La precarietat puntua 4,38

Les dades mostren com la precarietat es concentra als mitjans de comunicació | Foto: Arxiu Capçalera

D’ençà que la crisi econòmica va donar els primers símptomes de suavitzar-se, la precarietat laboral ha acompanyat la recuperació a molts sectors. Un d’ells és el periodisme, on el context s’agreuja amb una segona crisi, la digital, que ha provocat durant la crisi la destrucció de més de 12.000 llocs de feina i el tancament de 375 mitjans a l’Estat espanyol.

I, a banda de la destrucció de feina, hi ha més dades que mostren com és la situació actual del professionals del Periodisme. Una enquesta del Col·legi de Periodistes de Catalunya, realitzada a 270 col·legiats amb motiu de la Jornada sobre Precarietat celebrada aquest 10 de novembre, mostra que el 71% dels periodistes que treballen total o parcialment a mitjans de comunicació consideren la seva situació com a precària. El segment de la professió que pateix més precarietat són aquells entre 25 i 54 anys, ja que aquesta puja fins el 75%. La gran majoria dels qui denuncien una situació laboral precària argumenten que aquesta té a veure amb la relació entre el sou que perceben, per una part, i la feina realitzada o les hores que hi dediquen, per una altra.

Destaca el fet que entre els professionals que treballen total o parcialment a la comunicació corporativa aquest sentiment de precarietat baixa fins el 33%. Una diferència que podria explicar-se pel fet que el sou mitjà dels qui treballen als mitjans de comunicació oscil·la entre els 900€ i els 1.800€ mentre que el dels qui treballen a la comunicació corporativa es concentra entre 1.200€ i els 2.500€.

La professió suspèn

Una altra dada que es desprèn de l’enquesta realitzada pel Col·legi de Periodistes, mitjançant el seu setmanari digital Report.cat, és que només un 36,7% dels professionals treballa a jornada completa per un o diversos mitjans de comunicació. Un altre 22% s’hi dedica a jornada complerta a la comunicació corporativa mentre que la resta de professionals han de combinar la feina periodística amb d’altres fins al punt que més d’un 12% admet dedicar-se per complet a altres feines fora del periodisme.

Una conclusió important de l’enquesta és que la majoria dels col·legiats enquestats no se senten satisfets amb la feina ja que només un 40,5% afirmen estar fent el periodisme que els agrada. Aquí cal diferenciar entre els periodistes que treballen a mitjans de comunicació, on la xifra de satisfacció arriba fins el 54%, i aquells que treballen a la comunicació corporativa, on pot arribar fins el 31% quan aquesta feina s’ha de combinar amb altres. La majoria dels qui han de combinar diferents feines afirmen que aquelles no relacionades amb el periodisme són les que acaben pagant les factures o, si més no, ajudant en una part important de l’economia domèstica.

Potser per tot plegat els periodistes suspenen la professió amb un 4,38 de mitjana, una qualificació que empitjora amb l’edat (mentre els més joves puntuen l’estat del periodisme amb un 5,9, els més veterans li posen un 3,2). Tot i això, és una nota quatre dècimes millor dos anys enrere, quan l’octubre de 2015 Report.cat va fer exactament la mateixa pregunta als col·legiats catalans i van puntuar la professió amb un 3,99.

Una altra dada que també ha millorat significativament és la que es refereix al penediment d’haver estudiat Periodisme. Si fa dos anys només un 58,9% dels professionals admetia que, si tingués 18 anys, tornaria a estudiar aquesta carrera, en l’enquesta presentada durant la Jornada sobre Precarietat més d’un 87% no se’n penedeix d’haver-la estudiat.

Deures pendents

Sens dubte, queda molt per fer a la professió –i a l’economia en general- per combatre la precarietat laboral, que molts veuen representada en inestabilitat laboral i salaris baixos. Preguntats per qui pot fer més per lluitar contra la precarietat al periodisme, més d’un 35% dels professionals considera que són tant el Col·legi de Periodistes com les associacions professionals els responsables d’actuar. Mentre un 30,6% apunta al Govern i a les institucions públiques, destaca el 16% que creu els que han d’aconseguir canviar la situació són en els propis treballadors.

Pels qui la situació continua sent delicada és pels periodistes freelance. En aquesta sentit hi ha una dada molt significativa: dels autònoms enquestats, només un 4,5% tenia previst ser-ho al iniciar la seva carrera professional. A més, els seus índex de precarietat són una mica superiors als de la mitjana, arribant al 44% en el cas de la comunicació corporativa. Les seves reivindicacions tenen a veure amb el sou que perceben però també, en aquest cas, amb les condicions laborals i la relació que mantenen amb l’empresa.

Així doncs, la Jornada sobre Precarietat organitzada pel Col·legi de Periodistes arriba en un moment propici ja que la professió sembla reclamar unes millors condicions laborals i salarials per portar a terme una feina que, potser amb més estabilitat i oportunitats laborals, podria aproximar-se a allò que tenien en ment molts periodistes quan van matricular-se a la facultat.

Escriure a Report.cat

Adrián Caballero

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *