Amb només vint-i-cinc anys, la nord-americana d’origen jordà Amani Al-Khatahtbeh pot afirmar que s’ha convertit en una de les poques veus que representen la dona musulmana als mitjans d’Occident. Ella és la fundadora i editora de Muslimgirl.com, una publicació en línia a l’estil de TeenVogue escrita i pensada especialment per a les lectores musulmanes.
La seva és una història d’emprenedoria adolescent. El 2009, quan només tenia disset anys, va decidir obrir amb unes amigues un bloc anomenat Muslim Girl. El pressupost: un domini de nou euros i un hosting gratuït. El contingut, sempre voluntari, el repartien entre les companyes i el pujaven a les xarxes socials per fer-ne difusió.
Vuit anys més tard, aquest bloc independent s’ha convertit en un projecte d’èxit, amb milers d’usuaris mensuals, més de cent quaranta mil seguidors a les xarxes socials i més d’un centenar de col·laboradores d’arreu del món (que ja cobren). A més, Al-Khatahtbeh s’ha convertit en una de les noves cares del feminisme i una veu habitual en mitjans com la BBC, CNN, The Guardian, New York Times o Al-Jazeera. Fins i tot la revista Forbes la va incloure l’any passat a la seva llista “30 under 30”.
Sigui com sigui, Amani és revolucionària en gairebé tot el que fa. Per exemple, és l’única dona de la seva família als Estats Units que porta vel. Més enllà de la religió, aquesta és la seva manera de reivindicar el seu orgull de dona musulmana, un símbol sociopolític en contra d’una societat que la vol fer sentir avergonyida. En la mateixa línia, el 2016 va publicar el llibre Muslim Girl: a coming of age, on relata les dificultats de ser d’origen musulmà en un país que recela d’aquesta cultura i religió.
Una nova mirada
Però, quin és el secret d’aquest èxit sense precedents? L’any 2009 Al-Khatahtbeh era adolescent, musulmana i resident a Nova Jersey, tres factors que la van marcar profundament. I és que, des de l’11 de setembre de 2001, els mitjans de comunicació del país van enfocar l’Islam des del punt de vista de la guerra i el terrorisme. Un enfocament mediàtic que, segons Amani, lluny de corregir-se, s’ha fet més patent des de l’arribada de Donald Trump al poder.
En definitiva, cansada de patir bullying a l’escola i de veure la projecció que feien els mitjans sobre l’Islam i les dones musulmanes, Al-Khatahtbeh va decidir posar en marxa el bloc Muslim Girl amb un grup de noies de la mesquita de Nova Jersey. “Estava farta de veure com dones blanques, rosses i no musulmanes parlaven de com està d’oprimida la dona musulmana sense preguntar-ho a cap de nosaltres”, explicava el passat mes de maig en una entrevista a l’ARA.
Segons Al-Khatahtbeh, no hi havia cap espai als mitjans que parlés dels problemes reals de les dones musulmanes. I, sobretot, dels problemes que es trobava com a adolescent d’origen musulmà en un país com els Estats Units. Un cop va posar en marxa el seu bloc, es va trobar que moltes altres noies també estaven en la mateixa situació i que li donaven les gràcies per haver trobat, per fi, un mitjà que anés molt més enllà de temes banals com la vestimenta o l’ús de l’hijab.
Al-Khatahtbeh en una imatge del seu perfil de Facebook
Aposta per històries diferents
El bloc, que només té versió digital, va anar creixent gràcies a les col·laboracions que noies de diferents països unides per la mateixa causa que escrivien en les seves hores lliures. No va ser fins que Al-Khatahtbeh es va graduar en relacions internacionals i estudis de gènere a la Universitat de Rutgersen, que es va professionalitzar i va decidir formar un equip editorial voluntari per convertir el bloc en una publicació regular.
Un mitjà que, de seguida, va quallar entre les lectores. “Volem que llegeixis Muslim Girl i pensis: oh, aquestes noies són enrotllades, també són persones normals”, explicava l’emprenedora en una entrevista a The Guardian. L’èxit d’aquest mitjà digital no ha passat desapercebut per altres publicacions com TeenVogue, que ja ha arribat a un acord per distribuir alguns dels seus continguts.
Una ullada a la pàgina web és suficient per veure com els seus temes, escrits per una xarxa d’escriptores musulmanes freelance, són molt diferents dels que es poden llegir a la premsa tradicional. Des d’un reportatge sobre un imam gai, passant pels diferents problemes de racisme i marginalitat, fins a com sobreposar-se a la menstruació sent musulmana. Tota una aposta per empoderar a les dones i per tractar temes que encara són tabú per a gran part de la comunitat. La resposta? Milers de seguidores.
I també seguidors, perquè la analítica web suggereix que entre els lectors s’hi troben homes, i fins i tot persones d’altres cultures o religions. “Encara que ens diguem Muslim Girl, els temes que cobrim transcendeixen el gènere i la religió”, explicava Amani en una entrevista a Mujeres a seguir. I és que al final, segons aquesta emprenedora, les històries són la millor manera de generar empatia i d’unir a les persones per sobre de totes les diferències.
