La manipulació que torna

Treballadors de TVE donen l’esquena a la redacció paral·lela.

Aquestes darreres setmanes s’han llegit i escoltat moltes crítiques sobre la cobertura per part de mitjans espanyols d’alguns dels moments més tensos del Procés, ja fossin les detencions d’alts càrrecs del 20 de setembre, el referèndum de l’1 d’octubre o la vaga general. Un dels que més crítiques està rebent és TVE. Com pot ser possible, es pregunten alguns, que un mitjà amb la força i el prestigi de la televisió pública espanyola estigui desinformant d’aquesta manera?

Per entendre el que està passant cal recular dos anys i mig en el temps i situar-nos, concretament, en el 9 de febrer del 2015, quan la cúpula de TVE va anunciar que “davant el dens any electoral” que s’acostava –hi hauria eleccions a Andalusia, a Catalunya, municipals i generals–, es fitxarien a onze periodistes nous a la redacció. Als professionals de la cadena aquell argument no els va convèncer gens perquè es trobaven enmig de retallades de personal però, sobretot, perquè cinc d’aquelles noves incorporacions provenien d’Intereconomia.

El Consell d’Informatius –que representa als periodistes de la cadena– va denunciar que les contractacions tenien com a objectiu la creació d’una “redacció paral·lela”. Indignats, els treballadors van fer un minut de silenci de protesta posant-se d’esquenes a aquella nova redacció paral·lela. I a les xarxes, amb el hashtag  #noalaredacciónparalela denunciaren el que estava passant.

Uns fets, però, que no els venien de nou ja que des de l’arribada del PP al govern espanyol, les crítiques per la manipulació informativa anava in crescendo. Els sindicats de la cadena ja havien advertit que després de l’arribada de José Antonio Álvarez Gundín com a director dels serveis informatius de TVE, el controls dels informatius havia augmentat i fins i tot s’havia canviat a responsables d’àrea. I al novembre de 2014 els consells d’informatius i Interactius van fer una campanya de recollida de signatures contra la “manipulació” i “utilització progovernamental” de la televisió pública. “Els nivells de manipulació i censura –assegurava un document elaborat pels treballadors– han enfonsat la credibilitat de TVE i l’acosten perillosament als models de Telemadrid i Canal 9”.

José Antonio Álvarez Gundín, director dels serveis informatius de TVE. | Foto: TVEJosé Antonio Álvarez Gundín, director dels serveis informatius de TVE. | Foto: TVE

Precedent perillós

Precisament, la creació d’una redacció paral·lela amb periodistes afins al PP tenia un precedent important a Madrid.  Així ho va denunciar al desembre del 2007 la revista Capçalera en un dossier especial (Història d’una conspiració) elaborat arran de la teoria conspiratòria que durant quasi quatre anys alguns mitjans conservadors de Madrid van alimentar després de l’atemptat de l’11-M. Una teoria que buscava desvincular al PP de la responsabilitat política que suposava un atemptat jihadista que havia tingut lloc poc després que el govern d’Aznar hagués recolzat la guerra impulsada pels Estats Units a Iraq. El dossier detallava com a les redaccions de la COPE i Telemadrid es van viure autèntiques purgues internes entre els professionals que no recolzaven les tesis conspiranoiques.

A Telemadrid, llavors ja controlada pels populars, Manuel Soriano, director general de la cadena, va crear una redacció paral·lela. Del que es tractava, asseguraven els professionals afectats, era de mantenir viva la conspiració mediàtica. Poc a poc els veterans van anar quedant relegats i desmotivats mentre la manipulació era una constant i la cadena perdia bona part de l’audiència, convertint-se en la televisió autonòmica que acumulava una major pèrdua d’espectadors. Des de llavors no ha aixecat el cap.

