M’enviarà a l’atur un ‘robo-periodista’?

Els robots cada cop escriuen un major nombre d’informacions

Els robots han vingut per quedar-s’hi. I el seu domini és el camp del treball, sense importar quina sigui l’activitat. La intel·ligència artificial (IA) arriba a tot arreu. “No es que un dia arribem a la redacció i ens trobem un robot assegut a la nostra cadira. És quelcom més complicat i llarg en el temps que tot això. De ben segur la precarització haurà començat temps enrere mitjançant reducció de temps de treball o de salaris. Pot haver continuat amb la divulgació de rumors creant incertesa laboral i, de vegades, pot acabar amb la venda de la capçalera a un nou operador amb un model de negoci periodístic ‘diferent’ (i suposadament més competitiu). Molt sovint, els periodistes no van en el ‘pack’ de venda”. En aquests termes s’explica en Marcel, un periodista que va passar d’un dia per l’altre de la plena ocupació a l’aturi que opina des de l’anonimat per raons personals.

Com diu en Marcel, actualment és més probable la substitució de persones per persones. De totes maneres, però, els avenços de la intel·ligència artificial ens apropen a una imminent substitució de persones per robots, especialment en determinades feines i oficis, incloent-hi el de periodista (i altres feines al voltant de la professió periodística). És el que coneixem com a ‘robo-periodisme’, periodisme d’algoritme o digital.

Periodisme, atur i robots

L’anterior combinació de paraules dóna en els cercadors d’Internet una rica resposta de resultats, fet que mostra que parlem de fets força probables o que estan relacionats els uns amb els altres. Segons un reportatge recent de BBC News, “al voltant del 90% de tots els continguts informatius seran escrits per robots pels volts del 2022”.

La disrupció del model de negoci dels mitjans de comunicació i la seva imparable orientació vers la intel·ligència artificial ha tingut una evolució. En Marcel, periodista-testimoni d’aquest post, n’assenyala unes fases: “Primer –diu– va ser l’arribada d’Internet i la publicació digital. També cal considerar les freqüents acusacions de falsedat (fake news) que han anat colpejant la presumpció d’integritat i honestedat dels mitjans arreu del món. Però l’amenaça amb més potencial per l’estatus quo dels mitjans –i dels periodistes– no té a veure amb la forma de distribuir les informacions, sinó en com s’escriuen; és a dir, amb la manera de crear-les”.

Precisament, han estat els avenços en digitalització i processament de dades (Big Data) els que han permet concebre el ‘computer reporting’, periodisme digital o robotitzat. Experiències reals palesen ja que la informació del temps, el futbol (esports en general) i la relacionada amb la borsa són àrees en les quals els programes de “generació de llenguatge natural” han provat la seva eficàcia per produir històries suficientment bones i, per descomptat, llegibles.

En Wolfgang Zehrt, a través de l’article“Journalists vs robots –writing with AI(“Periodistes contra robots–escrivint amb IA”, publicat a “THINK: ACT Magazine” i escrit per Roland Berger, aquest explica que actualment “un ordinador, a l’agència de notícies Norwegian NTB, escriu una part important de la informació electoral (dades). No obstant, el redactor en cap, Mads Yngve Storvik, destaca que encara no veu un robot fent una entrevista en directe.

L’article també destaca que a l’agència de notícies Associated Press, un ordinador ja produeix 10.000 informes econòmics cada mes i que des de l’arribada de Jeff Bezos, fundador d’Amazon, al Washington Post, aquest rotatiu està desenvolupant un nou sistema de gestió de continguts (CMS–Content Management System) “que ha posat la generació automàtica de continguts en el punt de partida i eix vertebrador del projecte”.

Per la seva part, en Marcel opina que “en un context de periodisme d’algoritme o robotitzat el que ajudarà a diferenciar publicacions i mitjans respecte dels seus competidors serà el tipus de contingut. No importa com de bo que pugui ser, un reportatge borsari mai guanyarà un premi de periodisme, hagi estat escrit per un robot o per un humà. La diferència està en el to, el judici i l’emoció. Els robots no escriuen bones històries encara. Però no hem de descartar que aviat ho puguin fer degut a l’aprenentatge implícit del tarannà humà que comporta la intel·ligència artificial. Les màquines ‘aprenen’ (machine learning), només han de copiar els patrons d’emocions i comportaments humans”.

Periodisme digital, sense valor afegit?

En una etapa incipient, el periodisme dels robots està mancat de valor afegit. Però les coses no sempre seran així en una realitat líquida com la actual caracteritzada per canvis de vertigen.

