Europa contra Facebook (i viceversa)

La UE intenta millorar la seva imatge amb la regulació a les tecnològiques | Foto: PxHere
La UE intenta millorar la seva imatge amb la regulació a les tecnològiques | Foto: PxHere

Les dificultats per a escollir els principals càrrecs de les institucions comunitàries que hem vist recentment no contribueixen precisament a donar una bona imatge d’Europa. Segurament molts ciutadans europeus han copsat que no totes les amenaces venen dels grups euròfobs i nacional-populistes o de les fake news, com semblava. I és que les darreres eleccions a Europa s’havien plantejat com una lluita del bé contra el mal, dels liberals contra aquells qui volen la regressió dels principis democràtics. Europa es jugava el seu ser o no ser. Ara bé, això només és una de les possibles lectures del que va passar. A voltes, però, les lluites més ferotges són menys evidents.

Com en d’altres ocasions, la campanya va anar acompanyada de sospites sobre operacions de desinformació i temors d’ingerències externes, especialment des de Rússia. Qui ha estat fins ara comissari europeu a càrrec de la seguretat, Julian King, alertava en declaracions a Politicoque encara han de millorar respecte als comptes falsos, els vots i les rectificacions. “També hem de ser conscients que els que miren d’intentar interferir aprendran, canviaran i evolucionaran les seves tàctiques”, admetia.

També va tenir força ressò una investigació d’Avaaz, una plataforma d’activisme en línia, que denunciava una sèrie de pàgines i grups a Facebook per promoure la desinformació. Segons aquest informe, aplegaven prop de sis milions de seguidors (gairebé tres vegades més que les pàgines dels partits d’extrema dreta antieuropea dels diferents països) i Facebook les va tancar després de dur a terme la seva pròpia investigació.

Intoxicació moderada

Què va passar en realitat? La por a una campanya de manipulació massiva va fer que es constituís la xarxa FactCheckEU, que articulava dinou organitzacions dedicades al periodisme de verificació de tretze països. El seu balanç després dels comicis europeus és que no es van complir les seves expectatives ja que el volum de desinformació detectat va ser moderat i no va dominar la conversa a les xarxes.

Una de les possibles explicacions que ofereixen és que, al capdavall, les eleccions europees no generen tanta atenció com les nacionals. Un dels exemples que posen és precisament Espanya: durant la jornada de reflexió, tots el rumors i mentides que va recollir Maldito Bulo organització que forma parte de la xarxa FactCheckEU– van ser de caràcter local, cap d’ells no feia referència a les eleccions europees.

Per la seva part, un estudi del Computational Propaganda Research Project de la Universitat d’Oxford recolza aquesta impressió dels verificadors de notícies. Aquesta recerca que es va dur a terme a set països europeus poc abans dels comicisafirma que la desinformació afecta a menys d’un 4% dels tuits i que mitjans russos com RT o Sputnik (sobre els quals plana la sospita de possible interferència) van tenir més aviat poc èxit. “En les eleccions generals per països que hem estudiat, la quantitat de notícies que es compartien era enorme. Les europees són menys sexisi la conversa no gira al voltant de quelcom tan competit com són unes generals”, diu una de les responsables de l’estudi.

A més, aquests investigadors apunten com a possible explicació complementària el fet que actualment la desinformació podria haver migrat de plataformes com Twitter i Facebook a WhatsApp, com ja va succeir a les eleccions del Brasil.

Pel bon camí

Un parell de setmanes després de les eleccions, la Comissió Europea va presentar un informe sobre la lluita contra la desinformació. El to general era positiu i es remarcava que s’anava en la bona direcció. Així ho van recollir mitjans com El País, que titulava “Brussel·les dóna per contrarestades les campanyes russes de desinformació durant les eleccions europees” (tot i que l’informe només menciona el Kremlin de passada).

D’altra banda, és cert que el text deixava clar que les grans plataformes havien de ser més transparents. Concretament se’ls requeria més informació que permetés identificar actors malignes; més cooperació amb els fact checkers; i més facilitats d’accés a dades per a portar a terme recerca. Això ha propiciat que alguns mitjans fessin una lectura més aviat negativa del text. Així, uns posaven l’èmfasi en el fet que “Facebook, Google i Twitter han de fer més per afrontar les notícies falses” o, fins i tot, hi ha qui va destacar que “grups russos van apuntar contra les eleccions de la UE amb notícies falses”. Com veiem, en l’àmbit de la desinformació les investigacions científiques, les declaracions oficials i la cobertura mediàtica poden presentar versions diferents i en part contradictòries del mateix fenomen.

Facebook està al mig de l’huracà del debat al voltant de la desinformació. Foto: Max PixelFacebook està al mig de l’huracà del debat al voltant de la desinformació | Foto: Max Pixel

Controlar el relat

A més, mentre plataformes i reguladors van prenent mesures, també es dona una lluita per a controlar el relat sobre la lluita contra les mentides en línia. Així, la xarxa social de Mark Zuckerberg ha portat a terme una sèrie de moviments en aquesta línia. D’una banda, la plataforma ha variat les condicions per utilitzar la seva plataforma com a espai publicitari, ja que demana moltes més dades a qui vulgui contractar anuncis amb finalitats polítiques. D’aquesta manera, Facebook vol evitar ingerències externes i augmentar la transparència relacionada amb aquest tipus de publicitat.

D’altra banda, es va crear un equip a Dublín per monitoritzar casos de desinformació relatius a aquestes eleccions i va ampliar la seva xarxa de col·laboracions amb organitzacions de verificació per tal d’incloure les diferents llengües que es parlen a la Unió Europea. Així, un cop es detecta una història com falsa, aquesta apareixerà més avall en el News Feed. D’aquesta manera, segons la companyia, es pot arribar a reduir l’abast d’aquests continguts en un 80%.

Al mateix temps, Facebook ha iniciat una campanya de relacions públiques per fer visibles tots aquests esforços. Així, organitza actes a Brussel·les amb el seu nou ‘cap de comunicacions global’, el polític britànic Nick Clegg, ofereix visites a les oficines de Dublín… Això no hauria d’estranyar ja que la crisi associada a la desinformació en línia connecta amb els problemes d’imatge de Facebook. Des de fa anys, el seu punt feble ha estat la privacitat, però després de les revelacions d’un antic empleat de Cambridge Analytica al març de 2018, la reputació de la companyia va caure en picat. Un any després, no havia remuntat i els analistes avisen que pot arribar a ser un problema si afecta el temps que passen els usuaris a la plataforma.

A tot això han de sumar-se els passos que estan donant organismes reguladors de diferents països per limitar Facebook amb normes més estrictes sobre privadesa. Aquests problemes sembla que estan incidint a la configuració de la plataforma social per excel·lència. En la seva conferència anual celebrada l’abril passat, Mark Zuckerberg va presentar els plans per redissenyar Facebook i potenciar la comunicació privada. Això tindria com a efecte una reducció del volum de continguts per moderar però també més dificultats a l’hora de detectar comportaments abusius, a més, d’una possible afectació al seu negoci de publicitat.

Plantar cara a les tecnològiques

Com dèiem abans, la Unió Europea també té problemes de reputació. D’una banda, els estats membres segons els responsables comunitariscapitalitzen com a propis els èxits de Brussel·les i li traspassen els seus problemes. D’altra banda, en els últims anys s’han concentrat diferents crisis: la de l’euro, la del deute, la dels refugiats i la de la seguretat.

Segons una enquesta recent del Pew Research Center sembla que l’euroescepticisme que va marcar un pic fa tres anys està remetent i els ciutadans reconeixen que la UE ha promogut la pau i la prosperitat a Europa. No obstant això, la segueixen veient com llunyana als interessos i les necessitats de la gent. En aquest sentit, la Unió Europea té una oportunitat de fer-se valer com una entitat útil plantant cara als gegants tecnològics (i més en un moment de ‘techlash’ o reacció negativa contra les grans corporacions de Silicon Valley).

D’aquesta manera, la desinformació s’ha convertit en un terreny perquè tant la UE com Facebook recuperin la seva reputació. Ara bé, es tracta d’un joc de suma zero: els esforços de la UE per millorar la seva imatge van contra Facebook i viceversa. La Unió Europea que va al capdavant de la regulació de les grans tecnològiques a nivell mundial guanya credibilitat imposant sancions o aplicant una regulació més restrictiva i això és el que Facebook vol evitar tot sigui com sigui.

No obstant, sembla que encara té força reticències a obrir-se més a l’escrutini públic: ha iniciat la publicació d’un informe periòdic però limitat a unes poques mètriques i ha convocat una beca per a fer recerca en ciències socials sobre la seva plataforma però només acabaran tenint-ne accés una seixantena de persones.

En paral·lel té lloc la batalla dialèctica. Mentre Facebook considera, en paraules de Clegg, que “Europa assumeix un lideratge desproporcionat en l’elaboració de polítiques digitals”, la Unió Europea ha tingut un altre discurs. Com va dir la comissària de justícia de l’anterior Comissió, Věra Jourová, sembla que s’acabaran formant dos bàndols: els països que volen dominar els gegants tecnològics mitjançant lleis de privadesa dures, d’un costat; i les empreses i estats que donen suport a pràctiques de recol·lecció de dades de ciutadans, d’un altre. La lluita per la credibilitat de Facebook i Europa sembla que va per llarg.

Escriure a Report.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.