La suspensió dels fons de l’agència de cooperació internacional dels Estats Units (USAid) per decisió del president nord-americà, Donald Trump, ha provocat un aldarull en l’àmbit mediàtic mundial. Tot i que la notícia és de gener, les seves conseqüències encara cuegen. De fet, és un dels temes de discussió als esdeveniments dedicats al periodisme d’enguany com el Festival Internacional de Periodisme a Perugia (Itàlia), celebrat a l’abril, i el Global Media Forum, que va tenir lloc a Bonn (Alemanya) a inicis de juliol, amb sessions com “On estan els diners?” i “La premsa independent i el desenvolupament dels mitjans”, respectivament.

“Hem perdut el 40% del finançament, el que significa que la nostra redacció mundial s’ha vist afectada i hem hagut d’acomiadar a quaranta persones, la decisió més difícil que hem hagut de prendre”, explica Miranda Patrucic, redactora en cap d’Organized Crime and Corruption Reporting Project, una de les participants de la jornada alemanya. I aquest és només un dels molts exemples d’organitzacions afectades.

L’informe Crisi al periodisme: l’impacte de les retallades de fons del govern dels Estats Units als mitjans globals, publicat a finals de juny, aporta més dades. Segons aquesta publicació, el Congrés dels Estats Units havia aprovat 271,5 milions de dòlars en ajuda exterior, a través del Departament d’Estat dels Estats Units i l’Agència dels Estats Units pel Desenvolupament Internacional (USAid) a la categoria de “Mitjans de comunicació independents i lliure flux d’informació”. D’aquesta quantitat, s’estima que 150 milions de dòlars anaven destinades directament a finançar periodisme i a donar suport a mitjans de comunicació, mentre que la resta era per a sostenir l’ecosistema d’informació general.

Tancaments i retallades

L’informe, que desgrana els impactes a totes les regions del món, apunta que la cancel·lació d’aquest finançament ha suposat un cop devastador per a mitjans de comunicació locals, abocant a molts d’ells al tancament o a reduccions dràstiques de les seves operacions. En el cas del continent africà, per exemple, el finançament recolzava una àmplia xarxa de ràdios comunitàries.

“Els països d’Àfrica més afectats són la República del Sudan, Sudan del Sud, Etiòpia, la República Democràtica del Congo i diverses nacions del nord i oest d’Àfrica, en particular les que ja estan lidiant amb conflictes, governs autoritaris o inestabilitat econòmica, tot i que en alguns d’aquests països la proporció de fons europeus ja era més gran”, detalla Meera Selva, directora Executiva d’Internews Europa, una de les organitzacions que ha liderat l’informe, en el que també hi han participat BBC Media Action i Free Press Unlimited i que han comptat amb el suport de la Direcció General d’Associacions Internacional de la Comissió Europea.

Segons les dades recopilades, a la República Democràtica del Congo, almenys setanta-set emissores de ràdio comunitàries s’han vist afectades mentre que mitjans de comunicació sudanesos com Ràdio Dabanga, Dafur24, Jubrakanews o Al Taghyeer han hagut d’acomiadar personal o reduir salaris, cobertura i tancar oficines a Kampala.

D’altra banda, l’única ràdio nacional independent al Sudan del Sud, Eye Radio, ha hagut de reduir la seva plantilla de quaranta-set a dotze treballadors i està lluitant per mantenir-se oberta el 2026, per així poder cobrir les eleccions generals.

A Zàmbia, on també hi ha previstes eleccions l’any vinent, almenys vint-i-cinc estacions de ràdio comunitàries, que rebien fons mitjançant el projecte Open Spaces, s’han vist afectades. “Estàvem a punt d’entrar en un altra fase del projecte abans que s’anunciés la suspensió. Malauradament, possiblement aquesta decisió disminuirà la participació cívica i el compromís de la comunitat a través de les estacions comunitàries, ja que Open Spaces Zambia va treballar per a promoure el diàleg inclusiu i la presa de decisions”, explica el periodista i advocat Joan Chirwa, fundador de l’ONG Zambia Free Press Iniciative. “Les estacions de ràdio comunitàries, recolzades pel projecte, proporcionen una plataforma vital perquè les comunitats marginades s’expressin. Aquestes veus potencialment seran silenciades. També limitarà l’accés a la informació, especialment a les zones rurals”, lamenta Chirwa.

En aquest sentit, a llarg termini, “sense un finançament sostingut, les comunitats corren el risc de perdre l’accés a informació crítica sobre qüestions com la salut reproductiva, els brots de malalties i els abusos dels drets humans i la transparència electoral”, alerta Selva.

