Vacances és sinònim de descans, de festa i de permís, segons el diccionari. Permís per descansar, per badar i per no fer res. Un permís que sol comportar-nos alguns dilemes morals, i certs remordiments, fruit de la societat hiperproductiva i hiperconnectada en què vivim. Aquest fet es fa més palès quan som de vacances i tenim permís per no fer res.

La nostra és una societat accelerada i aquest fet va ser el motor, fa quasi quaranta anys, del moviment slow, a Itàlia, per part de Carlo Petrini a favor de l’alentiment de les nostres vides. Anys més tard, el 2004, el periodista Carl Honoré va publicar el llibre Elogio de la lentitud (RBA,2024), considerat la Bíblia d’aquest moviment.

Així, davant del dilema que potser apareix durant aquestes setmanes de pausa: fer o no fer? Avui us proposem un llistat de deu llibres –alguns clàssics, altres contemporanis– que us faran aturar-ho tot i endinsar-vos a les profunditats de la lectura d’alguns dels referents dels reportatges periodístics. Així doncs, bona lectura i bona pausa!

‘Hiroshima’ de John Hersey

Publicat originalment en un sol número de The New Yorker, va ser un dels primers intents de donar veu a les víctimes de la bomba atòmica. Hersey descriu de manera magistral les runes, la fam, la radiació que encara fa estralls, els veïns morts, etc. La seva narració, innovadora i corprenedora, va suposar un abans i un després en la manera d’entendre el periodisme.

‘Algú els ha de matar’ de Patricia Evangelista

Una investigació rigorosa i valenta sobre la «guerra contra les drogues» impulsada per Rodrigo Duterte a les Filipines. Un treball que documenta com l’assassinat esdevé una eina d’Estat, posant veu a víctimes i assassins. El llibre combina denúncia política, projecció històrica i reflexió emocional. Evangelista recull testimonis impactants, exposa la «pornografia de la violència» propiciada pel govern i analitza la manipulació massiva de la por. L’autora és una de les veus més potents del periodisme narratiu actual.

‘No diguis res’ de Patrick Radden Keefe

Crònica monumental sobre el conflicte d’Irlanda del Nord, centrada en el segrest i assassinat de Jean McConville. L’autor combina la crònica històrica, els retrats psicològics i el ritme narratiu per reconstruir dècades de violència, silenci i secrets a l’IRA. Un llibre que es llegeix com un thriller, però que impacta com una tragèdia real.

‘A sang freda’ de Truman Capote

Considerada l’obra fundacional de la novel·la de no-ficció. Una investigació periodística sobre un crim real aterrat que està escrita amb tècniques narratives dels novel·listes. Va obrir una nova via dins de la professió.

‘Los suicidas del fin del mundo’ de Leila Guerriero

Leila Guerriero, relata una misteriosa onada de suïcidis juvenils entre 1997 i 1999 a la ciutat petroliera de Las Heras, a la Patagònia argentina. La periodista viu mesos al lloc, entrevista familiars i veïns, recorre carrers desolats i reconstrueix el drama amb empatia i rigor. Una crònica poderosa i inquietant que convida a reflexionar sobre la falta de futur, la solitud i el malestar col·lectiu.

‘Homenatge a Catalunya’ de George Orwell

Relat personal i polític de la vivència de l’autor a la Guerra Civil espanyola. Esdevé la crònica d’una època, de la guerra i de la manipulació informativa. Orwell no només hi relata la seva experiència com a combatent al costat del POUM, a l’Aragó, sinó que també denuncia les lluites internes dins del bàndol republicà i la manipulació de la veritat per part dels estats i els mitjans.

‘Brots de narcosocietat’ de Fàtima Llambrich

L’autora fa una investigació periodística rigorosa sobre el narcotràfic a Catalunya i s’endinsa en operacions policials, persegueix narcollanxes a l’estret de Gibraltar, retrata plantacions de marihuana i retrata el funcionament de xarxes criminals com la del Mario, un traficant condemnat. Amb una mirada valenta i documentada, l’autora mostra com el negoci de la droga corromp institucions, transforma barris i afecta directament el teixit social i econòmic del país.

‘L’Imperi’ de Ryszard Kapuściński

Una àmplia i documentada crònica sobre la caiguda de la Unió Soviètica, escrita des de l’experiència directa del periodista polonès, que va recórrer el territori soviètic abans i després de la seva descomposició. L’Imperi combina la mirada d’un gran reporter amb una prosa gairebé literària, capaç de captar tant el drama històric com el detall humà. Un llibre fonamental per entendre l’Europa postsoviètica i una mostra exemplar de periodisme narratiu d’alt voltatge.

‘Les nostres mares’ de Gemma Ruiz Palà

Tot i ser una obra de ficció, beu del periodisme testimonial i en fa un retrat coral i íntim de les dones nascudes entre els anys trenta i quaranta, que van sostenir famílies i barris amb silencis, força i saviesa popular. Amb llenguatge viu i oral, Ruiz rescata memòries invisibles i dignifica una generació sovint oblidada. Un homenatge emocionant i polític a les mares d’aquest país. Veus de dones de diverses generacions que reconstrueixen una memòria col·lectiva. Va guanyar el Premi Sant Jordi 2022.

‘They called me a lioness’ d’Ahed Tamimi i Dena Takruri

El llibre –que només està editat en anglès– és el testimoni en primera persona d’una adolescent palestina que esdevé icona de resistència després de ser empresonada per enfrontar-se a soldats israelians. El llibre combina memòries i crònica periodística per explorar la vida quotidiana sota ocupació a Cisjordània, el cost emocional del conflicte i la lluita pels drets humans. És una veu jove, contundent i política, que denuncia amb coratge la injustícia.