En risc de desaparició. Aquest és l’estat en el qual es troben moltes de les capçaleres de diaris petits i mitjans als Estats Units. En concret, Nicco Mele, director del Harvard Shorenstein Center, va explicar al The Wall Street Journal que fins al 50% de la premsa en paper del país té risc de desaparèixer aquest 2021.

Les darreres crisis econòmiques i la digitalització han accelerat un procés que sembla inevitable: la decadència dels mitjans tradicionals. Però, enfront aquesta situació, en la darrera dècada han emergit noves figures que estan apostant per la premsa en paper: els multimilionaris. Aquest grup d’empresaris d’èxit nord-americans estan trobant en els mitjans de comunicació un nou sector on invertir, però també un espai on cultivar el seu vessant filantròpic a baix cost.

Seguint el rastre de Bezos

La primera vegada que un multimilionari va entrar en el negoci de les capçaleres de diaris va ser el 2013, quan el fundador d’Amazon, Jeff Bezos, va adquirir el Washington Post. Aquest darrer any, Bezos ha estat notícia per les seves aventures a l’espai, però abans de tot això el magnat va aconseguir la propietat del conegut mitjà nord-americà.

És cert que durant el segle XX van existir figures de grans propietaris de mitjans de comunicació com William Randolph Hearst i Joseph Pulitzer, però solien ser empresaris del sector i amb una dilatada experiència com a directors de diaris. En canvi, Bezos va ser el primer a reconèixer que no en tenia ni idea de periodisme, però sí de digitalitzar un negoci.

La compra del Post per part de Bezos es va produir fa vuit anys, quan aleshores el diari es trobava immers en la crisi de la premsa i no feia més que perdre diners i lectors. Bezos va comprar la capçalera per un total de 250 milions de dòlars i, juntament amb Martin Baron –exeditor del Post–, van impulsar tota una sèrie de canvis per modernitzar el diari fundat el 1877. Sota la propietat de Bezos, el Washington Post ha augmentat significativament la seva plantilla (passant de dos-cents cinquanta a nou-cents redactors), ha apostat per la transformació tecnològica i s’ha convertit en un mitjà amb un focus internacional amb una audiència global, deixant enrere el rol de capçalera domèstica que tradicionalment havia ocupat. Això ha permès que el mitjà hagi passat d’acumular pèrdues a convertir-se en un negoci rendible amb més d’1,5 milions de subscriptors de pagament.

Qui són els propietaris dels diaris?

Però més enllà de la figura de Bezos, n’hi ha moltes altres que també s’han convertit en nous propietaris o inversors en mitjans de comunicació. Aquest mateix any el grup Tribune Publishing –que engloba de The Chicago Tribune, The Baltimore Sun o The Daily News– ha viscut una lluita aferrissada per trobar nous propietaris. El milionari suec Hansjörg Wyss i el magnat hoteler Stewart W. Bainum Jr. van presentar una oferta de més de 680 milions de dòlars per quedar-se l’empresa.

A Califòrnia, el Los Angeles Times també va ser adquirit el 2018 pel doctor multimilionari Patrick Soon-Shiong i, malgrat que no ha resultat del grat de tothom, molts prefereixen aquesta alternativa a recórrer a un fons d’inversió lliure. A la costa est, The Boston Globe és també propietat de John W. Henry, l’empresari i propietari de l’equip de beisbol Red Sox i del club de futbol Liverpool, des del 2013.

D’altra banda, la revista TIME també va ser comprada fa tres anys per Marc Benioff, el fundador de Salesforce. Finalment, Laurene Powell Jobs –vídua d’Steve Jobs– també és una de les dones empresàries que han apostat per invertir en periodisme: amb una fortuna de 19.000 milions de dòlars ha participat en mitjans com The Atlantic, Pop-Up Magazinei Axios. Aquest model, a més, s’està replicant també a escala estatal i local, on multimilionaris de diversos racons del país estan comprant capçaleres més petites. N’és un cas el Minnesota Star Tribune i l’empresari Glen Taylor.

Jeff Bezos a la redacció del Washington Post. Foto: Matt McClain / The Washington Post

Un mal menor

Diverses veus del país apunten que tota aquesta tendència respon principalment a dos factors. En primer lloc, la premsa necessita desesperadament aquest suport, ja que moltes redaccions es troben en una situació econòmica molt complicada. De fet, aquestes inversions han permès que molts mitjans de comunicació no haguessin d’abaixar la persiana i que, tot i no tenir el renom de grans capçaleres com The New York Times, poguessin seguir formant part de la lluita per aconseguir nous lectors. Només als Estats Units van desaparèixer fins a 1.800 diaris entre 2004 i 2018, segons un estudi de la Universitat de Carolina del Nord.

En segon lloc, la premsa suposa un negoci filantròpic, similar a quan Bill i Melinda Gates van crear la seva fundació dècades enrere. Invertir actualment en mitjans de comunicació permet als multimilionaris apostar per un projecte a llarg termini, destinant capital a una funció social des del seu punt de vista.

Per les redaccions, en canvi, tot plegat és vist com un “mal menor” perquè l’alternativa de ser propietat d’un fons d’inversió suposa augmentar les mesures d’austeritat, com retallar personal, i haver de complir una rendibilitat econòmica a curt termini poc viable.

Conseqüències difícils de predir

Ara bé, quines són les repercussions de tot això sobre el periodisme? Els experts ja avisen que trobar un inversor ric no és la panacea per salvar el sector. Però també és cert que la majoria d’aquests grans empresaris no han entrat a formar part de la vessant editorial dels mitjans de comunicació, sinó del seu negoci. Per exemple, Jeff Bezos ha aportat tota l’estructura tecnològica rere el nou Washington Post, amb un equip d’enginyeria de l’alçada de Silicon Valley, però no ha format mai part de les decisions periodístiques.

A llarg termini és difícil predir quines seran les conseqüències de totes aquestes operacions, però el que si que es pot afirmar és que, almenys de moment, l’entrada dels multimilionaris al món periodístic ha salvat de la bancarrota a nombroses capçaleres, on els periodistes s’han aferrat com un clau roent per no haver de tancar les redaccions.