Pluralitat per combatre la polarització

Robin Worrall (Unsplash) mobil joves, consum noticies
El consum de mitjans digitals i xarxes socials cada cop és més potent | Foto: Robin Worrall (Unsplash)

Les xarxes socials, al contrari del que es pensava fins ara, no són un espai on cadascú llegeix i reforça el seu punt de vista sobre les notícies. Aquesta és una de les principals afirmacions del darrer informe publicat pel prestigiós Reuters Institute for the Study of Journalism –que depèn de la Universitat d’Oxford– que es va fer públic aquest divendres. Sota el títol Polarització i mitjans d’informació a Europa, l’estudi, de 56 pàgines, fa un repàs d’altres publicacions, tant acadèmiques com d’experts, per extreure conclusions sobre el comportament dels ciutadans envers el consum de notícies.

Els investigadors Richard Fletcher i Joy Jenkins, autors de l’informe, desmunten alguns dels pensaments que fins avui havien caracteritzat la literatura sobre l’ús que fan els ciutadans dels mitjans digitals i, especialment, de les xarxes socials. Els autors reconeixen que, fins ara, els experts caracteritzaven les xarxes socials com una ‘bombolla’ on els usuaris confirmaven el seu punt de vista. Segons els autors de l’estudi, les darreres dades, però, mostren que “aquesta bombolla, si existeix, té una influència minsa”. Fletcher i Jenkins afirmen, fins i tot, que “alguns estudis conclouen que, a les xarxes socials, les persones estan més exposades a les notícies provinents de l’espectre polític oposat” que als mitjans tradicionals.

Malgrat que reconeixen que existeix una disparitat d’opinions en els reportatges i els estudis analitzats, la realitat que apunten Fletcher i Jenkins és que “tant a Europa com als Estats Units el consum de notícies a les xarxes socials és una font d’informació estesa de forma àmplia” i que “ja no està tan clar que les xarxes només confirmin el punt de vista de cadascú i polaritzin l’estat d’opinió”.

Nadius versus tradicionals

A banda d’analitzar l’ús que se’n fan de les xarxes socials per informar-se, l’informe del Reuters Institute també se centra en els mitjans anomenats ‘nadius digitals’, aquells que han sorgit directament a Internet. Malgrat que alguns d’aquests mitjans havien estat qualificats de partidistes i de generar polarització, els autors de l’estudi reconeixen que “en els darrers temps, els mitjans nadius digitals més establerts estan contractant periodistes provinents dels legacy media (mitjans tradicionals) i produeixen cobertures informatives similars a la d’aquests mitjans”.

Fletcher i Jenkins destaquen, això sí, el fet que els nadius digitals encara se centren, sobretot, en un públic més jove que els legacy media, fet que els porta a realitzar “cobertures de temes que tenen un major ressò entre aquest públic més jove i altres targets minoritaris”. Per als autors del treball, una assignatura pendent és la investigació, que, argumenten, “ha trigat a veure’s en aquests mitjans i és el que molta gent encara considera que és el que els hi falta als nadius digitals per ser considerats com una alternativa informativa real”.

En termes generals, aquests experts del Reuters Institute conclouen que, un cop els nadius digitals i les xarxes socials han trobat el seu lloc en el context del consum d’informació, la pluralitat en l’oferta de mitjans està aconseguint que l’opinió pública estigui menys polaritzada. Alguns casos concrets, com la política nacional dels Estats Units els darrers anys o l’actual auge de l’extrema dreta a Europa, són, malgrat tot, notables excepcions que han justificat una completa anàlisi com el presentat pel Reuters Institute.

Escriure a Report.cat

Adrián Caballero

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *