La Presse+, la tauleta com a alternativa

La Presse tauleta report.cat
Aspecte visual de La Presse a una tauleta | Foto: Francisco J. Rodríguez

En un moment on el debat sobre com fer rendibles les edicions digitals dels mitjans sembla haver arribat a un punt mort, a un atzucac o tothom hi diu la seva però ningú sap ben bé com desfer la troca, una alenada d’aire fresc procedent de l’Amèrica del Nord francòfona ha obert una escletxa per on entra un raig de llum esperançador.

Si al gener es va haver de lamentar la desaparició de l’edició impresa d’un dels històrics diaris quebequesos, La Presse, la qual va ser substituïda per una nova fórmula en forma d’aplicació per a tauletes, gairebé dos mesos després les perspectives són alentidores. La Presse+, tal i com es coneix l’edició diària per a tauletes d’aquest rotatiu amb 131 anys d’història, sembla haver connectat amb els lectors, els quals, a més, han augmentat respecte als que en tenia al paper.

“El 2009 vam adonar-nos que el nostre segment de lectors estava envellint”, explica Guy Crevier, editor de La Presse, en una recent entrevista a Global Editors Network, on admet que aleshores ja estaven convençuts que el negoci de la premsa impresa “no era sostenible a llarg termini”.

És per aquesta raó que a partir d’aquell moment es van posar a treballar per elaborar una edició digital per a tauletes que combinés “el millor de la premsa escrita, el web i el vídeo” per tal de millorar la diversitat i la riquesa dels continguts de La Presse. No va ser fins al 2013 que el grup va llençar l’aplicació, primer per a iOs i més tard per a Android.

Aquesta primera presa de contacte, segons Crevier, va tenir “molt èxit” no només entre els lectors vet aquí la clau de volta, sinó també entre els anunciants. Durant més de dos anys sengles edicions –en paper i en tauleta– van conviure, fins que el setembre passat el grup editor d’aquesta capçalera va decidir fer el pas: com que La Presse+ estava complint amb les expectatives, es va anunciar el cessament de l’edició impresa diària a partir del passat gener. Només se’n mantindria una els dissabtes, per raons, a priori sentimentals. “La seva consulta és tot un ritual per als lectors i una eina efectiva per als anunciants”, argumenta Crevier.

I com funciona aquest nou model digital? La nova aplicació té una mitjana de 250.000 visitants únics cada dia de la setmana. Per comparar, el pic màxim de distribució que va assolir el diari canadenc cal remuntar-se al 1971, i va ser de 221.250 exemplars. Per altra banda, cada lector s’hi està de mitjana entre 40 i 60 minuts navegant per l’aplicació, una xifra realment única pel que fa al món dels mitjans de comunicació digitals.

Un altre aspecte encoratjador és que el diari està renovant els seus lectors i rebaixant la seva mitjana d’edat. I és que el 63% dels seus visitants són usuaris entre els 25 i els 54 anys. Segons assenyalen les dades de La Presse, els lectors del diari escrit d’aquest segment de població no arribaven ni al 50%.

Les bones crítiques no provenen tan sols de dins del grup canadenc. Els experts també ho veuen de forma més que positiva. Així, Ismael Nafría, periodista i consultor especialitzat en Internet, assegurava el passat 31 de desembre al seu bloc Internet es útil que el passat agost va tenir l’oportunitat de visitar la redacció de La Presse a Montreal i conèixer de primera mà “aquesta arriscada i valent experiència periodística”. “I m’atreveixo a dir –va prosseguir– que La Presse+ representa l’intent més ambiciós i revolucionari del món pel que fa a transformació real del concepte de diari en l’era digital”.

Bona rebuda dels anunciants

El nou model de negoci del rotatiu quebequès està tenint també una bona acollida en el sector publicitari. Crevier assenyala que només La Presse+ està generant ara mateix el 75% dels ingressos publicitaris del grup, i apunta que els anunciants consideren aquesta plataforma “com una manera efectiva d’arribar a audiències de qualitat”. Per altra banda, segons els seus responsables, la nova plataforma ha aconseguit mantenir CPMs (Cost per Mil, això és, què costa mostrar l’anunci a mil espectadors) similars als de l’edició impresa, una fita desitjada per molts editors.

Noves maneres d’explicar històries

Tot i la nova aplicació, La Presse manté vives una edició web i una altra, com hem dit abans, d’impresa els dissabtes. Tanmateix, la prioritat de la redacció –de 283 professionals– és fer continguts per a la tauleta. Així, els lectors tenen disponible al seu dispositiu cada dia a dos quarts de sis de la matinada una nova edició multimèdia i interactiva. Després, els continguts s’adapten al paper i a la pàgina web, lapresse.ca , una plataforma on es prioritza l’última hora.

Aquest procés de portar lectors del paper al món digital ha vingut acompanyat de canvis en la manera d’explicar les històries. Els nous formats intenten cridar l’atenció del públic jove i, segons les dades facilitades pel grup, sembla estar aconseguint-lo. “S’ha fet un nou pas per ampliar el potencial ofert per la plataforma i proposar una millor manera d’explicar una història”, assegura Crevier, que descriu que la producció de continguts es planeja “detalladament” entre redactors, càmeres i fotògrafs.

Pèrdua de llocs de feina

Aquest canvi de model té, no obstant, els seus desavantatges, com és el cas de l’ocupació. La transició cap al món digital de La Presse va suposar l’acomiadament de 158 treballadors al gener. Crevier va justificar fa uns mesos aquestes retallades de personal emparant-se en les pèrdues de l’empresa, que va tipificar del 20% entre 2011 i 2014. Els acomiadaments, va argumentar aleshores, van servir per “anivellar les despeses i els ingressos”.

A finals de l’any passat, un portaveu del Sindicat dels treballadors de la informació de La Presse va alertar que no sabien si “es podria mantenir l’alt nivell de qualitat” que hi havia al mitjà fins aleshores, i que les retallades “havien estat molt superiors” a les que esperaven en un primer moment.

Un model a seguir?

De moment, l’únic diari interessat en el programari creat per La Presse ha estat el Toronto Star , que des de setembre de l’any passat també té una aplicació adaptada per a tauletes, el Toronto Star Touch. Tot i així, des del rotatiu en llengua anglesa afirmen que es tracta d’un “complement” adreçat a “una nova audiència” i que en el seu cas seguiran editant una edició en paper

Sigui com sigui, La Presse sembla haver obert una nova senda en la lluita dels mitjans de comunicació digitals per tal que aquests siguin econòmicament rendibles. El que a priori és per a uns una notícia trista i preocupant, com és el tancament de l’edició en paper d’un diari de més de 130 anys d’història i la pèrdua d’un bon nombre de llocs de feina, per a altres pot significar una gran oportunitat per fer rendible el periodisme digital. El temps ho dirà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.