Denúncia a Brussel·les

Per tant, les pors dels periodistes de TVE estaven fundades. I el pas del temps va demostrar que tenien raó. El 14 d’abril del 2015, només dos mesos després de la creació de la redacció paral·lela, el president i vicepresident  del Consell d’Informatius de TVE, Alejandro Caballero i Xabier Fortes, van anar a Brussel·les per denunciar la manipulació progovernamental que es realitzava des dels telediaris de la cadena. En una reunió amb eurodiputats espanyols, els van entregar un text on s’explicaven casos flagrants de manipulació informativa a favor del Govern de Rajoy, com el cas de la investigació de la Fiscalia per un presumpte delicte de prevaricació contra el bufet fundat per Cristóbal Montoro, el finançament il·legal del PP o la imputació de la directora de campanya de la candidata del PP a l’alcaldia de Madrid. I com era previsible, la manipulació també afectaria de ple a la informació sobre el Procés.

Minimitzar els fets

Les crítiques en aquest sentit han estat constants. Prova d’això és que el passat 21 de setembre, el  Consell d’Informatius de TVE va inserir en el sistema intern de treball i comunicació Inews la denúncia de professionals de la redacció de Sant Cugat on advertien del “tractament esbiaixat” en les informacions al voltant del referèndum de l’1 d’octubre que s’acostava. Al text afirmaven que es minimitzaven les concentracions. I posaven com exemple les manifestacions massives del 20 de setembre, després de les detencions d’alts càrrecs de la Generalitat, i que segons els treballadors de Sant Cugat “no es va informar degudament”. El comunicat també denunciava com en les peces emeses als Telediarios de les 15 i 21 hores d’aquella jornada, no es mostrava la concentració massiva davant el departament d’Economia i, en canvi, van recuperar plànols de primera hora del matí quan encara hi havia poca gent. En el comunicat també criticaven com s’obviaven els plànols generals per no ensenyar la magnitud de la protesta.

No sembla que la queixa provoqués cap canvi en la direcció de la cadena. El 3 d’octubre, dia de la vaga general, l’informatiu 24 horas no va mostrar cap imatge de les massives manifestacions i, en canvi, sí de desenes de ciutadans cridant a les portes de l’hotel de Pineda on s’allotjaven els policies que havien protagonitzat les càrregues durant el matí del referèndum.

Cobertura “vergonyosa”

La cobertura informativa d’aquests dies ha rebut tantes crítiques per la “visió parcial i esbiaixada dels fets” per part dels treballadors de TVE que fins i tot han demanat la dimissió d’Álvarez Gundín. Alguns treballadors van comparar la cobertura del referèndum a Catalunya amb el que va passar a TVE després de l’11M, on els serveis informatius de TVE, sota la direcció d’Alfredo Urdaci, va actuar com un altaveu del Govern intentant ocultar la veritat dels fets.

En un comunicat, el Consell d’Informatius de TVE, va criticar la cobertura del referèndum, uns fets que segons els treballadors de la cadena, és “probablement la major crisi institucional des del 23-F”. Però tot i això TVE no només no va modificar la seva programació habitual, sinó que fins i tot va “minimitzar”, tal i com apunta el comunicat, l’actuació de la Policia Nacional i la Guardia Civil. A diferència del que va ocórrer amb la manifestació espanyolista de diumenge, quan la cadena es va bolcar amb l’acte, provocant fins i tot una crítica de la secció sindical de CCOO a RTVE Catalunya. “La direcció de RTVE ha considerat que la manifestació convocada per SCC és més rellevant que el referèndum que va tenir lloc l’1 d’octubre a Catalunya, i més important que l’aturada general que es va fer dimarts”, criticaren.

I és que segons els treballadors de TVE, des de la Diada, s’ha entrat en una via que es caracteritza “per l’ocultació, o reducció a la mínima expressió, d’informacions essencials per comprendre la realitat del que passa a Catalunya”. Per això, el 2 d’octubre els periodistes de la cadena van convocar una concentració de la redacció davant la taula d’edició del Telediario i del Canal 24 horas amb cartells on es podia llegir la paraula ‘vergonya’ en castellà i català.

A més, els espectadors semblen estar castigant aquesta manipulació. Tal i com li va passar a Telemadrid arran de la creació de la redacció paral·lela, TVE també està caient en picat. Les dades del CIS mostren com en els darrers anys ha perdut fins a vint punts d’audiència.

Escriure a Report.cat

Jordi Rovira

One comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *