El pas natural del Independent

The Independent print edition cease
Edició especial del Independent el maig de 2010. | Foto: Clive Darra (Flickr amb llicència CC)

El passat divendres es va conèixer la noticia que el diari britànic The Independent i la seva edició dominical Independent on Sunday deixaran de ser impresos. Serà, segons un comunicat dels propietaris del diari, ESI Media, el 26 de març quan es pugui llegir la darrera edició en paper del que és el diari més jove dels que es poden trobar actualment als quioscos del Regne Unit.

En el comunicat, ESI Media reconeix la possibilitat que la fi de l’edició impresa comporti acomiadaments, tot i que no dona més detalls. La decisió és, això sí, conseqüència lògica si s’analitzen els números que presenta The Independent, que actualment passava pel seu pitjor moment de vendes des de que el 1986 comencés a editar-se.

Aquest diari, propietat de l’empresari rus Evgeni Lebedev, va ser reconegut com un dels més moderns durant els seus primers anys de vida. Va ser per això mateix que a principis dels noranta The Independent presentava les que serien les millors dades de difusió de la seva història. Segons xifres de l’Audit Bureau of Circulations, el 1992 circulaven al Regne Unit 389.523 còpies diàries del diari. Només cinc anys després, el 1997, la xifra va baixar als 288.000 i la mitjana durant la primera dècada del segle ja era d’uns 230.000. Per fer-se una idea del perquè de la decisió de Lebedev, cal tenir en compte que. Aquest declivi arribava al seu moment més baix el 2015 amb 61.338 exemplars.

Dades difusio mitjans britanics

“El primer de molts”

Els propietaris de The Independent asseguren al seu comunicat ser “els primers de molts dels principals diaris britànics en abraçar un futur totalment digital”. Asseguren donar el pas degut als pèssims resultats de l’edició impresa mentre, al mateix temps, la versió digital dona beneficis, segons expliquen. És més, al temps que anuncien acomiadaments a la versió impresa, anuncien la creació de, com a mínim, 25 nous llocs de feina per a la versió digital, per a la qual també s’enfortiran les seus d’Àsia, Europa i Pròxim Orient, així com la de Nova York.

Els números al digital li donen la raó i esperonen el canvi. En els darrers 12 mesos, dades oficials indiquen que el creixement anual en visites a la seva web ha crescut un 33,3%, situant-les en 70 milions anuals al finalitzar 2015. Mentre The Independent és el 12è diari imprès britànic més llegit, la seva versió digital és la sisena.

Malgrat el que puguin dir les xifres, la National Union of Journalist (“la veu dels periodistes” a Regne Unit i Irlanda, segons es defineix aquesta organització) lamenta la “falta de diàleg” entre treballadors i empresa, al temps que consideren que els propietaris del mitjà haurien de reconsiderar els acomiadaments anunciats. Laura Davison, responsable nacional del NUJ, creu que decisions com la del Independent “desposseeïxen la població de pluralitat i llibertat d’opinió a la premsa”. Davison, que es mostra molt crítica amb el fet que “el diari hagi pres aquesta decisió de la nit al dia”, ha anunciat que volen conversar amb la propietat del rotatiu per aclarir el seu punt de vista i mirar de trobar una solució per evitar el màxim d’acomiadaments possibles.

No només la pèrdua de llocs de feina preocupa a la professió. Molts periodistes que han treballat en aquest mitjà o que es troben en posicions importants a d’altres grans diaris del Regne Unit, van reaccionar a les xarxes socials al que creuen és la “mort d’un mitjà a mans d’Internet”, com va qualificar un titular de The Guardian. Aquí mostrem algunes reaccions d’altres reconeguts periodistes britànics.

Internet com única opció rendible

A banda d’aquestes opinions, són molts els que aprofiten l’anunci de Independent per obrir altre cop el debat sobre el futur de la premsa en paper i més ara que un rotatiu important (“un dels poderosos entre els mitjans britànics”, segons Dan Bilefsky, del New York Times) ha fet aquesta passa endavant cap al món digital.

No canvia res”, opina el periodista i escriptor londinenc Brian Cathcart a The Guardian, en referència a la gent de menys de 35 anys per a les quals, segons ell, “un diari imprès és com un carro tirat per cavalls”. Per a la resta de població, entén Cathcart, pot tenir cert punt de pèrdua. “Un diari imprès té un important grau d’influència. Una portada et desafia”, opina Cathcart que sembla trobar a faltar més “articles en profunditat” als mitjans digitals.

Per la seva part, Bilefsky, se centra en un altre dels motius que ha portat a ESI Media a prendre la decisió de no seguir imprimint el Independent: el declivi en vendes que pateix i, el diari ‘germà’ del Independent i que estava adreçat als lectors més joves des de la seva creació, l’octubre de 2010. En el mateix comunicat de l’anunci del fi de l’edició impresa del The Independent, la propietat anunciava la venda d’aquesta publicació, i, a Johnston Press, una empresa de mitjans locals escocesa.

Segons Bilefsky, posar fi a l’edició impresa ajudarà al mitjà a suportar el cost de la seva expansió internacional, que era insostenible amb la davallada de publicitat que el rotatiu havia patit els darrers anys. A més, des del món digital, confien els analistes citats en aquest article del NY Times, el mitjà podrà capturar millor que amb i al public jove. D’aquesta manera, potser The Independent troba la manera de ser rendible i, malgrat la reestructuració de la plantilla, qui sap si trobant un nou model de negoci a Internet (els propietaris ja han anunciat noves aplicacions i projectes) podran ser un exemple per als “molts mitjans impresos” que vaticinen des d’ESI Media seguiran les seves passes.

Adrián Caballero

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *