Periodisme per paladars exigents

Boynton durant la Masterclass del passat 16 de juny | Fotos UB

Als anys setanta, Tom Wolfe, Gay Talese o Norman Mailer, entre altres escriptors dels Estats Units, van impulsar el ‘Nou Periodisme’ –expressió del mateix Wolfe, que va escriure un llibre amb aquest títol–, un moviment que apostava per l’ús d’agosarades tècniques narratives de la ficció i per una nova forma d’explorar tant els temes com els personatges. Va ser així com aquella ‘literatura de no ficció’ –Truman Capote dixit– marcaria no tan sols als seus coetanis, sinó també a generacions futures.

Al 2005 Robert S. Boynton publicava The New New Journalism: Conversations with America’s Best Nonfiction Writers on Their Craft, on recollia el llegat d’aquells periodistes audaços que van decidir que la professió no tenia perquè renunciar a una alta dosis literària. El passat 16 de juny el Col·legi de Periodistes va acollir una Master Class a càrrec de Boynton per després ser l’escenari de la presentació d’El nuevo Nuevo Periodismo. Conversaciones sobre el oficio con los mejores escritores estadounidenses de no ficción (Publicacions i Edicions de la UB, 2015), la primera traducció íntegra en castellà d’un llibre que porta una dècada al mercat anglosaxó.

Al llarg de les seves 440 pàgines, el llibre de Boynton ofereix dinou converses amb professionals que continuen i actualitzen el llegat de Wolfe i companyia. Es tracta de reporters com Ted Conover –que durant mesos va viure com un sense sostre– o Adrian Nicole LeBlanc –que va estar-se quasi una dècada per escriure un reportatge sobre una família del Bronx–. Unes entrevistes que donen a conèixer com treballen, quines fonts utilitzen, així com les inquietuds que mouen a aquests “nous nous periodistes” que escriuen a foc lent, sense presses.

 

“La resta de diners els has de guanyar amb altres feines. Si volem ser creatius, el que tenim davant és un camí dur”

 

“El llibre de Tom Wolfe era com ell, un llibre ple de respostes, mentre que el llibre de Robert Boyton és com ell, un llibre ple de preguntes”, va afirmar Roberto Herrscher, director de la col·lecció Periodismo Activo de Publicacions i Edicions de la UB i del màster en Periodisme BCN_NYC de la UB, durant la presentació. Per la seva part, Carles Geli, periodista d’El País i professor de la Universitat Ramon Llull, no va estalviar elogis a l’hora de definir l’obra de Boynton. “És un màster, una exquisidesa. Pels que se sentin periodistes d’arrel, és una festa”, va assegurar Geli, per qui el periodisme elaborat i treballat a foc lent “és una sortida professional de futur”.

 

El treball d’un voyeur

“A mi em fascina com la gent viu les seves vides, ja siguin presidents o prostitutes. Sóc un voyeur”, va admetre Boynton a tall de presentació. Escriptor i director del programa de postgrau de Periodisme de Revistes a la Universitat de Nova York, Boynton ha estat editor de Harper’s Magazine i col·laborador de The New Yorker. També ha escrit per The New York Times Magazine, The Nation, The Village Voice o Rolling Stone. “Aquest llibre prové de la meva curiositat insaciable i em permetre anar a fer moltes preguntes a escriptors que admirava. I moltes d’aquestes preguntes, no els hi havia fet mai ningú abans”, va assegurar Boynton, que actualment treballa en un llibre sobre la història dels inicis del periodisme literari als Estats Units.

Però com es pot exercir aquest tipus de periodisme amb la situació precària del periodisme tant a casa nostra com en moltes altres latituds? “La resta de diners els has de guanyar amb altres feines. Si volem ser creatius, el que tenim davant és un camí dur. No recomano a cap dels meus alumnes que intentin tan sols dedicar-se a ser escriptors, sinó que han de tenir altres feines per, paral·lelament, poder treballar en una obra mestra”, va respondre.

 

Herrscher, Boynton i Geli durant la presentació

Boynton durant la Masterclass del passat 16 de juny

 

Respecte a la feina sovint ingent que hi ha al darrera de moltes obres d’aquest tipus de periodisme, com a bon anglosaxó va apostar per no posar-se límits a un mateix i es va lamentar que als joves estudiants no se’ls inculqui que poden fer coses molt grans i que siguin ambiciosos. “El pitjor és quan els ensenyen a tenir un baix nivell d’expectatives”, va criticar.

La col·lecció Periodismo Activo explora els escenaris canviants que el periodisme viu en aquest principi de segle. El nuevo Nuevo Periodismo és el darrer llibre de la col·lecció. A més de Boynton, hi han escrit Sergio Vila-Sanjuán (Una crónica del periodismo cultural),  Vladimir de Semir (Decir la ciencia. Divulgación y periodismo científico de Galileo a Twitter), Margarita Rivière (Entrevistas. Diálogos con la política, la cultura y el poder), Norbert Bilbeny (Ética del periodismo) i el mateix Herrscher (Periodismo narrativo), que va avançar que el proper llibre de la col·lecció serà Periodismo en reconstrucción de Josep Carles Rius, exdegà del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Jordi Rovira

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *