“La integritat de la informació és la mare de totes les batalles”, va afirmar la periodista filipina Maria Ressa davant del plenari de les Nacions Unides el passat 23 de setembre. La Premi Nobel de la Pau i fundadora del mitjà Rappler va ser una de les quatre persones convidades a adreçar-se a l’Assemblea General de l’ONU amb motiu del vuitantè aniversari de l’organització.

Ressa es va encarregar de donar el tret de sortida a la presència del periodisme com a tema de debat a la trobada anual més important del multilateralisme. En actes paral·lels als discursos dels líders globals, també es van poder escoltar taules rodones centrades en el rol del periodisme a Gaza, les dificultats de la professió en altres zones de conflicte i les oportunitats que ofereix l’anomenat ‘periodisme de solucions’.

En un discurs apassionat, la reportera filipina va demanar lluitar contra “l’Harmagedon informatiu” viscut arreu del món i va recordar que, a les xarxes socials, “les mentides circulen sis vegades més ràpidament que els fets”. La conseqüència de la desinformació, a parer seu, és una tendència clara d’escollir “líders il·liberals de manera democràtica”.

Lluny del catastrofisme, Ressa va proposar en la seva intervenció tres solucions. Primer, acabar amb la impunitat de les grans empreses tecnològiques a través de la regulació internacional i d’imposar línies vermelles a la intel·ligència artificial. Segon, crear infraestructures que generin confiança, com una federació internacional de mitjans de comunicació prestigiosos. I, finalment, permetre’s imaginar i executar solucions valentes i integrals. “Regular la tecnologia no va sobre llibertat d’expressió, és una qüestió de seguretat pública”, va sentenciar la premi Nobel entre els aplaudiments dels mateixos representants governamentals que tenen el poder de legislar aquest sector.

Gaza, la guerra més mortífera

Ressa també va demanar retiment de comptes pels responsables del període més mortífer registrat pels periodistes. “A Gaza, han mort més de 240 periodistes, una xifra superior a la Primera i Segona Guerra Mundial, Vietnam i l’antiga Iugoslàvia juntes”.

Amb aquesta mateixa xifra Melissa Fleming, secretaria general adjunta de comunicació global de l’ONU, va iniciar una conversa paral·lela sobre la situació de la professió a la Franja. Fleming va recordar que molts periodistes sobre el terreny pateixen les mateixes condicions que han d’explicar al món, des de la mort de familiars a la fam diària. En aquest sentit, Biesan Abu-Kwaik, corresponsal d’Al Jazeera a l’ONU, va reclamar un premi Nobel pels seus companys sobre el terreny per “tots els sacrificis” que han hagut de fer.

Arreu del món, la persecució a periodistes va lligada a la impunitat dels agressors. Segons la UNESCO, en el 85% dels casos, les persones responsables de la mort de reporters no reben cap mena de càstig. “El que estem veient a Gaza és simptomàtic del que veiem arreu del món: un declivi en el suport al periodisme i un fracàs dels governs de complir les seves obligacions amb la llibertat de premsa”, va afegir Jodie Ginsberg, directora executiva del Comitè per a la Protecció dels Periodistes.

A Ucraïna, la desinformació en el context bèl·lic s’ha convertit en un dels principals reptes del sector periodístic. En aquest context, la televisió pública Suspilne té la responsabilitat de desmentir informacions incorrectes. Per aquest motiu han decidit obrir un canal de Telegram, una plataforma plena de notícies falses. “També hem de ser allà per donar a tothom qui consumeix notícies per Telegram una font d’informació fiable”, va afirmar Valeriia Bezpala, cap de cooperació internacional d’aquest canal.

En altres zones en guerra, la dificultat es troba primerament en despertar l’interès de l’editor i el públic general. El fotoperiodista Giles Clarke va haver de superar aquesta barrera per explicar el conflicte al Sudan, un país immers en una guerra civil des de l’abril del 2023. Per Clarke, en el cas dels “conflictes oblidats”, els reporters han de dedicar molts esforços a trobar un mitjà disposat a publicar el reportatge i s’han d’adaptar a pressupostos molt ajustats, moltes vegades insuficients. “El meu enfocament al Sudan va ser acostar l’espectador amb els protagonistes de les imatges”, va explicar.

Una font d’optimisme

La darrera xerrada va voler aportar un raig d’esperança al futur de la professió. Sota el títol ‘El periodisme de solucions: explicar la història sencera’, va aprofundir sobre com aquest tipus de reporterisme pot trencar amb la sensació que les notícies sempre són negatives i pessimistes.

Per David Bornstein, cofundador de la Xarxa de Periodisme de Solucions, es tracta d’un “reporterisme rigorós, que examina, investiga i interroga com la gent intenta solucionar problemes”. No és, doncs, una manera de propugnar les iniciatives que s’estan cobrint i cal buscar proves dels resultats obtinguts així com explicar les seves limitacions. Segons Bornstein, aquest tipus de notícies incrementen la capacitat d’acció de l’audiència, que pot veure’s empoderada a través d’històries d’èxit. Aquest model ha aconseguit atraure l’atenció del sector: la Xarxa de Periodisme de Solucions compta amb 80.000 membres d’arreu del món i més de dos-cents mitjans en formen part.

A l’Àfrica, l’Àsia i l’Europa de l’Est, el periodisme de solucions té una forta presència. Molts dels mitjans consideren que “compartir solucions és una part cabdal del seu paper de servei públic”, explica Caroline Sugg, directora d’estratègia de BBC Media Action. Això s’explica perquè molts d’aquests mitjans tenen uns forts lligams amb la comunitat i el fet de destacar les coses que funcionen potencia el seu rol dins de la societat.