El passat gener, el Huffington Postpublicava un reportatge sobre ‘robo-reporters’ de Martina Fuchs, presentadora de televisió a CNN Money Suiza. Fuchs començava el seu relat parlant de la Jia Jia, una robot humanoide i periodista creada per investigadors de la Universitat de Ciència i Tecnologia de la província xinesa de Anhui. El baptisme de foc de la ‘robo-reportera’ xinesa tenir lloc a l’agència de notícies Xinhua on va conduir una entrevista en directe amb l’editor de Wired Magazine.

“Mentre ella (la robo-periodista) pot mantenir converses senzilles i reproduir algunes expressions facials específiques, només pot respondre a preguntes elementals, amb expressivitat molt restringida. Malgrat tot, l’aparició del giny en el panorama de la premsa ha produït un lògic impacte a la indústria. Es el capítol final del periodisme?”, es preguntava Fuchs a l’article.

El que està clar és que un ‘robo-periodista’ no pot actualment mantenir el que coneixem com a funció fàtica (o de contacte) amb un entrevistat, per exemple. Aquesta funció no només es vehicula a través del llenguatge verbal, sinó també pel que diu el nostre cos (llenguatge no verbal). Per aquest motiu, la intel·ligència artifical s’afanya en crear una biblioteca de veus, tons i estils per ‘personalitzar’ els ‘robo-periodistes’ en funció del que es pretén aconseguir.

Fuchs reconeixia al seu article que “utilitzar una màquina comporta alguns beneficis. L’automatització de tasques rutinàries permet als periodistes alliberar temps per fer feines més exigents, com el seguiment d’esdeveniments i el periodisme d’investigació. Els robots poden actuar com ‘assistents’ per a comunicats de premsa, informació de dades, etc. En canvi no poden conduir entrevistes cara a cara i contestar preguntes en un context determinat, construir una relat colorit o un anàlisi profund, o enregistrar i editar un contingut per a la difusió televisiva. Tampoc tenen la capacitat per triar l’angle informatiu d’una notícia”. “Imaginem –prosseguia– una crisi humanitària, per exemple, a la qual un corresponsal entrevista un refugiat Rohingya de Myanmar. No podem enviar un robot a parlar amb les víctimes del genocidi, cal algú trepitjant amb fermesa el terreny i, per descomptat, dotat de connexió emocional”.

Fuchs conclou que els inconvenients superen de llarg els avantatges, i apunta que “a més de la por a retallades laborals a la indústria periodística, existeixen preocupacions òbvies sobre la credibilitat i qualitat del periodisme d’autòmats basats en l’ús d’algoritmes. La intel·ligència artificial no pot substituir les habilitats humanes com ara la creativitat, humor, improvisació o pensament crític a la sala de redacció, que són totes elles aspectes crucials per a uns mitjans professionals”.

No hi cap dubte que estem davant d’un periodisme autòmat incipient. Però no oblidem el fet que aquests robots –amb expressivitat o sense– tenen capacitat per a generar una història en qüestió de segons, característica que ens supera, de llarg, als humans.

Cap a un nou model de periodisme

Si la televisió no va fer desaparèixer la ràdio, com es va arribar a témer, tampoc els periodistes d’algoritme eliminaran als periodistes humans. Només entrem en una nova etapa del periodisme, que es reinventa per sobreviure als canvis.

El que és innegable és queel ‘robo-periodisme’ creix en popularitat a les redaccions de tot el món a mida que els editors lluiten contra les caigudes de las tirades editorials, mentre busquen augmentar el nombre d’anunciants i de lectors amb l’oferiment de continguts customitzats.

L’Associació de la Premsa anglesa considera que “l’automatització pot ajudar i no perjudicar als periodistes. En aquesta fase, el sistema simplement amplifica el treball que fan els periodistes humans, alguns dels quals estan involucrats en desenvolupar les capacitats del nou sistema”.

I ningú nega que les històries adobades per màquines s’estan fent cada dia més comunes, especialment als Estats Units, fet que genera no poques anècdotes. Les alertes de terratrèmol del Los Angeles Timesestan automatitzades des de 2014 i es creen a partir de les dades que subministra l’institut geo-sísmic, US Geological Survey (USGS).

