Josep Pla va entrevistar a Hitler?

Josep pla hitler
El periodista i escriptor Josep Pla, en una imatge de joventut. Foto: Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Recentment, Ediciones Destino ha publicat La inflació alemanya. Cròniques 1923-1924, una compilació d’articles del periodista i escriptor Josep Pla de la seva etapa de corresponsal a Alemanya.  Entre el contingut del llibre destaca Coses de Baviera: Hitler (Monòleg), publicat el 28 de novembre del 1923 a La Publicitat, avui fa cent anys. A l’article s’hi llegeix: “És un home sense cap preparació, és un barret de rialles, però té cops potser genials i ataca amb un gran furor, cosa –el furor– que en aquest moment aquí fa un gran efecte perquè el país està més aviat aplanat i aixafat”. Així descriu Josep Pla a Adolf Hitler quan el va entrevistar, juntament amb Eugeni Xammar, a la redacció del diari del partit nazi. Xammar, que llavors era corresponsal de La Veu de Catalunya, va publicar l’entrevista el 24 de novembre.

Pla tenia poc més de vint anys quan va arribar a l’Alemanya de la postguerra com a corresponsal del diari barceloní La Publicitat. Es va trobar un país assotat per la inflació i per la recent unificació de les diferents repúbliques. Per tal d’arribar al fons del creixent extremisme polític, va fer equip amb Xammar,  que ja feia temps que vivia al país germànic.

El novembre de 1923, Pla i Xammar es van emparellar i embarcar en un petit viatge per les diferents grans ciutats alemanyes. A principis de mes, arribaven a Munic on, el 8 de novembre, presenciaven en primera persona el Putsch (cop d’estat) de Munic. “Jo crec que eren allà sopant i, casualment, van ser testimonis sobre com Hitler entrava a la cerveseria Bürgerbräukeller en un moment de la nit, disparava a l’aire i anunciava el Putsch”, explica Xavier Pla,  professor de Literatura Catalana Contemporània i de la Teoria de la Literatura i director de la Càtedra Josep Pla de Literatura i Periodisme de la Universitat de Girona, a més de responsable de l’edició de La inflació alemanya.

Els dos periodistes van explicar l’intent de cop d’estat als seus respectius diaris. Pocs dies després, publicaven l’entrevista que van tenir amb el líder del partit, justament, poques hores abans del pustch. Després d’aquella publicació, tant Pla com Xammar no van tornar a parlar mai més d’aquella trobada.

Un personatge poc conegut

El misteri s’ha mantingut tots aquests anys i s’aviva en cada nova compilació d’articles dels periodistes de la seva època a Alemanya. ChatGPT, com alguns periodistes actuals, neguen l’existència d’aquella encontre: “No, no hi ha evidència que Josep Pla, el reconegut escriptor i periodista català, hagi entrevistat Adolf Hitler. Josep Pla va viure entre el 1897 i el 1981, i va ser una figura destacada en la literatura i el periodisme catalans. Tot i això, no hi ha registres verificables d’una entrevista directa entre Pla i Hitler”.

L’entrevista es va fer”, afirma Xavier Pla, autor de diferents treballs sobre Josep Pla i amb qui, tot i la coincidència del cognom, no manté cap parentiu amb l’escriptor empordanès. “És cert que és molt misteriós que Josep Pla, un escriptor amb una memòria brillant, capaç de recordar qualsevol petit detall, d’una precisió sublim, no torna a parlar-ne en cap altre moment de la seva vida”, admet. “Però tampoc té cap sentit inventar-se una entrevista amb algú irrellevant”, afegeix. Perquè el 1923, Adolf Hitler encara era un personatge poc conegut, fins i tot dins de les seves pròpies files. No seria fins després del Pustch de Munic (fallit) que no arribaria la publicació del Mein Kamp i no seria fins vint anys després que no portaria a terme el genocidi més important de la història. “Què t’aporta a la carrera periodística inventar-te una trobada amb un líder polític que ningú coneix a Barcelona?”, torna a preguntar-se el director de la Càtedra Josep Pla.

I afegeix un altre argument en favor de la veracitat. “Molts dels biògrafs oficials d’Adolf Hitler asseguren en les seves biografies que les obscures intencions que tenia l’alemany envers els jueus no les va compartir mai amb ningú abans del Mein Kamp. Cap persona del seu cercle proper ho coneixia, ni tan sols els membres del partit. En canvi, Xammar i Pla descriuen les intencions del nazi. L’única manera de saber-les era que el mateix Hiter les confessés”, explica. Pels biògrafs, els articles dels periodistes catalans són l’única i irrefutable prova dels objectius de Hitler. En aquest mateix sentit apuntava Jaume Vallcorba, editor de Xammar, que responia als escèptics que, si Pla i Xammar no havien conegut Hitler, els dots profètics dels dos periodistes sobre l’extermini dels jueus s’haurien de considerar prodigiosos.

Així doncs, per què tant silenci? Xavier Pla contempla dues possibles hipòtesis: la primera, que tant Xammar com Pla acordessin no parlar-ne mai més per por que se’ls relacionés d’alguna manera amb el nazisme i amb Hitler. La segona, “és que en el moment de l’entrevista Hitler no era ningú. Després de tants anys, potser sí que es van oblidar que el van tenir davant”, reflexiona.

Josep pla hitlerAdolf Hitler no era encara el líder alemany quan va ser entrevistat per Pla i Xammar


La crítica a Primo de Rivera

Per altra banda, Enric Vila, escriptor, periodista i autor d’El nostre heroi, Josep Pla (Acontravent, 2009), assegura que “tot això ja està molt remenat i ara està com molt passat”. Per Vila, la polèmica no s’ha de centrar en si van entrevistar a Hitler o no, sinó el tema que rebota de fons: la figura de Primo de Rivera i voler parlar del règim espanyol en un moment que no se’n podia parlar. “És bastant indiferent si van conèixer Hitler o no. La intenció de l’entrevista és més aviat ridiculitzar Primo de Rivera” afirma.

En aquella època, Hitler era un pobre desgraciat”, continua Vila. Segons aquest periodista, la crònica que va publicar Xammar del Pustch és ja una clara referència al militarisme espanyol. “I si llegeixes l’entrevista de Xammar a Hitler, veuràs que la idea de la identificació entre els jueus i els catalans i entre l’Alemanya de Hitler i l’Espanya de la Creu i l’Espasa és constant”, afegeix.

Segons l’escriptor, els dos periodistes estableixen una relació entre el militarisme espanyol de Primo de Rivera, el feixisme italià de Mussolini “i aquest militarisme que està naixent a Alemanya a la república de Weimar, una república amb un passat autoritari que la desestabilitza”, puntualitza. “Pla i Xammar veuen aquesta relació entre tres estats que no tenen una unitat nacional clara perquè són nous, perquè no han fet el procés de modernització, perquè no consideren estar en una nació moltes vegades, perquè són molt diversos, i que generen aquesta mena de militarismes molt inflats; el del Mussolini a Itàlia, el de Primo de Rivera a Espanya, i aquest altre que apareix a Alemanya, un militarisme més de caràcter bavarès i una mica més estrafolari”, explica Vila. Estrafolari, tal com Josep Pla descriu a Hitler en el seu article.

Així doncs, per Enric Vila l’entrevista sí que va existir i el motiu del seu silenci és clarament polític. “Parlar d’aquesta entrevista hauria volgut dir parlar de la Guerra Civil i del franquisme. I, Josep Pla, de la Guerra Civil i dels anys trenta i quaranta no en parla perquè, si en parlés seriosament, no hagués arribat a ser un escriptor de referència perquè senzillament no hauria passat el filtre espanyol. I com que per arribar al públic català havia de passar-lo, del que no podia parlar seriosament, doncs no en parlava”, conclou Vila.

Un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.