Via lliure a la desinformació

L’informe també apunta que aquests fons afectats ajudaven a promoure la llibertat d’expressió i a recolzar als mitjans independents en contexts de censura. “Als països més autocràtics, on els mitjans ja s’enfronten a restriccions legals, assetjament i pressió financera, aquestes condicions dificulten que les organitzacions de mitjans de comunicació atreguin ingressos publicitaris, fet que les fa dependre del finançament dels donants i del suport dels grups de la societat civil”, recorda Selva.
Per aquest motiu, la suspensió suposa un augment de la desinformació i la manipulació de la informació a Àsia, on a l’Afganistan, tretze emissores de ràdio van assenyalar que una mitjana d’un 72% del seu pressupost provenia de l’USAid i el 65% del seu personal s’ha vist afectat per la pèrdua de llocs de treball o reducció de sous, mentre que nou emissores anunciaren que estan en risc de tancament. A Cambodja, la majoria dels mitjans crítics amb el règim havien tancat a causa d’atacs legals, però la resta de mitjans i organitzacions de suport que seguien en funcionament ara s’enfronten a un tancament imminent degut a la manca de fons econòmics.

A Myanmar, més de setanta mitjans i entitats rebien aquests fons. Molts petits mitjans, entre els quals es troben aquells que serveixen les comunitats de minories lingüístiques, han perdut la totalitat dels seus ingressos. “La crisi de finançament és tal que no és en absolut improbable que mitjans de comunicació, més petits, i possiblement alguns més grans de Myanmar es vegin obligats a tancar les seves operacions en un futur pròxim”, pronostica Christoper Shier, coordinador del projecte Mizzima, ubicat en aquest país asiàtic i que també ha perdut el finançament que proporcionava l’USAid. “Ha suposat un cop molt dur per a la nostra planificació per a 2025 i ha deixat a Mizzima amb un important dèficit pressupostari”, afegeix.

Llatinoamèrica, els més perjudicats

El continent americà, però, és el més perjudicat, ja que segons apunta l’informe, els fons dels Estats Units van suposar més del 75% del finançament a mitjans entre 2020 i 2024. “Els donants europeus i del Canadà i Austràlia han sigut menys actius. Com a resultat, les contribucions del govern dels Estats Units han constituït una part desproporcionadament gran i la seva suspensió ha tingut un impacte descomunal”, lamenta Selva.

Almenys una seixantena de mitjans de comunicació s’han vist directament afectats. Així, al Salvador, quatre ja han tancat completament, mentre altres com Voz Pública, han perdut el 70% dels ingressos, havent de reduir a la meitat el personal de la redacció. D’altra banda, a Cuba, una dotzena de mitjans independents estan amenaçats en perdre 9,7 milions de dòlars de programes d’USAid mentre que a Nicaragua, Divergentes, projecte que aposta pel periodisme narratiu i d’investigació, ha hagut de retallat el 20% de la redacció i ha reduït el 50% del salari a qui encara hi continuen treballant, mentre que el personal que es troba a l’exili ha quedat sense assistència. Instituto Prensa y Sociedad, una organització regional defensa la llibertat d’expressió i els mitjans de comunicació, podria veure’s obligada a tancar a finals de 2025 després de trenta-dos anys d’història.

A més d’impactar als mitjans vinculats a les 560 llengües indígenes d’Amèrica Llatina i el Carib, el medi ambient també s’ha vist sacsejat per la cancel·lació de fons. “L’any passat vam portar a terme un curs massiu de quaranta hores amb 359 periodistes de l’Amazonia brasilera”, recorda Stefano Wrobleski, director executiu d’InfoAmazonia, un mitjà brasiler especialitzat en medi ambient. “Enguany estàvem organitzant tres cursos i guiant als becaris per elaborar reportatges basats en el que van aprendre, però hem hagut de suspendre totes aquestes activitats”, afegeix, recalcant que la suspensió de fons “disminuirà les oportunitats de centenars de periodistes de qualificar-se per a la cobertura mediambiental”.

Solucions per a sobreviure

La cancel·lació de fons ha posat sobre la taula el debat de la dependència econòmica de tots aquests mitjans que ara lluiten per sobreviure. Campanyes de crowdfunding, tallers, formacions i serveis de comunicació a empreses i universitats són algunes accions que s’estan portant a terme per a superar aquesta crisi, així com la creació d’aliances entre mitjans independents i organitzacions que donen suport a la democràcia, la llibertat d’expressió i els drets humans.

A més del panorama que mostra l’informe, també planteja estratègies a llarg termini entre les quals hi ha el suport a les operacions bàsiques per a socis estratègics i als mitjans d’interès públic, coordinació de donants per a continuar ajudant als mitjans així com una revisió del sector. “Aquestes mesures podrien implementar-se amb els recursos addicionals que es puguin mobilitzar o dins dels nivells actuals de finançament de països no nord-americans”, puntualitza Selva.

En aquest context, Nadine Jurrat, subdirectora del departament d’Àsia i Europa de DW Akademie –centre internacional pel foment de les competències mediàtiques, l’assessoria a mitjans o la formació periodística– va assegurar al Global Media Forum que cal explicar “per què la premsa i la llibertat de premsa són importants per a cadascun de nosaltres, a la nostra vida diària, a la nostra seguretat i per a la nostra economia”. “Potser no només hauríem de pagar pels mitjans de comunicació, sinó també defendre’ls, així com al periodisme, quan són objecte d’atacs”, va concloure.