Amb motiu dels seus cinquanta anys dedicats al món del periodisme, Joaquim Maria Puyal, tot un referent de la professió, va conversar el passat 15 de novembre amb Roger Jiménez, president del Consell de la Informació de Catalunya (CIC), sobre com ha evolucionat el periodisme, particularment l’audiovisual, i en la modalitat esportiva, al llarg de tot aquest temps.

L’acte –que va tenir lloc a la Biblioteca Les Corts-Miquel Llongueras–, formava part del conjunt de xerrades que ofereixen Biblioteques de Catalunya, amb  la coordinació del CIC, amb l’objectiu de donar a conèixer aquest organisme. Puyal, pioner de la ràdio esportiva en català, va anunciar al juliol que, després mig segle fent-ho, deixaria de retransmetre els partits del Barça. Passats quatre mesos d’aquell anunci sobtat, aquest mestre de periodistes va aprofitar la conversa amb el president del CIC per fer un tomb per la seva vida, com al programa que als anys noranta ell mateix va dirigir i presentar.

Amb el transistor sota el coixí

En Puyal va començar l’acte recordant la seva infantesa. Explicava que, quan era petit i anava al llit, aprofitava per escoltar als seus ídols fent-se l’adormit quan la seva mare entrava a l’habitació per veure si ja dormia.  “Realment estava escoltant el transistor que tenia a sota del coixí.” En Puyal recorda com li fascinava el fet que una veu pogués sortir d’aquell aparell. “El micròfon té màgia”, va reconèixer. “Quina sort té aquesta gent de poder parlar per la ràdio”, pensava llavors el jove Puyal. Va ser així com va començar a imitar la veu dels seus ídols, professionals com Joaquín Soler Serrano, Jorge Arandes, Juan de Toro, Miguel Ángel Valdivieso…

Als 19 anys, a Ràdio Barcelona

Els inicis d’en Puyal no va ser fàcils, però va tenir sort. Va començar a estudiar Filologia Romànica però seguia entusiasmat per les ones. “Els dijous a la tarda no teníem classe, llavors jo aprofitava per anar a demanar feina per les ràdios”, va recordar. Un dia de 1968, va anar a provar sort a Ràdio Barcelona i allà es va trobar a Pedro Ruiz, a qui en un primer moment va confondre amb el conserge. Aquest va dir-li que deixava la feina a la ràdio i en Puyal, entusiasmat, va respondre que ell el volia. Va ser així com, amb només 19 anys, va començar a treballar a Ràdio Barcelona, des d’on impulsaria la seva carrera i des d’on el 1976 va fer la primera retransmissió d’un partit del Barça en català.

Talent jove desaprofitat

Una de les preocupacions actuals d’en Puyal és la gent que comença en la professió periodística. “Reconèixer el talent de la gent jove, això és el que m’amoïna”, va admetre durant la xerrada. I és que aquest mestre de periodistes va mostrar la seva preocupació davant la difícil situació laboral actual i va explicar que es troba amb molta gent jove amb talent que surt de les universitats però que, en canvi, després no tenen les oportunitats que es mereixen.

Un esforç per ser entesos

En el seu primer llibre Aicnàlubma (Columna, 2011), era una tesi universitària sobre la lingüística. ‘Aicnalùmba’ significa ‘ambulància’ però llegit al revés. Una paraula que es posa perquè els conductors puguin llegir-ho pel retrovisor quan per darrere se’ls  acosta una ambulància. “Els que sortim per la televisió o per la ràdio hem de fer un esforç perquè ens entenguin. Per això vaig reflexionar sobre l’esforç que havien de fer les ambulàncies perquè la gent ho entengui. Em va semblar una metàfora bonica”, va explicar.

Mirar el món amb ulls solidaris

“Em sento molt humà des del punt de vista de la consciència. Tinc molt més consciència de ser humà que de ser home o de ser moreno. Crec que és important mirar el món amb ulls solidaris”, va explicar en Puyal. En aquest sentit, creu que, en general, aquest tipus d’estímuls no s’afavoreixen gaire en la comunicació.

Degradar la llengua

Puyal també va referir-se a les qüestions lingüístiques dels mitjans de comunicació. Va explicar que en moltes ocasions, li han dit que si parlés en castellà l’entendria més gent.
“Quan em diuen això penso que, si és perquè m’entengui més gent, hauria de parlar en anglès ja que és un idioma internacional”, va assegurar. “Quan substitueixo la meva llengua per una altra estic degradant la meva llengua”, va afegir.