És arriscat confiar a un robot la creació de notícies de portada. Així es va comprovar l’any passat, quan el diari publicà una informació sobre un sisme de magnitud 6,8 a la costa de Califòrnia. En realitat era un registre corresponent a un sisme que s’havia produït al 1925, i que va ser redistribuït pel USGS per error. Òbviament el robot va complir la seva tasca, només que va informar d’un terratrèmol amb 92 anys de retard, i ho va fer a la portada del diari un minut després de que l’USGS difongués el seu desfasat informe. En aquest cas, la immediatesa informativa va ser clarament perjudicial.

La intel·ligència artificial permet que les màquines cada cop escriguin més textos

Compartir la feina amb els robots

A Internet trobem webs que expliquen les probabilitats de perdre la feina en funció de l’ofici, alguns amb el suport de la Oxford University i la consultora Deloitte. El més específic pel seu propi nom és el portal Will robots take my job? Per introduir una nota d’optimisme, val a dir que, en base a aquestes eines-calculadora penjades a la xarxa, la probabilitat de pèrdua de la feina per a un periodista (segons dades del Regne Unit i Estats Units) oscil·laria entre el 8-11%. És un risc baix comparat amb el de treballadors de call-centers, comptables, comercials o caixer de supermercat, que tenen una taxa de risc superior al 90%.

En general, els robots estan entrant pel sector industrial, però arribaran a totes les activitats. Un de cada tres llocs de feina podria ser atès d’aquí a poc temps per una màquina, segons un estudi del BBVA i la Universitat de València, que conclou que les persones amb millor formació pateixen menys risc de ser substituïts per màquines.

Altres estudis assenyalen que més de la meitat de les feines actuals poden ser substituïdes per la tecnologia, havent-hi un interès creixent en una concreció d’aquests canvis pels agents econòmics. Mesures com els impostos a la robotització o que aquests ‘cotitzin’ a la Seguretat Social només alentiran la dinàmica de desembarcament dels robots en l’àmbit laboral, ja que l’oportunitat, al menys en matèria de treball, és de les màquines.

Els més extremistes fins i tot pronostiquen que, en un futur proper, morirem acaronant un robot (que haurà estat el nostre cuidador a l’etapa final de la vida). I no s’hi val pensar que els robots i la intel·ligència artificial crearan llocs de treball (que ho faran) perquè el cert és que el balanç final parla de quatre llocs de treball destruïts per cada lloc de treball creat. El saldo, per tant, és negatiu per la mà d’obra humana. O potser no. Al cap i a la fi, els robots aconseguirien alliberar-nos del treball conceptuat com a maledicció bíblica per a guanyar-nos la vida.

“En termes de sostenibilitat, la substitució dels humans pels robots dóna peu a lectures oposades”, diu en Marcel, que argumenta que “per una banda, és desitjable –a més de sostenible- que un robot faci la teva feina, doncs els humans assoliríem una autèntica llibertat no supeditada al treball com a mitjà d’inserció social. El contrapunt ve donat pel fet que el robot es converteix en un competidor. Així, renunciar a la nostra feina ens expulsa del sistema mentre no tinguem el coixí d’una renda bàsica universal pel fet de ser un ciutadà del món”. Estem doncs davant d’un debat (robots contra treballadors?) que, previsiblement, es perllongarà per dècades.

Com es veu el ‘robo-periodisme’ en la professió

Elsevier, editorial de publicacions científiques, inclou al seu llibre Telematics and Informaticsel capítol Newspaper journalists’ attitudes towards robot journalism,on rastreja les actituds dels periodistes de premsa escrita, establint tres tipus de comportament.

El primer tipus creu que el periodisme està lluny de les capacitats dels robots (el periodisme és elitista). El segon evidencia un “complex de Frankenstein” amb creixent preocupació per la introducció de robots en escenaris laborals cada cop més complexos i incerts. En el tercer tipus preval una visió relativament optimista, enfocada en una actitud positiva malgrat el reconeixement d’algunes amenaces encara poc específiques. Cal dir, però, que els casos de l’estudi van ser 47 periodistes de disset diaris de Corea del Sud, encara que el patró actitudinal es podria extrapolar a la resta de periodistes a escala planetària.

Em traurà de la feina un ‘robo-periodista’? En Marcel opina que no, “que són les persones les que ens priven d’alguns dels nostres drets”. I també admet que “els robots –ells i elles– compartiran les nostres feines, ja sigui de periodista, de recepcionista d’hotel, de barman o de tècnic geriatra”.

Un cop dit tot això, caldria parlar de les alternatives dels periodistes per fer front a la competència robòtica (especialització, formació de nous periodistes, ‘low journalism’ o periodisme reposat), però això ja seria un altre article.

Escriure a Report.cat

Manel Domene

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *