L’auge de l’àudio en directe

clubhouse audio directe
L'exit de Clubhouse ha provocat milions de descàrregues i nombroses rèpliques | Foto: Marco Verch

Avui dia, cada vegada són més les plataformes que han anat sorgint entorn l’àudio en directe, un format que recorda a la ràdio tradicional i que sembla haver agafat embranzida darrerament. Prova d’això és que grans empreses com Facebook o Spotify comencen a desenvolupar les seves pròpies opcions d’àudio en directe. Al mateix temps, cada cop hi ha més comunicadors i periodistes que veuen en aquest format una nova manera de crear contingut online i incorporar-lo en el panorama comunicatiu de nou.

L’abril de l’any 2020 va ser per a molts un any negre. Enmig de la pandèmia, molts ciutadans estaven tancats a casa i les notícies s’omplien d’informació sobre l’avanç de la Covid-19. En paral·lel, dos emprenedors amb experiència prèvia a Google i Pinterest van decidir llançar una nova xarxa social basada en grups de conversa d’àudio en directe: Clubhouse.

En els seus inicis, la plataforma havia d’estar destinada al podcasting, un altre format en auge en el panorama periodístic, però finalment van centrar-se en un producte més innovador i amb poca presència en la resta d’aplicacions, les converses sonores a temps real. La plataforma, en un principi només disponible per iOS, va cridar l’atenció de grans figures com Mark Zuckerberg, fundador de Facebook, o Elon Musk, CEO de Tesla i SpaceX, que van donar a conèixer Clubhouse entre molts dels seus seguidors.

El maig de 2020, Clubhouse ja havia conseguit una inversió de dotze milions de dòlars i la companyia havia crescut fins a tenir un valor de 100 milions de dòlars. Actualment, l’aplicació ja disposa de més de dos milions d’usuaris actius a la setmana i ha estat declarada com una start-up unicorn, amb un valor d’un bilió anglès de dòlars (equivalent a 846 milions d’euros).

Altres plataformes temptegen el sector

El creixement de Clubhouse no ha passat desapercebut per als seus competidors, que s’han esperonat a incorporar funcionalitats similars en les seves plataformes. L’exemple més clar és Twitter. Durant el darrer mes d’abril, Twitter va entrar en negociacions amb Clubhouse per adquirir la seva aplicació i incorporar-la dins de la plataforma veterana a través d’una adquisició de 3.386 milions de dòlars. Malgrat això, les dues companyies no van arribar a cap acord i Twitter va crear una funció pròpia similar, Twitter Spaces.

En paral·lel, Facebook també ha començat a experimentar amb aquestes eines. Durant aquest mes de juny, Mark Zuckerberg ha volgut portar a la seva plataforma les converses d’àudio en directe que el van convertir en un dels pioners de Clubhouse, i ha tret al mercat Live Audio Rooms.

Tot i això, segurament la companyia que ha fet més moviments empresarials en aquesta línia és Spotify. L’empresa sueca ha vist Clubhouse com un competidor potent, especialment per a la seva línia de negoci de podcasting, i ha volgut integrar altres plataformes similars. En els últims mesos, Spotify ha comprat LockerRooms, una aplicació nord-americana similar a Clubhouse, però especialitzada en continguts esportius. A més, també ha desenvolupat la seva pròpia xarxa social d’àudio en directe, Spotify GreenRoom.

D’altra banda, altres aplicacions i xarxes socials que s’han aventurat a incorporar l’àudio en directe a les seves plataformes darrerament són Reddit (amb RedditTalk), Discord (amb Stage) i Telegram (amb Voicechats 2.0).

clubhouse audio Philipp Klöckner i Philipp Gloeckler han impulsat l’ús de Clubhouse a Alemanya. Foto: Karl KratzPhilipp Klöckner i Philipp Gloeckler han impulsat l’ús de Clubhouse a Alemanya | Foto: Karl Kratz

Els periodistes pioners

Però, com impacta això en el món del periodisme? La realitat és que l’auge de l’àudio en directe sembla retornar l’esperit de la ràdio, ja que les converses no queden registrades com passa amb els podcasts, però aprofita al mateix temps la difusió d’internet.

Als Estats Units són cada vegada més els periodistes i comunicadors que usen plataformes com Clubhouse (o similars) per crear retransmissions i programes de ràdio en línia. Per la seva banda, les mateixes aplicacions són conscients del poder del món periodístic i han començat a teixir aliances amb algunes empreses. Per exemple, Clubhouse ha pactat amb la lliga de futbol americà, la NFL, la retransmissió de continguts exclusius a través de la seva plataforma, especialment per crear tertúlies esportives.

En la mateixa línia, Philipp Klöckner i Philipp Gloeckler, dos presentadors de podcasting coneguts a Alemanya, van començar a impulsar l’ús de Clubhouse entre influencers, periodistes i polítics del país, per tal de crear converses exclusives entre els diferents participants.

En l’àmbit estatal, un dels mitjans que s’ha endinsat a Clubhouse és Expansión. El conegut mitjà econòmic ha estat un dels pioners d’Espanya en entrar a la plataforma amb la intenció d’interactuar més amb la seva comunitat. Inicialment, Expansión va començar a crear un petit informatiu a Clubhouse, d’uns vint minuts diaris, amb l’actualitat més rellevant del dia. Tot i que els resultats no van ser els esperats, ha mantingut el seu perfil actiu a la plataforma, organitzant converses amb personatges públics en funció de l’actualitat del moment.

Més enllà de crear contingut, però, Clubhouse pot ser una molt bona eina per a periodistes. La nova aplicació permet donar veu a persones i col·lectius que han quedat silenciats als mitjans o plataformes amb més recorregut, convertint-se així en una nova manera de trobar fonts i temàtiques de les quals informar. Una mostra n’és la BBC, que va elaborar un reportatge sobre salut mental i racisme a través d’activistes de Clubhouse.

Un futur incert

Si bé el creixement de Clubhouse i les plataformes d’àudio en directe ha estat exponencial durant el darrer any, és cert que no se sap del cert quin serà el seu futur. L’ascens de Clubhouse ha fet que altres plataformes comencessin a incorporar aquesta eina, però no està clar si finalment acabarà atrapant a l’audiència o aquesta preferirà recórrer directament a Clubhouse.

Independentment d’això, però, l’aposta per a aquest format suposa una nova oportunitat per al periodisme transmèdia, ja que permet universalitzar la creació de contingut d’àudio i reprendre la màgia del directe que s’ha viscut sempre a la ràdio.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *