El cas Albert Garcia

Albert Garcia, fotoperiodista d’El País, és el protagonista d’uns fets que el Col·legi ha denunciat
Albert Garcia, fotoperiodista d’El País, és el protagonista d’uns fets que el Col·legi ha denunciat

El 18 d’octubre es compliran dos anys d’una nit que l’Albert Garcia, fotoperiodista d’El País, hagués preferit no viure. Mentre cobria els aldarulls de la Plaça Urquinaona en protesta per la sentència del Procés, cap a dos quarts d’onze va veure com dos policies colpejaven dos joves que, aparentment, no feien res més que xerrar. Va voler fotografiar el que passava. Que hi hagués una documentació gràfica dels fets. Però un altre policia se li va posar enmig, impedint que trobés la manera de fotografiar bé l’escena. No sols això, sinó que veient que el fotògraf continuava buscant l’angle per tirar les fotos, va acabar empenyent-lo i llençant-lo a terra.

Preocupat per l’equip fotogràfic amb què anava carregat, s’encara amb el policia i li demana explicacions. “Mentre em protegeixo l’equip, m’encaro amb ell per demanar-li explicacions per saber perquè m’ha empès. M’encaro, l’arribo a tocar potser, però en cap moment l’ataco”, recorda. Però aquest simple contacte li serveix al policia per cridar ajuda als seus companys al crit de “me ha agredido”. Tot seguit, un parell o tres de policies l’agafen del coll, el tiren a terra i li claven un cop de puny. L’emmanillen i se l’emporten a la comissaria de Via laietana.

Abús policial

Aquest és el testimoni de l’Albert Garcia. La seva veritat. Uns segons que estan durant dos anys. El pròxim 14 d’octubre serà jutjat al Jutjat Provincial de Barcelona, a la Ciutat de la Justícia. La Fiscalia li atribueix dos delictes d’atemptat contra un agent de l’autoritat i un delicte lleu de lesions i demanen una pena de divuit mesos de presó, una pena de multa de quaranta dies i una indemnització pel policial.

Davant d’això, el Col·legi de Periodistes s’ha sumat a la queixa d’entitats i de professionals que denuncien que es tracta d’un muntatge policial que atempta contra la llibertat de premsa i informació. En aquest sentit, el Col·legi és un dels signants, juntament amb altres associacions professionals, d’un manifest de suport a Garcia (Sense periodisme lliure no hi ha democràcia) que assegura que “les imatges enregistrades de la detenció proven que en cap cas va haver-hi agressió, desobediència o obstrucció. Un muntatge policial basat en un relat farcit de falsedats per tal de justificar una detenció injusta, desproporcionada i repressiva”. També critiquen que és un judici a tota la professió i un atac a la llibertat de premsa, rebutgen els delictes que se li atribueixen a Garcia i criden a la mobilització “per dignificar la professió i per garantir el dret a la informació”. El manifest convoca concentracions –com la que hi va haver el 7 d’octubre davant de la delegació del Govern i la que es celebrarà el mateix dia del judici a la Ciutat de la Justícia– per reclamar la seva absolució.

Versions contradictòries

El que es denuncia és que l’Albert Garcia aquella nit va ser un acte intolerant d’abús policial, però és que no només és el que li va passar amb ell, sinó també el que va veure en la comissaria de la Via Laietana i en la de la Verneda, on va ser traslladat. Tanmateix, un cop va aconseguir sortir de la comissaria gràcies a la intermediació del seu cap d’El País, el malson va continuar.

La primera sorpresa va ser quan al cap de pocs dies la seva advocada rep l’atestat policial on relata uns fets anteriors als ocorreguts a les 22.30 hores a la Plaça Urquinaona. Allà s’hi denuncia que Garcia s’havia fet passar per fotoperiodista i que a l’entrada del Teatre Borràs havia tirat a terra un policia que en aquell moment estava detenint un manifestant, provocant la fugida d’aquest.  “Jo puc demostrar que no hi era allà. Un fotoperiodista només amb les fotografies i les metadades pots demostrar el lloc i l’hora”, adverteix Garcia. A més, hi ha documents gràfics i gravacions que documenten la seva detenció.

Dos mesos després, Garcia va ser cridat a declarar davant el jutge d’instrucció. El 13 de desembre suposadament estaven citats ell i el policia que suposadament fa caure, però aquella primera instrucció va durar gairebé un any perquè la declaració del policia es va anar allargant. Pel fotògraf està clar que “la instrucció ha estat nul·la. Només em van prendre declaració a mi com a acusat i la declaració a un policia com a testimoni, únicament a un policia”. A més, almenys en la primera declaració de Garcia no es va gravar res, tot i que hi havia un equip amb micròfons preparat. “Jo li explico tot al jutge i aquest de tant en tant va aturant-me per fer resums del que he explicat perquè la funcionària ho transcrigui a l’ordinador”, recorda.

En aquests resums, però, s’ometen detalls que al fotoperiodista li molesten particularment. “Ell va fer transcriure a la funcionària que casi le ahoga, no que le ahoga. També explico que quan estic a terra, un policia me da un golpe en la cara, junto a la nariz. En aquest cas no va dir res, no transcriu res del cop de puny. Tot era molt acurat, molt correcte, però els abusos policials que jo vaig rebre els va obviar” critica Garcia.

Vídeo de la campanya en suport d’Albert Garcia

La decisió de la Fiscalia

Finalment, però, el jutge d’instrucció envia el cas amb totes les declaracions a l’Audiència de Barcelona, amb la imputació per part de la fiscalia, de dos delictes d’atemptat contra l’autoritat i un delicte lleu de lesions. Però posteriorment, l’advocada de l’Albert Garcia presenta un recurs en què al·leguen que els fets imputats són falsos. “L’Audiència de Barcelona ens dona la raó en la part de la declaració del policia on parla dels fets de les 20.30 h. Evidencia que no hi ha proves suficients i que el policia va mentir en la declaració”, afirma Garcia.

Així doncs, la declaració davant el jutjat d’instrucció es va fonamentar sobretot en aquesta part, obviant els fets de la detenció del fotoperiodista d’El País. Però, és clar, la denuncia també relatava els fets succeïts a les 22:30. I com que la instrucció és nul·la per aquesta part, l’Audiència considera que no pot arxivar-ho perquè no té suficient informació sobre aquests fets i no pot emetre una opinió sobre ells. Així doncs, l’Audiència comenta a la Fiscalia que té tres opcions: “que ho torni al jutjat d’instrucció perquè segueixi fent instrucció i instrueixi a la Fiscalia dels nous fets dels quals se m’acusa. Dos, que ho arxivi. O tres, que ho enviï a judici. I la Fiscalia, ho envia a judici. I torna a fer un escrit d’acusació sobre uns fets imputats que l’Audiència de Barcelona ja havia arxivat”, relata Garcia. Aquest estiu li van notificar que el judici seria el 14-O.

Proves i testimonis

Cal destacar, a més, un altre detall que, segons de la defensa de Garcia, demostra la mala fe per part de la policia en aquest cas. Diuen que posteriorment a la detenció del fotoperiodista, hi ha una conversa posterior entre la policia i un responsable del diari que baixa a demanar explicacions per la seva detenció. “I que aquest m’havia recriminat que no duia l’armilla de premsa, què ha dit que soc una persona problemàtica, que ja m’havien cridat l’atenció, que semblava un manifestant violent. L’atemptat policial diu això per generar un clima de mala maror al meu voltant per poder justificar la detenció”, critica Garcia.

Les sorpreses, però no s’acaben aquí. El dia del judici la Fiscalia citarà a declarar fins a set policies, però només un d’ells ha declarat en la instrucció. “És a dir, que em trobo en una situació d’indefensió perquè no sé qui són aquests policies que no han declarat. Això vol dir que li estan donant plena veracitat a un atestat policial sense haver escoltat a aquests policies, sense saber si diuen la veritat o no”, alerta.

Tota aquesta situació posa molt neguitós a Garcia, malgrat que diu que està tranquil: “Demostrarem que tot és una gran falsedat”. Tenen fotografies i vídeos com a proves, testimonis d’altres fotoperiodistes. Però no deixa de pensar en quina seria la seva situació si això hagués passat en un carreró sense que hi hagués altres testimonis gràfics. “Com em podria defensar?”, es pregunta. “Seria surrealista que acceptessin la versió policial. Jo crec que no passarà perquè és un cas flagrant d’atemptat contra la llibertat de premsa i la llibertat d’expressió”, conclou.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *