De Miramar a Sant Cugat

Els antics estudis de Miramar | Foto cedida per RTVE

Durant el primer semestre del 1983, a Espanya començava a caminar el nou govern socialista que, al gener d’aquell any, va nomenar a Pere Felis Daudí com a nou director de TVE a Catalunya, en substitució del periodista Juan Antonio Sáenz Guerrero. Uns mesos més tard, al setembre, entrava en funcionament Televisió de Catalunya (TV3).

Al juny d’aquell any, concretament el dia 27, les instal·lacions on estaven ubicats els estudis centrals de TVE a Catalunya, coneguts com Miramar, es van traslladar a unes noves instal·lacions d’uns 50.000 metres quadrats, molt més grans i modernes ubicades, al barri de Sant Joan de Sant Cugat del Vallès. Cal remarcar que, fins a finals de 1984, no es va finalitzar el trasllat de manera complerta.

Balcó del Mediterrani

Miramar, el petit pavelló on es va ser la casa de TVE durant gairebé 25 anys, va ser edificat per acollir-hi un restaurant durant l’Exposició Universal de 1929. Però a partir del 1959 es va convertir en la seu dels estudis de Televisió Espanyola a Catalunya. El 14 de juliol d’aquell any es van inaugurar, i el recordat presentador José Luis Barcelona va obrir les emissions amb la frase “Buenas tardes desde el balcón del Mediterráneo”.

A mitjans de la dècada dels setanta, el centre de TVE a Catalunya es trobava dispers entre els estudis de Miramar, Esplugues de Llobregat (on llogaven els estudis cinematogràfics del director de cinema Antonio Isasi-Isasmendi) i l’Hospitalet de Llobregat, al mateix temps que la producció de programes augmentava. Una raó més, aquella, per tenir-ho tot centralitzat en un únic espai, com van ser els nous estudis de Sant Cugat.

Jose Luis Barcelona donant instruccions al càmera a inicis dels anys seixanta, als estudis de Miramar | Foto: Horacio Seguí, cedida per RTVE.

El trasllat va suposar algunes avantatges com l’eliminació de les interferències que fins el moment produïa Ràdio Barcelona, en alguns programes. Una interferència que s’originava davant la necessitat d’enviar el senyal a l’antena del Tibidabo, des d’on havia de ser remodulada en àudio i vídeo. La interferència es produïa en els programes emesos des de Barcelona i consistia en unes ratlles en diagonal, que partien de l’angle superior dret de la pantalla del televisió.

Un cop establerta a Sant Cugat, TVE-Catalunya entrà en una nova dinàmica ja que, gràcies a les noves instal·lacions, es van assolir quotes de participació majors a la programació estatal, especialment a La 2, i també al circuit català que, en algunes ocasions, servia de banc de proves de programes i personatges que després gaudirien d’una extraordinària popularitat com la periodista Júlia Otero o l’incombustible Jordi Hurtado.

Antiga careta de desconnexió del Circuit Català de TVE a l’any 1979

Com una família

Els estudis de Miramar evoquen molts records a aquells professionals que hi van treballar i que després van poder comparar amb les noves instal·lacions. Irene Mir, presentadora d’espais diversos procedent com a locutora a Ràdio Espanya, va entrar al 1963, després de superar un càsting, a  TVE. Aquesta etapa la recorda com “una època meravellosa”. “Érem com una família amb una gran il·lusió per la nostra feina”, afirma, mentre que el trasllat a Sant Cugat el recorda amb “nostàlgia per deixar els històrics estudis de Miramar, on vaig passar vint anys de la meva adolescència i joventut”.

Per la seva part, Rafal Arias Mallafré, periodista de la secció d’esports que va començar a Montjuïc amb el programa Sobre el Terreno, en té un record fabulós. “A la vida, una de les coses millors que et poden passar és treballar amb el que mes t’agrada i  tenir experiències cada vegada més impactants…”, assegura. “A la secció d’esports –prossegueix–, treballàvem amb càmeres de cine i amb les mítiques ‘movioles’ per muntar les entrevistes. Tot era molt primari però, alhora, molt divertit”. Arias remarca que Miramar va ser el centre líder en producció de programes esportius de TVE arreu de l’Estat i que d’aquí sortiren grans professionals com Mercedes Milà i Olga Viza.

Programa Crónica 2 d’actualitat internacional dirigit i presentat per Carlos Sentís als estudis de Miramar | Foto cedida per RTVE

A nivell tècnic, un cop a Sant Cugat, Arias admet que “es va donar la volta al mitjó”, perquè es podia treballar amb molta comoditat, amb gran espais, diversos platós i nombroses cabines de muntatge i estudis de realització, a més de noves càmeres de vídeo. Però per contra, també recorda que es va començar a contractar a molta gent i, en gran part, es va perdre l’esperit d’improvització i el “caliu” que es donava als estudis de Miramar.

Únic centre de producció

Actualment, els estudis de Sant Cugat continuen sent l’únic centre de producció de programes de l’Estat amb set platós. Produeixen espais per a les diferents cadenes de la TDT (La 1, La 2, Clan, Teledeporte i Canal 24 horas), Canal Internacional i els serveis interactius de la Corporació de RTVE.

A més, des de fa poc més d’un any, alberga el primer museu de la televisió a Espanya, que recull una àmplia mostra dels diferents dispositius que han fet possible que la televisió arribi a les nostres llars i on es recullen tots el oficis per produir un programa de televisió. Impulsat pel realitzador Nicolás Albéndiz, també és un recull visual històric dels programes produïts a Miramar i Sant Cugat: imatges úniques que ens han acompanyat des de 1959 fins als nostres dies.

Juan Pablo Torrents-Faura

3 comentaris

  1. La fascinació dels directes que es feien a Miramar avui serien proeses inimaginables. Recordem Arthur Kaps.
    La gran diferència: si no ho tenies t’ho inventaves. Avui: si no ho tens no ho fas.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *