mitjançant un enllaç. A banda de contextualitzar, el glossari ajudarà a ‘traduir els tecnicismes’ dels experts mèdics.

2. Atenció als micròfons i els teclats

Les recomanacions d’higiene no són alienes als professionals de la informació. Com en molts altres àmbits i es recomana rentar les mans constantment, emprar guants i mascaretes, etc. No obstant això, cal posar atenció als llocs que poden ser un focus de contagi. Així, els periodistes han d’observar unes normes bàsiques amb eines com els teclats i els micròfons. Cal aprendre a desinfectar el teclat (especialment, si és compartit). En aquest sentit, Manel Domene, col·laborador del Report i especialista en protecció laboral, recorda que un estudi australià ha conclòs que un teclat pot tenir 400 vegades més patògens que la tassa d’un inodor. Sobre el teclat parlem, tossim, esternudem, convertint-lo en el reservori perfecte per a l’escampament de malalties infeccioses. Igual passa amb els micròfons: les microgotes de flush que tirem en parlar acaben a l’escuma talla-vents que cobreix els micròfons, fent-los un temible focus de contagi. Cal que aquestes esponges tinguin un ús personal i intransferible per controlar l’expansió d’una malaltia amb un alt potencial d’infecció.

3. Molt de compte amb les xarxes

En un article dedicat al coronavirus, el Reuters Institute defineix les xarxes socials com un “terreny fèrtil per la desinformació”. Si bé aquestes ajuden a conèixer les preocupacions ciutadanes, no es poden considerar una font d’informació fiable ni s’han de convertir en base per construir temes relacionats amb la COVID-19. Per tant, els experts recomanen als periodistes, com a la resta de la ciutadania, tractar amb cautela tot el que arribi des de les xarxes socials i fer el, ja de per si necessari, exercici de contrast d’informació amb fonts oficials.

4. Objectivitat no és donar veu a tothom

Fa temps que els periodistes especialitzats en els àmbits de salut i ciència alerten del que anomenen “fals equilibri”, és a dir, donar la mateixa importància i espai a diferents veus, sense tenir en compte quina de les aportacions té més valor. En un context com l’actual, els professionals de la comunicació no es poden permetre aquest luxe. Els experts mereixen més espai als mitjans que aquells qui no ho són i la informació veraç ha de passar per sobre de l’opinió. En aquest sentit, la IJNET insta a “fer reporterisme, no anàlisi” per evitar un excés d’opinions al voltant de l’actual pandèmia.

5. Evitar el pescaclics i les simplificacions

Com alerta l’expert Peter Drobac, expert en salut pública de la Universitat d’Oxford, en l’article del Reuters Institute esmentat, el virus romandrà amb nosaltres molt de temps i, fins que tot passi, “hi haurà moltes incerteses”. Per aquest motiu, Drobac demana “vigilar les afirmacions” que es fan i evitar caure en simplificacions que podrien no estar mostrant tota la veritat. D’altra banda, des de l’IJNET subratllen la necessitat de tenir cura dels titulars i no caure en el pescaclics. “Amb l’enorme volum d’informació i el ritme de les xarxes socials, moltes persones s’informen només per mitjà dels titulars”, alerten des de la Xarxa Internacional de Periodistes. En un missatge adreçat als periodistes encarregats d’informar sobre la pandèmia, la IJNET demana “mai sacrificar els fets per uns clics, especialment enmig d’una crisi”.

Adrián Caballero

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *