Pots consultar i descarregar l’Informe d’#OnSonLesDones fent clic aquí

Amb l’eslògan “Prou excuses: volem paritat als mitjans”, el col·lectiu #OnSónLesDones (en endavant OSLD), va presentar el passat 16 de gener una queixa formal al Síndic de Greuges, Rafel Ribó, denunciant la falta de representació de les dones i la vulneració de la llei d’igualtat per part dels diversos mitjans de comunicació catalans. Una queixa que van consignar amb entitats com l’Associació de Dones Immigrants Subsaharianes, l’Associació Generació Guineocatalana, l’Associació Intercultural Diàlegs de Dona, Rromane Glasura/Veus Gitanes i la Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament, que torna a encendre el debat sobre la (no) paritat mediàtica.

Per sustentar la queixa, el col·lectiu ha elaborat un nou informe, anomenat #ReRecomptem, on han tornat a analitzar quina presència tenen les dones en els espais d’opinió d’alguns dels mitjans de comunicació catalans més seguits per la població, durant els mesos d’octubre, novembre i desembre de 2019. Aquest informe es va exposar públicament en un acte celebrat el mateix 16 de gener, a l’Institut Català de les Dones, on van comparèixer representants dels partits polítics d’ERC, PSC, Ciutadans, En Comú Podem i la CUP.

En l’informe s’han recomptat un total de 10.788 opinions expressades en quatre diaris en paper i cinc en digital, vuit tertúlies radiofòniques i cinc tertúlies televisives.

Les claus de l’informe

Tot seguit esbossem els punts més destacables del nou informe d’OSLD, amb l’objectiu que els mitjans de comunicació catalans, encara que només s’hi representin els més llegits, escoltats o vistos, siguin crítics amb els seus continguts i s’incentivi una millora.

1. Un 29% d’espais d’opinió, tot i ser el 51% de la població

Una de les dades més preocupants, i més repetides durant la roda de premsa per part de les portaveus, és que les dones han participat en només 3.122 de les 10.788 opinions expressades durant els tres mesos del recompte. Això representa un 29% per un 71% d’opinions encarregades a homes.

El desglossament de cada mitjà es pot trobar a l’informe, però a grans trets, en els següents gràfics es mostren els resultats de cada plataforma analitzada i el comportament de cada un dels mitjans, pel que fa a la paritat entre dones i homes, amb la voluntat d’oferir una mirada general.

Com s’observa en el gràfic 1, les dones no arriben a signar un terç de les opinions expressades durant els tres mesos de recompte, en cap dels quatre diaris en paper analitzats. El Periódico de Catalunya és on més dones tenen representació, amb un 32%, seguit de l’Ara (31%), El Punt Avui (23%) i, finalment, La Vanguardia (22%). Aquests valors percentuals es tradueixen en 1.678 articles d’opinió firmats per dones, dels 6.234 d’articles totals.

Pel que fa als mitjans digitals, durant els mesos d’octubre, novembre i desembre de 2019, es van firmar 1.649 articles d’opinió, 368 dels quals encarregats a dones. En el gràfic 2 es veu com aquesta plataforma és la que té els valors percentuals més baixos, i per tant, on menys dones apareixent expressant la seva opinió. Catalunya Plural és el que destaca amb un 30%, mentre que en El Nacional només un 19% d’opinions tenen veu de dona. Els altres tres mitjans digitals es queden en valors del 20%.

Si ens centrem en el gràfic 3, que correspon a les tertúlies radiofòniques, s’observa que els resultats són millors, aconseguint fins i tot, en el cas del programa El Suplement de Catalunya Ràdio, que les dones superin la paritat, amb un 53% de representació. Menys El Món a RAC1, que només dona veu a un 27% de dones en tres mesos, la resta de mitjans recomptats per OSLD es queden entre el 30% i 40%, uns valors que s’emmarquen dins les 742 opinions de dones de les 2.078 persones que van participar en alguna tertúlia radiofònica.

Finalment, com es mostra en el gràfic 4, la televisió és la que obté més bons resultats, si ho mirem de manera global, ja que de 818 participants, 334 han sigut dones. Tot i això, el programa Bàsics de Betevé, les dones no representen ni un terç del total. El Més 324 és el que s’acosta més a la paritat real, amb un 49% de dones opinadores, seguit de El debat de la 1 de Televisió Espanyola, amb un 43%, el Tot es mou de TV3, amb un 40% i Els matins de TV3, que obté un 39%.

Amb tot, es pot afirmar que hi ha una clara infrarepresentació de les dones en els espais d’opinió sobretot en els mitjans en paper i digitals. Només en dos casos, una tertúlia radiofònica i una televisiva, s’aconsegueix la paritat real entre sexes, mentre que molts mitjans queden lluny d’aconseguir-la.

2. En tres anys, millores amb comptagotes

L’informe #ReRecomptem també dedica una part a comparar les dades obtingudes en el recompte que OSLD va realitzar l’any 2016, el qual tenia les mateixes característiques. Els resultats mostren com la majoria de les plataformes, menys en el cas de la premsa digital, ha augmentat, la presència de dones opinadores en tres anys. “Tot i que d’una manera molt subtil i insuficient”, assegura Anna Manso, una de les portaveus del col·lectiu.

La televisió és el mitjà que s’acosta més a la paritat, i que paral·lelament ha pujat més punts percentuals en tres anys, passant del 33% al 41% d’opinions expressades per dones, mentre que les tertúlies radiofòniques es queden amb un 36% en el recompte de 2019, dos punts per sobre del recompte efectuat l’any 2016.

Pel que fa a la premsa, tant en paper com en digital, les dones no arriben a ocupar un terç de la totalitat d’opinions. Amb el nou recompte, la premsa en paper es queda amb un 27% (quatre punts percentuals per sobre de l’anterior recompte), i la premsa digital, ocupant l’últim lloc del rànquing, amb un 22%, sent l’única plataforma que ha baixat la seva mitjana (un 1% menys respecte l’any 2016).

3. La titularitat marca la diferència

Si els mitjans són de titularitat pública, solen acostar-se més a la paritat. A l’informe es comenta que aquests resultats poden tenir relació amb les lleis a les quals estan sotmesos els mitjans públics. Concretament, la Llei 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes diu que s’ha de “garantir la presència paritària (…) amb una atenció especial als espais de coneixement de generació d’opinió”, per així “reparar el dèficit de reconeixement que pateixen les dones” en qualitat d’expertes, protagonistes o persones de referència.

Referint-se a la llei, Tània Verge, portaveu també durant l’acte de presentació de l’informe, ha comentat que “no és motiu de felicitació que els mitjans de titularitat pública s’acostin més a la paritat, ja que és un deure”. A més, si tenim en compte la definició que dóna el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) en el concepte “paritat”, veiem que es refereix a la “igualtat entre dos termes, dos graus”, terminologia que la llei no empra del tot, ja que en termes legítims es demana la paritat “tècnica”, establint el límit per sota del 50%.

Verge també ha expressat que “no es pot deixar passar que els mitjans privats quedin lluny d’aquesta igualtat necessària, perquè també reben subvencions de caràcter públic”. Amb això, el col·lectiu reclama voluntat política perquè la llei d’igualtat sigui igual de rigorosa que qualsevol altra, i que es treballi per aconseguir-ho.

4. Doblement invisibilitzades

La gran novetat del nou informe, és que OSLD ha recomptat també quantes dones en condició de la seva raça apareixen opinant en els mitjans. Els resultats mostren com la “allò blanc impera sobre la societat catalana” i que, com afirmava Sara Cuentas, portaveu d’una de les entitats consignatàries de la queixa presentada al Síndic, “la supremacia blanca domina els espais de comunicació, fent que certes persones quedin doblement silenciades”. Concretament només el 0,5% de les opinions expressades han correspost a persones en condició de la seva raça, el que es tradueix a només 49 aparicions de les 10.788 opinions recomptades amb un trimestre.

Un debat que posa el focus en el fet que, ja no només parlem de violència masclista als mitjans, sinó també de “racisme mediàtic”, com ho anomenen a l’informe, on l’home blanc és sobre representat dins els mitjans, mentre que les dones i les persones en condició de la seva raça queden en segon i tercer pla consecutivament, i provoca la no representació de certs col·lectius a l’esfera pública. Conscients de les múltiples interpretacions que pot tenir aquest àmbit, el col·lectiu ha fixat el seu recompte sobre criteris emprats en l’àmbit acadèmic, “sovint fixats en els trets visibles específics que poden fer que una persona sigui percebuda, és a dir, llegida, com a “no blanca” o com a “estrangera””, comentava Tània Verge.

Amb totes les dades exposades, el col·lectiu OSLD, conclou que falta molt de camp per recórrer i molts entrebancs a solucionar i denuncien des de l’informe que “no comptar amb espais plurals respon a una mala praxi professional dels mitjans de comunicació catalans, ja sigui fruit de criteris esbiaixats -masclistes i racistes- de meritocràcia o de pràctiques endogàmiques de selecció de persones opinadores”, menyspreant així “les seves experiències i l’expertesa adquirida des de l’àmbit professional o des de l’activisme social i es priva de referents moltes conciutadanes i conciutadans”.

Cap a on hauríem de tirar els mitjans?

Amb totes les dades expressades en l’informe #ReRecomptem del col·lectiu OSLD, la resposta sembla clara. Per poder arribar a la diversitat social i a la paritat real en els mitjans de comunicació, cal una implicació immediata d’aquests, però també una voluntat política més contundent i una exigència social que reclami justícia paritària i  diversitat de veus. Així, es pot arribar a mostrar diferents formes de pensar, veure el món i comunicar-se, fent que convisquin en l’opinió pública de manera respectuosa i coexistent, i on, tal com demana el col·lectiu, el masclisme i el racisme no hi tinguin cabuda.