Coincidint amb el cinquè aniversari de la mort d’Eugenio Trías, considerat el pensador d’escriptura castellana més important des d’Ortega i Gasset, familiars i amics van evocar la seva obra i trajectòria dedicada a l’estudi del cinema, la música i les arts. L’acte va tenir lloc el passat 10 de febrer al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).
Per a Trías, el cine realitza l’ideal d’”obra total” a què l’òpera aspirava: “El cine és un microcosmos de totes les arts”, explica a Lo Bello y lo siniestro (1981), on també afirma que “la banda sonora pot arribar a ser tant important com la imatge en moviment”. La fascinació del filòsof pel film d’Alfred Hitchcock, Vértigo quedaria plasmada a Lo Bello y lo siniestro (Premio Nacional de Ensayo, 1983) i també a Vértigo y Pasión (1997), on n’analitza la imatge i la música, i De cine. Aventuras y extravíos (2013), una antologia sobre grans directors (des de Fritz Lang a David Lynch, passant per Stanley Kubrick, Orson Welles i Andréi Tarkovski entre altres).
Precisament, la banda sonora de 2001: Odissea de l’espai, de Kubrick, va precedir l’inici d’un acte emotiu que va aplegar prop de 350 persones al CCCB. Familiars, amics i personalitats destacades en els àmbits de les arts, la filosofia i la comunicació van recordar l’obra i figura d’un dels filòsofs espanyols de més transcendència, i en especial la seva faceta d’articulista preocupat pel seu temps, àmbit amb el que seria guardonat al 2008 amb el Premi de periodisme Mariano de Cavia.
L’acte va consistir en una taula rodona conduïda pel fill de l’homenatjat, l’editor David Trías, que va comptar amb les intervencions del periodista Francesc Arroyo i els filòsofs Victòria Camps i Rafael Argullol. Per tal de definir al seu pare, fins ara l’únic pensador espanyol distingit amb el Premi Internacional Friedrich Nietzsche pel conjunt de la seva obra (1995), Trías va reprendre les paraules del filòsof Angel Gabilondo: “A Eugenio Trías solo le importaba todo”.
El periodista Francesc Arroyo va destacar del premi Nietzsche el seu tarannà aferrat a la realitat: “Per a Eugenio Trías era cabdal escriure articles d’opinió i crítica literària, va publicar centenar d’articles a molts diaris, entre ells, Destino, Tele-Expres, El Mundo i ABC”. Arroyo considera que els seus articles periodístics no deixen de ser filosofia sobre religió, política i art. “La majoria de textos continuen sent molt actuals”, va afirmar en referència a les seves reflexions publicades fa més de deu anys sobre els nacionalismes.
Producció polifònica
La curiositat i l’interès per l’actualitat d’aquest filòsof han quedat plasmats a l’obra pòstuma La funesta manía de pensar (Galaxia Gutemberg, 2017), la portada de la qual la il·lustra un retrat que li va fer la fotògrafa barcelonina Colita. Es tracta d’una compilació a càrrec d’Arroyo, qui ha seleccionat seixanta articles periodístics dels prop de 500 que va publicar el filòsof rere l’edició de Pensar en público (2002), un recull dels textos sobre política, cine, teatre música i filosofia que Trías va publicar al llarg de 30 anys.
La catedràtica en ètica i ex vicepresidenta del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), Victoria Camps, va recordar la complicitat intel·lectual que mantenia amb l’homenatjat, juntament amb l’escriptora Rosa Regàs, també present a l’acte. Camps va reprendre les paraules de Gabilondo per confirmar que les diverses persones amb què conversa sobre l’obra de Trías destaquen llibres diferents, el que denota la polifonia de la seva producció. Ella aprecia especialment La Filosofía y su sombra (1983), escrita quan Trías era encara molt jove, per bé que proposa una tesi molt actual: trobar l’ombra de tots els sistemes filosòfics.
Camps, distingida l’any 2005 amb la Gran Cruz de la Orden Civil de Alfonso X El Sabio, per les seves propostes de millora de la televisió pública espanyola, va elogiar l’encert de conceptes elaborats per Trías com el de “raó fronterera”, a més del seu atreviment per publicar els textos sobre l’esperit i la religió en una època com la seva. L’especialista en ètica i educació també va destacar el llibre Ética y condición humana (2000), on Trías afirma que vivim en una època d’ocultació de l’esperit, el substitut del qual és l’ètica, definida com el retrobament del subjecte amb si mateix.
Per la seva banda, l’escriptor i professor Rafael Argullol es va referir a El gran viaje (2008), assaig de Trías publicat a la premsa i que exemplifica que no hi havia discontinuïtat entre la producció filosòfica i els articles periodístics de Trías. També va posar de relleu l’interès de l’homenatjat per la política, l’ètica i l’estètica, així com la seva capacitat de passar de l’universal al particular i a la inversa. “L’Eugenio perviu pel que va dir i com ho va dir”, va afirmar.
Fragments del programa Pienso, luego existo (RTVE) dedicat al filòsof català van emmarcar l’acte d’efemèride, que va coincidir amb el dia de carnestoltes. David Trias va al·ludir a una època molt carnavalesca del seu pare, fruit de la qual, i en concret de la seva vivència a Rio de Janeiro, és el llibre Filosofia y carnaval.
Aquest acte emotiu se suma a un seguit d’homenatges que diferents institucions i entitats catalanes i de la resta d’Espanya, com la Biblioteca de Orientación Lacaniana i el Círculo de Bellas Artes de Madrid, han organitzat en reconeixement d’Eugenio Trías en els darrers cinc anys. En l’àmbit de la recerca, també va retre homenatge al pensador el vuitè Congreso de la Sociedad Académica de Filosofía (SAF) “El tema de nuestrotiempo: Historia, Tópos, Éxodos”, celebrat a Barcelona l’any 2017.
