5 coses que has de saber de l’EGM i l’OJD Interactiva

Tant la redacció com els responsables dels mitjans viuen pendents de l'audiència, més encara en l'online | Foto: José Luís Gómez Galarzo

Molts periodistes, i especialment els responsables dels mitjans de comunicació, estan sempre molt atents als resultats periòdics que ofereixen tant l’EGM (Enquesta General de Mitjans) com l’OJD (Oficina de la Justificació de la Difusió). Al Report.cat hem volgut que conegueu cinc curiositats d’aquests rànquings, centrant-nos en la vessant digital. Algunes d’elles us ajudaran a entendre millor per què un mitjà queda per davant d’un altre, quin criteri s’utilitza tant a l’EGM com l’OJD Interactiva –el nom que rep la indexació dels mitjans digitals–, quins mitjans hi són presents…

  1. Qui hi ha al darrere?

L’EGM és una iniciativa de la Asociación para la Investigación de Medios de Comunicación (AIMC), una Societat Anónima formada per un grup d’empreses el treball de les quals gira en torn la comunicació. Totes elles tenen una interès comú: “conèixer el millor possible com és el consum de mitjans a Espanya”.

Per la seva banda, l’OJD Interactiva és propietat de Información y Control de Publicaciones, S.A (INTROL). El seu president, Angel Durández Adeva, és economista de formació i productor de cinema. És president d’INTROL des del 2004, mateix any en el que va començar Durández a ser membre del Consell de Mediaset, propietària, entre d’altres mitjans, de Telecinco y Cuatro.

Per a que un mitjà sigui tingut en compte a qualsevol d’aquests dos índex, el mitjà haurà de demanar-ho i pagar un cànon. En ambdós casos, qualsevol que estigui interessat haurà de pagar per accedir a versions completes dels seus informes.

  1. Quina diferència hi ha entre la visita, el navegador únic i la pàgina?

L’EGM és ben fàcil d’entendre: es fa una enquesta entre la població i es pregunta quins mitjans digitals ha visitat en els darrers 30 dies. Amb les respostes, s’elabora un rànquing del total de visites que els mitjans han rebut durant el darrer mes.

Per la seva banda, l’OJD Interactiva ofereix dades concretes i reals dels visitants a les webs dels diaris i el seu comportament. Els responsables de l’OJD Interactiva certifiquen les dades de les diferents eines d’analítica web que utilitzen els mitjans i les mostren al seu rànquing. Aquesta classificació inclou els ‘navegadors únics’, les ‘visites’ i les ‘pàgines’.Però, quina diferència hi ha entre cadascuna d’aquestes dades?

  • Navegador únic és una manera d’intentar mesurar quantes persones han accedit al diari. Mostra el nombre de navegadors (o ordinadors, si només entrem a Internet per mitjà d’un navegador) que han entrat durant el darrer mes al web. No importa si una persona ha entrat molts cops durant el mes en la web d’un diari. Només es comptarà com un ‘navegador’. D’aquí que diguem ‘ho intenta’, ja que és molt difícil dir que cada navegador correspon a un lector ni que cada lector només utilitzi un navegador.
  • Les visites són el total de vegades que s’ha accedit al web del diari. Aquí sí que compten com nova visita l’entrada d’un lector recurrent. És a dir, si durant un mes entrem cada dia al web del diari, haurem fet 30 visites al diari però només serem 1 navegador únic.
  • Les pàgines vistes és una dada útil per saber si el lector navega molt pel web. Mesura la quantitat de pàgines (portada, articles, etc.) que s’han visitat al llarg del darrer mes. Seguint l’exemple anterior, si som lectors fidels d’un diari i entrem cada dia per veure la portada i llegir un article, haurem visitat al final del mes 60 pàgines,. És a dir, es comptaran com a 30 visites i com a un sol navegador connectat.

Aquest sistema de mesura també te mancances. En aquest cas, digitals. Què passa si els lectors d’un diari el visiten quatre cops al dia mentre que el d’un altre, de periodisme més reflexiu, només es visitat un cop al dia? Tots dos diaris poden tenir el mateix nombre de lectors però les seves estadístiques seran molt diferents.

  1. Visites secundàries

Pràcticament tots els mitjans saben de la importància de sumar visites i pàgines vistes a la seva estadística, especialment quan s’ha de negociar amb els anunciants. Per això, als darrers temps les empreses periodístiques han invertit molts esforços en que les seves estadístiques vagin a l’alça. Una tàctica és la creació de webs secundaries, inserits al mitjà de comunicació però amb un contingut fora de la línia editorial del mitjà principal. El seu contingut té una focalització i disseny molt més digital. Dos exemples a nivell estatal són Vanitatis, una web dedicada als famosos dins un diari generalista com El Confidencial, i Verne, una revista digital que recull articles i noticies ‘virals’ (molt llegides) a les xarxes socials, propietat d’El País.

A Catalunya l’exemple més clar el trobem a Adolescents.cat, un web que aporta el 23% de les visites a Nació Digital. El seu contingut, amb consultoris i articles dirigits als adolescents, permeten que Nació Digital lideri l’OJD Interactiva entre els mitjans catalans. Sense aquesta web, Nació Digital cediria el primer lloc en navegadors en favor del Diari ARA, i passaria a rivalitzar amb Vilaweb per la tercera posició en visites i pàgines vistes. Prova de la importància d’Adolescents.cat és que si competís com a mitjà en solitari, superaria el web de Canal Sur, Eldiario.es Catalunya i, fins i tot, la versió en català d’El Periòdico.

  1. Què els hi falta?

L’OJD és un bon mesurador de les audiències dels mitjans impresos i ofereix gran quantitat d’informació sobre la impressió i la difusió de cadascun d’ells. El problema es troba a l’OJD Interactiva, on bona part d’aquests mitjans no estan indexats. Això implica que es quedin fora de la classificació bona part dels diaris digitals més visitats, els que corresponen als diaris impresos més llegits com El PaísEl Mundo La Vanguardia.

L’EGM, per la seva banda, inclou dins el seu mesurament webs que no entrarien en una definició clàssica de mitjà de comunicació, com són Youtube (que guanya per golejada a la resta, amb 22 milions de visitants al mes) o Twitter. En aquest cas, el defecte és tan fàcil de solucionar com eliminar aquestes xarxes socials de la nostra comparativa o classificació particular.

  1. Sense marge per la derrota

No us heu fixat mai que quan l’EGM o l’OJD presenten nous resultats és veritablement difícil trobar ‘perdedors’, és a dir, mitjans que reconeguin haver patit una davallada en aquestes classificacions? Segur que sí. I això per què passa?

Aquests índex ofereixen diverses maneres de buscar una dada positiva quan l’audiència del teu mitjà ha caigut respecte el darrer informe. Comparar amb l’any anterior, amb la resta de mitjans (qui perd menys audiència entre la competència?) i sumar l’audiència de tots el mitjans de la mateixa propietat són alguns dels mètodes emprats pels mitjans tradicionals a l’hora de minimitzar uns resultats dolents. Us imagineu ara amb la quantitat de dades que tenim d’un mitjà digital? Es poden perdre visites però guanyar pàgines vistes (això és molt bo si tens un mitjà i vols pujar els preus als teus anunciants), o perdre pàgines vistes però guanyar lectors únics. I així un llarg etcètera per fer feliç a qualsevol propietari d’un mitjà.

Conclusió

Per tant, els mitjans digitals tenen dos formes de mesurar la seva audiència. Una d’elles, l’OJD, és més precisa però alhora més fàcil de mostrar dades que minimitzin els mals resultats. L’OJD, malgrat tot, ho compensa prioritzant en la seva classificació la dada dels navegadors únics, que es demostra com la més pròxima a conèixer el nombre total del lectors. D’altra banda, ara ja sabem que, en qüestió de mitjans digitals, hem de revisar dos cops la dada d’audiència, ja que potser estem parlant d’un mitjà molt llegit quan, en realitat, el que ha fet bé ha estat disposar d’una estratègia digital enfocada en l’obtenció més pàgines vistes.

Trobes alguna cosa a faltar en aquest article? Et convidem a aportar tot el que vulguis sobre l’EGM o l’OJD interactiva en els nostres comentaris

Adrián Caballero

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *