El juny el New York Times va desvelar que un dels seus mitjans de la competència, The Washington Post, està desenvolupant un programa intern d’intel·ligència artificial anomenat Ember que actuaria “d’entrenador d’escriptura” per a redactors amateurs per tal que publiquin articles d’opinió per a la capçalera nord-americana.

Segons The Washington Post, propietat de l’empresari tecnològic Jeff Bezos, l’objectiu és donar accés a un ventall d’opinadors més ampli i divers, respecte del que han tingut tradicionalment, per així poder arribar a un públic més extens. També argumenten que Ember, “podria automatitzar diverses funcions que normalment proporcionen els editors humans”. A més, afegeixen, que “l’eina inclou un rastrejador de ‘força de la història’ que indica als escriptors com s’està perfilant la seva peça, amb una barra lateral que presenta les parts bàsiques de l’estructura de la història: des de la ‘tesi inicial’, passant pels ‘punts de suport’ fins al ‘final memorable’. Finalment, apunten que el programa en qüestió aniria oferint a l’escriptor, en directe mentre escriu, suggeriments i preguntes que l’ajudarien al desenvolupament del text, de tal manera que “convida” a l’autor a afegir “punts de suport sòlids”. The Washington Post ha aclarit, però, que la supervisió final d’aquests textos sempre la farà un editor humà i que s’identificarà quan hi ha hagut la intervenció de la IA.

La IA no ho entén tot

Donat que encara és un projecte en vies de desenvolupament, caldrà veure quins resultats dona. Tot i això, aquesta tecnologia avança molt de pressa i el periodisme es veu immers en una sèrie de debats sobre com incorporar-la. Per tant, podria ser que aquesta nova aplicació de la IA que planteja el Post tingui èxit i es converteixi en una nova fórmula per publicar opinions?

Una primera premissa per encetar el debat és que si Ember busca “reforçar la història” o fer suggeriments per millorar el text es podria caure en biaixos o sensacionalismes. En aquest sentit, Patrícia Ventura, doctora en mitjans, comunicació i cultura i autora del llibre Inteligencia artificial, ética y comunicación. El factor humano en la era de la mediación algorítmica (UOC, 2024) adverteix que “s’ha de tenir en compte la presència de biaixos en qualsevol ús que es faci de la intel·ligència artificial”. “No deixen de ser algoritmes que processen grans quantitats de dades que han estat generades per les persones, per tant, aquestes dades podrien contenir els estereotips o biaixos que tenen els humans, i finalment reproduir-los en el text”, afegeix. A més a més, apunta que “caldria saber amb quina base de dades ha estat entrenada aquesta eina i fins a quin punt existeix supervisió humana del resultat que proporciona”.

Si la revisió editorial d’un text opinatiu queda en mans, en primera instància, de la intel·ligència artificial, podríem pensar que aquesta hauria de ser capaç d’entendre els arguments exposats. Ventura ja avisa que “la màquina no entén, perquè no percep el món amb els sentits”. “No té emocions, ni subjectivitat, ni creences, ni desitjos”, argumenta. No té, doncs, condicions purament humanes per entendre el que ens envolta i generar una opinió pròpia. “El que fa és imitar i proporciona uns resultats a través d’unes dades amb les quals ha estat entrenada”, conclou.

Biaixos o oportunitats?

Com encaixaria la IA en les seccions d’opinió d’un mitjà de comunicació? Silvia Rodríguez, cap de redacció del Social.cat, assegura que per dur a terme tasques editorials “hi ha condicions purament humanes, ja que la màquina no té aquest component d’arguments que podem tenir les persones que fa anys que fem la feina d’editar textos”. Aquesta professional admet que la IA agilitza la revisió ortogràfica i gramatical d’un text donat que “la màquina pot servir-nos per fer una lectura ràpida dels errors d’estil, però respecte als suggeriments d’arguments, trobo molt complicat que es pugui dur a terme si no es fa un debat moral real”.

Rodríguez explica que “molts companys estan incorporant eines que realment són molt útils, però en qüestions on entra la manipulació del text o dels arguments, perd el sentit”. “D’aquí a uns anys veurem notícies fetes per la IA, però crec que les seccions d’opinió haurien d’estar al marge de tot això i mantenir-se els més intactes possibles”, conclou.

Segons el Washington Post, Ember busca incorporar una major diversitat de veus entre els seus opinadors, provinents d’altres plataformes accessibles per a escriptors no professionals, com Substack, així que permetria aporta “qualitat” als textos. Deixant de banda els possibles biaixos generats per la IA, podria ser una eina democratitzadora que doni l’oportunitat a més persones de publicar les seves opinions?

“Podria arribar a ser més democràtic, però si el perfil de gent que opina no té habilitats d’escriptura, un diari amb recursos econòmics com The Washington Post el que podria fer és formar aquestes persones que escriuen i donar-los eines a través dels seus editors o periodistes, perquè els opinadors guanyin aquestes aptituds comunicatives”, assegura Rodríguez.

Una realitat a llarg termini

Tot apunta que el periodisme i la intel·ligència artificial han pres un camí que sembla que els farà indivisibles en els pròxims anys. El que caldrà anar descobrint és en quines parts de les redaccions guanyarà terreny i com ho farà. En l’imaginari col·lectiu de la societat potser hi ha la generació automatitzada de textos i continguts. Ara per ara, això no es correspon, però, amb la realitat. Un estudi publicat al 2023 per la revista Estudios sobre el Mensaje Periodístico, va concloure que dels vuitanta-vuit mitjans estatals enquestats, només un 9% assegura haver utilitzat la IA per a l’escriptura automatitzada. Per tant, tot i els dos anys transcorreguts des de la publicació de l’estudi, encara estem parlant d’un ús minoritari. Però tot apunta que això està canviant a marxes forçades. Segons el darrer estudi Digital News Report de l’Institut Reuters de la Universitat d’Oxford, el 78% dels directius espanyols situa la implantació de la IA com el principal repte pels propers tres anys

La majoria dels usos que, per ara, se’n fa són per tasques com la distribució de continguts o la recopilació d’informació. Caldrà veure com en un futur pròxim incidirà, o no, en feines on les condicions purament humanes, com el sentit crític, la interpretació de l’entorn o l’ètica, són indispensables.