El 27 d’octubre del 1964 es va emetre en directe La ferida lluminosa, de Josep Maria de Segarra, el primer programa en català produït per Televisió Espanyola a Catalunya i les Illes Balears. Tot i que no se’n conserva la cinta, suposava l’inici d’una programació regular en català l’últim dimarts de cada mes, sota l’epígraf de Teatro catalán.
En pocs mesos, doncs, es compliran seixanta anys d’aquella primera retransmissió en català, que va tenir lloc als estudis de Miramar, ubicats a Montjuïc i que van funcionar com a centre territorial de la televisió pública espanyola entre el 1959 i el 1983. Durant aquest període de temps es van emetre obres com Els pastorets, La ventafocs o La filla del mar, d’Àngel Guimerà, entre altres.
Però, no seria fins al 1967 que s’estrenarà el primer programa informatiu en català. Es tracta de Mare Nostrum, que s’emetia cada setmana i era de caràcter divulgatiu de les tradicions i els costums catalans, amb actuacions musicals en directe, petits reportatges i entrevistes. Dirigit pel periodista i advocat Josep Maria Lladó, al principi alternava el castellà i el català, però a partir del 1974 es va emetre íntegrament en llengua catalana.
Anys setanta: l’expansió de la llengua
A partir del 1974 l’ús del català va anar guanyant terreny en diversos programes de nova creació, realitzats sempre des de TVE a Catalunya. Programes com Nova gent, dirigit i presentat per Salvador Escamilla i que donava a conèixer nous artistes de la cançó o bé el mític Giravolt. Antoni Serra Camarasa –traspassat l’any passat– va ser l’ànima d’aquest programa, ja que va ser-ne el director, decidia els reportatges que s’havien de fer, a més de marcar-ne els objectius: conèixer el territori (era un gran coneixedor de Catalunya), recuperar la història del país i fer-se ressò dels conflictes que s’hi vivien, donant veu a treballadors, sindicats i associacions de veïns.
Amb només vint-i-un anys, Mercè Remolí va començar com a periodista a Giravolt. “Va ser una època molt intensa i vàrem fer coses molt interessants… Nosaltres no sabíem escriure en català perquè no n’havíem après, i en aquest punt haig de recordar el nostre corrector, Josep Maria Lladó. A més, tot era la primera vegada: recuperar la història, entrevistar els exiliats…”, assegura. “També recordo –afegeix– Miramar, el primer informatiu en català que jo presentava amb el meu company Jaume Codina, i un programa d’entrevistes només a dones. Es deia Dones a prop i era un espai clarament i obertament feminista”. D’altra banda, el 1976, Terra d’escudella va ser el primer programa en català dedicat als més petits i va tenir una gran acceptació.
Una imatge de Giravolt de l’any 1974 | Foto: RTVE
La irrupció de RTVCardedeu i TV3
Consolidada ja, a TVE, la programació en català a finals dels setanta i principis dels vuitanta amb programes com Crònica esportiva, Catalunya i Balears avui o Vostè pregunta, de Joaquim Maria Puyal, neix la primera televisió local de l’estat espanyol: Ràdio Televisió Cardedeu.
Encara que es va començar a planificar l’any 1979, la primera emissió no va tenir lloc fins al 7 de juny de 1980 al Cinema Esbarjo amb la participació d’unes 300 persones, tant del municipi com dels mitjans de comunicació. Finalment, el març de 1982 començava les seves emissions regulars. Fins que no va aparèixer Televisió de Catalunya es va donar la circumstància que els veïns d’aquest municipi van ser els únics privilegiats de poder veure una televisió totalment en català, a banda dels dos canals de Televisió Espanyola, que només emetia programes en aquesta llengua.
D’altra banda, el circuit Català de TVE tenia uns horaris d’emissió força inusuals amb canvis continuats que feien que molta audiència potencial no pogués veure la televisió en aquelles hores. Dins aquest context, els professionals del mitjà van elaborar un document (Informe Miramar) amb l’objectiu de tirar endavant un tercer canal o bé funcionar independentment de TVE. Això sí, tot seria íntegrament en català.
Finalment, el projecte no va tirar endavant i, de la mà de la Generalitat, es va crear la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) amb l’objectiu de dur a terme el projecte d’un canal exclusiu per Catalunya i serviria per acabar d’assentar la llengua catalana, produint una programació exclusivament en català. Aquest ja era l’objectiu principal dels impulsors d’aquell tercer canal, que en la mateixa llei de creació de l’ens públic CCRTV defineixen la televisió com “una eina essencial per a la salvaguarda i promoció de la llengua i cultura catalanes”.
El setembre del 1983, doncs, s’inaugurà la primera emissió de TV3, presentada pel conegut actor Joan Pera, i al gener de l’any següent començava la seva programació de manera regular. Per fi, ara sí, el català a la petita pantalla s’havia completament normalitzat.