Algoritmes que escriuen articles

algoritmes periodisme Cada cop els robots fan més tasques dins les redaccions.
Cada cop els robots fan més tasques dins les redaccions | Foto: Dreamstime

Les xarxes socials han canviat completament la manera com compartim la informació, les notícies i comentaris. Però som testimonis que les xarxes socials estan alterant també els nostres comportaments humans bàsics, perquè la manera d’interactuar amb les persones també ha canviat radicalment. Avui dos nous conceptes: el clickbait i les fake news.

Les paraules del primer paràgraf d’aquest reportatge, les que estan en cursiva, no les ha escrit qui signa l’article, sinó el programa online Sudowrite, que, a través de la intel·ligència artificial i diversos algoritmes, pot redactar articles periodístics. Es tracta d’un escrit curt, de 325 paraules, que ha desenvolupat després que li donés el següent paràmetre: com la intel·ligència artificial, les xarxes socials, Internet, els algorismes, el mòbil i el big data han canviat el periodisme, les redaccions i la nostra manera de consumir informació i notícies. Més enllà d’això, aquest programa també permet escriure poemes o proposa els personatges d’una novel·la amb els seus trets més característics.

Una sèrie de passos

Què és i com funciona la intel·ligència artificial? L’enginyer informàtic Josep Maria Ganyet –que el 13 de desembre firmava un article a La Vanguardia titulat IA i periodisme del qual, tal i com informava al final, només havia escrit el primer paràgraf, la resta era obra d’un mòdul de llenguatge d’intel·ligència artificial– relata que aquesta es basa en algoritmes, que són una seqüència de passos simples per resoldre un problema. “Quan fas una truita a la francesa i segueixes una sèrie de passos, això és un algoritme”, precisa. En el cas de la intel·ligència artificial, detalla, és quan donen ordres a una màquina perquè resolgui una qüestió.

De la mateixa manera, s’expressa la periodista Karma Peiró quan assegura que totes les civilitzacions han utilitzat algoritmes per donar respostes a problemes quotidians i, això, ara s’utilitza en la intel·ligència artificial. “Són ordres fàcils i senzilles”, ressalta i posa com a exemple aplicacions de geolocalització que informen sobre com arribar d’una ciutat a una altra.

Aquest és un sistema relativament fàcil, indica Peiró, però n’hi ha d’altres de més complicats com els deep learning, en el qual un software pot escriure un article a través de les dades que té integrades, com en el cas de Sudowrite. El passat mes de juny, l’empresa OpenAI va posar en marxa una versió beta del sistema de programació Generative Pre-trained Transformer 3 (GPT-3) que serveix per redactar articles i que ja han emprat mitjans com The Guardian. Això és possible perquè té integrat 175 milions de dades, segons es recull en un article de Peiró.

Esports, terratrèmols i audiència

De fet, sistemes com aquests ja s’utilitzen amb èxit en redaccions de diferents mitjans de comunicació. En aquest sentit, Ismael Nafría, director de la revista National Geographic Espanya, en posa diferents exemples. Com el de l’agència de notícies Associated Press (AP), que en fa servir per escriure notícies econòmiques a partir dels informes diaris de les empreses.

“Associated Press va ser una de les primeres agències de notícies que va aprofitar la intel·ligència artificial i l’automatització per reforçar el seu principal informe de notícies. Avui en dia, utilitzem l’aprenentatge automàtic en punts clau de la nostra cadena de valor, com ara la recollida, la producció i la distribució de notícies”, especifica l’agència en el seu web.

Aquest no és l’únic cas, exposa Nafría. Mitjans com el Washington Post fan servir la intel·ligència artificial per elaborar informació esportiva d’àmbit local o escolar, cosa que els permet arribar a un públic específic i que d’una altra manera no ho farien, ja que no poden destinar recursos humans per redactar aquests continguts. A més, Los Angeles Times realitza de manera automatitzada informes sobre els terratrèmols. En altres àmbits on també s’ha emprat sistemes similars han permet crear continguts meteorològics o electorals. Per la seva part, el Financial Times fa servir un programa que adverteix als redactors quan estan emprant només fonts masculines en les seves notícies per evitar que tinguin biaixos de gènere.

Un cas més sofisticat, apunta Nafría, és Sophie, un software que fa servir el diari canadenc The Globe and Mail. Aquest rotatiu té notícies de pagament i altres gratuïtes. Aquest sistema analitza els continguts del diari i indica quines informacions funcionaran millor en obert, perquè tothom la pugui llegir, o en tancat, només per a subscriptors. A més, també els aconsella quina posició ha d’ocupar cada article a la portada en funció dels que tenen més o menys èxit. “Amb això van augmentar un 10% el nombre de subscriptors”, assegura.

robots periodismeEls algoritmes actuals ja permeten crear textos periodístics

Els continguts més mecànics

Actualment, pràcticament tots els mitjans de comunicació utilitzen eines digitals per analitzar la seva audiència i estudiar quins continguts tenen més èxit entre aquesta. Així mateix, també posseeixen programes per moderar continguts de manera automàtica on, prèviament, poden informar a la màquina que prohibeixi aquells missatges que incloguin paraules inapropiades com poden ser els insults.

Tots els entrevistats coincideixen que la intel·ligència artificial pot millorar la qualitat de la informació que s’ofereix al lector. En aquest sentit, argumenten que els ordinadors es poden encarregar dels continguts més mecànics o automatitzats, de manera que els periodistes poden redactar aquells més creatius, d’investigació, d’interpretació o anàlisi i que, per tant, ofereixen un plus de qualitat a l’audiència.

Ara bé, tal com recorda Ganyet, la intel·ligència artificial no només serveix per escriure notícies, sinó que les màquines també poden transcriure de manera més ràpida una entrevista o corregir informacions que fan els periodistes en les quals cometen errors de picatge. “L’ordinador ens pot alliberar de la feina més mecànica i el periodista centrar-se en la més creativa”, defensa.

Sense context, però amb biaixos

Ara bé, de moment, la intel·ligència artificial també té limitacions. Un dels principals inconvenients, segons Peiró, és que no entenen el context, cosa que els impossibilita que puguin analitzar i interpretar la informació. Per aquesta tasca, de moment, es requereix un periodista.

Aquesta, però, no és l’única. Un altre inconvenient és que, sovint, comporten biaixos, que costen molt de detectar. Peiró explica que tant les dades com les ordres dels algoritmes les introdueixen persones, per la qual cosa poden reproduir estigmes socials que la persona no sap ni que té. A més, moltes de les dades que s’han introduït a Internet per als mateixos usuaris són antigues, el que pot propiciar que es tornin a repetir rols de gènere que ja s’havien superat alhora que serveixin per recrear estereotips o discriminacions, tal com adverteix la periodista Miren Gutiérrez al Diario.es.

En aquest context, Peiró alerta que es va fer un estudi dels mitjans de comunicació que servien de font a Google News que va concloure que tenia els algoritmes esbiaixats, ja que la majoria de notícies estaven escrites per homes al mateix temps que en molt poques les dones eren les seves protagonistes, per la qual cosa el sexe femení, pràcticament, no hi apareixia.

Un problema en forma de bombolla

Més enllà dels biaixos que poden tenir els algoritmes a l’hora de crear informació, també els tenen de cara els consumidors que veuen incapacitat el seu dret a accedir una informació veraç i plural. Això, relata Peiró, es deu el fet que, a través del rastre de dades que deixen els usuaris a Internet, els algoritmes els fan arribar informació d’acord els seus interessos, per la qual cosa no consumeixen uns continguts plurals i amb una diversitat de fonts, veus o opinions. Aquest fenomen és el que l’activista i escriptor Eli Palisier ha definit com a filtres bombolla.

“Com l’encert o satisfacció del contingut rebut és molt alt –o afí amb els gustos de cada persona– aquest filtre bombolla (personal, ideològic i/o cultural) ens deixa aïllats de la resta. És com estar permanentment a la nostra zona de confort”, adverteixen tant Peiró com Ricardo Baeza-Yates, informàtic i professor investigador de l’Institute for Experiential AI de Northeastern University en el campus de Silicon Valley, a l’article ¡Sal de tu burbuja digital! . I afegeixen que “el més preocupant és que si tots estem en una bombolla,  els algoritmes també ho estan. És la bombolla que reuneix totes les nostres bombolles”.

Al servei de la professió

Davant l’etern debat sobre si els robots substituiran a les persones, els entrevistats consideren que això no passarà en l’àmbit periodístic, sinó que es complementaran els uns als altres. “L’equip humà genera el valor afegit”, exposa Nafría. Per la seva part, Ganyet remarca que els ordinadors faran la feina més “mecànica, que ho fan millor”, mentre que els redactors s’encarregaran d’aquella més creativa que genera un valor afegit.

Per tant, coincideixen a destacar els beneficis que pot comportar la intel·ligència artificial per facilitar la feina del periodisme i, en definitiva, oferir una millor informació de qualitat a l’espectador. “Aquells responsables de mitjans que es pensin que poden prescindir dels periodistes s’equivoquen, però si un mitjà no utilitza la tecnologia també s’equivoca”, reflexiona Nafría. Per la seva part, Peiró també contempla els avantatges que comporta. “Hem de fer el possible per aprofitar-nos al màxim de la tecnologia i del potencial tecnològic. Hem de posar les màquines al nostre servei”, conclou.

Escriure a Report.cat

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *