Internet és de classe alta

Les famílies amb més recursos s'informen més per Internet que per la televisió | Il·lustració: Laura Navarro

La televisió continua sent el mitjà de comunicació preferit dels catalans per informar-se mentre que Internet ha crescut deu punts en els darrers dos anys. Malgrat no és res de nou, poder confirmar aquesta tendència és una de les principals aportacions del darrer baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), publicat el passat desembre i amb el qual Report.cat publica una sèrie de tres articles sobre ‘Com s’informen els catalans’.

Aquest primer ‘episodi’ de la sèrie analitza les possibles diferències entre el consum de mitjans de comunicació segons dades demogràfiques com l’edat, el sexe o el nivell d’estudis. En aquest sentit, sorprèn el poc impacte que té Internet com a eina d’informació entre les classes baixes i, per contra, la gran influència entre les classes altes i els catalans amb un major nivell d’estudis.

Com es pot observar en els gràfics que acompanyen l’article, mentre que Internet ha penetrat com eina informativa en el 54% de la població catalana, en el cas de les classes mitjanes-altes aquest percentatge s’enfila per sobre del 70%. Entre els més rics aquells que tenen uns ingressos a la llar de més de 6.000 euros mensuals Internet fins i tot supera la televisió com a principal eina informativa.

Però no només es tracta d’Internet: a més diners, més alternatives a la televisió. Dit d’una altra manera: les classes mitjanes-altes i altes s’informen molt més també per la ràdio o la premsa escrita del que ho fan les famílies de classe baixa o mitjana-baixa. Tot i això però, la televisió continua sent mantenint el seu regnat: 3 de cada 4 catalans afirmen informar-se a través d’ella.

 

 

La ràdio no és pels joves

En un context on s’apunta a la consolidació dels podcast com eina d’entreteniment i informació, les dades del darrer baròmetre del CEO pel qual s’han enquestat 1.500 catalans, ens diuen que la ràdio no té tanta tirada entre la gent jove com un podcast. Només el 20% dels joves fins a 24 anys s’informen per la ràdio, percentatge que més que es duplica entre els catalans d’entre 50 i 64 anys.

Val a dir, però, que la ràdio, juntament amb la premsa escrita, són els dos mitjans que menys s’empren per informar-se. Aquest segon, el de la premsa escrita, ha caigut fins a set punts percentuals des del 2017 (de 42% a 35%) i troben, ambdós, el seu millor públic entre la població de més de 50 anys.

Però si la ràdio no és pels joves, les dades continuen mostrant una bretxa generacional encara més pronunciada en l’ús d’Internet com a eina informativa: mentre el 75% dels menors de 34 anys s’informa a la Xarxa, entre els més grans de 65 anys aquest percentatge baixa fins el 24%. És la bretxa generacional més gran observada a les dades del baròmetre.

classe baixa com s'informen els catalansEntre les famílies de classe baixa, la televisió és el principal mitjà d’informació | Il·lustració: Laura Navarro

Els universitaris veuen la tele

El baròmetre del CEO també confirma que la televisió és el mitjà d’informació escollit per la immensa majoria de gent sense estudis o amb estudis bàsics. El que també apunten els resultats és que els universitaris, siguin graduats o doctorats, veuen la televisió. En concret, dos de cada tres persones amb estudis superiors finalitzats s’informen per mitjà d’aquest mitjà.

Malgrat aquesta dada, els universitaris són el grup que menys empra la televisió, ja que prefereixen Internet (85%) per saber què passa al seu voltant. De les gràfiques presentades en aquest article també és remarcable l’èxit relatiu que té la ràdio entre els catalans amb estudis superiors.

En l’altra banda, entre la gent amb pocs estudis o que ni tant sols tenen el graduat escolar, s’observa un ús baix d’Internet, la ràdio i la premsa, sent la televisió quasi l’única via d’informació en el seu dia a dia. En qualsevol cas, sigui quin sigui el tipus de mitjà, el nivell d’estudis dibuixa una bretxa, al igual que passa amb l’edat i els ingressos. Bretxes demogràfiques a Catalunya que tenen la seva correspondència quan s’analitza el consum de mitjans per informar-se.

Adrián Caballero

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *