Xarxes, una qüestió de confiança

Els joves universitaris ja no tenen la televisió com referent informatiu | Foto: Tom Sulcer

El Pew Research Center posa per primer cop el focus d’atenció en la confiança que generen els mitjans d’informació, tant els tradicionals com els nous, en els diferents col·lectius generacionals.

El món va saber per Twitter que la NASA havia trobat aigua a Mart; que el terra tremolava a la Xina al 2008 o que començava una revolució a Turquia. Va seguir pel mateix canal les primaveres àrabs, l’atemptat a la marató de Boston o la captura d’Osama Bin Laden. Punts inconnexes, fets aïllats, temàtiques diferents. Però un sol canal, 140 caràcters i un altaveu a més de dos cents quaranta milions d’usuaris a tot el mon. Així es com Twitter es convertia, a finals de la primera dècada del mil·lenni, en un comunicador de primera. També en un lloc a on anar amb molt de compte amb les informacions errònies, però sobretot, en un potent retransmissor de l’actualitat i en un nexe immediat entre milers d’espectadors de tots els punts del planeta. Quasi deu anys després d’aquell primer tuit del creador de la xarxa, Jack Dorsey, (“Just setting up my twttr”), el món ja és un altre. I la informació, també.

Amb aquest canvi de paradigma en ment, el centre d’investigació Pew Research acaba de publicar l’informe Millenials and Political News, sobre el comportament de les diverses generacions de consumidors d’informació als Estats Units. La conclusió més impactant és que els Millenials, aquesta generació nascuda als voltants del 2000, nativa digital i plenament integrada a les xarxes socials, llegeix notícies a través dels posts de Facebook. Desconfien dels mitjans de comunicació tradicionals, miren poc la televisió (37%), s’interessen poc per a l’actualitat política (24%) i reben la informació a través de social media (61%). Una tendència totalment oposada a la de la generació dels Baby boomers (d’entre 50 i 68 anys), que confien poc en les xarxes (37%) i s’informen, quasi exclusivament, a través dels mitjans de comunicació clàssics (60%).

 

Informació a la carta

Però quins factors expliquen que les xarxes estiguin cridades a ser, segons l’informe, “la televisió local de les noves generacions”? El primer és la confiança. L’experiència que troben els més joves a les xarxes socials és individualitzada i única, i la sensació que s’emporten és la d’estar consumint informació a la carta. Els Millenials valoren l’autenticitat més que el contingut, tal i com destaca l’articulista Dan Schawbel a la revista Forbes en parlar d’aquest nou grup de població. “No estan influenciats per la publicitat tradicional, fan cas de les opinions dels blocs abans de comprar res i exigeixen relacions basades en la confiança”, puntualitza. Una connexió que no troben als mitjans, a qui veuen com grans grups de comunicació amb interessos econòmics molt marcats. Les generacions nascudes en l’entorn digital confien abans en el seu newsfeed de Facebook que en el presentador clàssic (i llunyà, al seu entendre) del telenotícies. Al home de Twitter tenen clar qui diu què, i què poden esperar de cada compte que segueixen.

Una qüestió, aquesta, complexa i polièdrica, ja que tot i tenir a Internet la sensació d’estar creant un entorn autèntic i de confiança, les xarxes socials son també empreses. Així, la revista Time publicava al juliol de 2015 que prop d’un bilió de persones entren cada dia a la xarxa de Mark Zuckerberg, la segona pàgina web més visitada al món i que va generar, al 2014, una publicitat valorada en 12,5 bilions de dòlars. Això sense comptar amb els canviants algoritmes, que condicionen enormement què veiem i què no a la nostra entrada a Facebook. Així, la clau del canvi vindria a ser a la confiança que unes fonts i altres inspiren a les noves generacions, tal i com destaca l’informe del Pew Research Center. És a dir, una percepció. Una moda. Una sensació.

L’altre factor és l’edat. Totes les generacions de la història han pensat que els que venien darrera no eren prou responsables, seriosos o compromesos com per mantenir la societat que uns havien construït amb esforç, valors i dedicació. Sòcrates va escriure ja a l’antiga Grècia que els joves eren uns tirans “que no respectaven l’autoritat” mentre que Plató assegurava que no respectaven als més grans i “ignoraven les lleis”. I Hesíode afegia que no veia esperança per al futur si aquest depenia de les noves generacions, “frívoles i salvatges”. Unes cites amb més de dos mil anys d’història que recullen la mateixa sensació catastrofista de moltes de les tesis actuals sobre les generacions que venen i que posen en perspectiva el poc futur que molts auguren als mitjans i a les formes de comunicació tradicionals.

 

La punta de l’iceberg

Tal i com posava de manifest l’última pel·lícula d’Spike Jonze en la que un romàntic Joaquín Phoenix s’enamorava d’un contestador automàtic interpretat per Scarlett Johanson, les relacions humanes estan canviant amb les emoticones, els whatsapps i la missatgeria instantània. Però les noves tecnologies no faran desaparèixer el periodisme o els mitjans perquè sempre farà falta interpretar, contrastar i analitzar els milers de tuits que es publiquen al minut arreu del món. Storyful, la primera agència de notícies encarregada de desgranar el que es publica a les xarxes socials, és un dels màxims exponents d’aquesta tendència. El seu creador, Mark Little, és dels que creu que “el breaking news ha mort pels mitjans. La clau pel periodista ara és trobar entre tanta informació la fotografia, el vídeo, el tuit que defineix la història”.

L’estudi del Pew Research mostra la punta del iceberg. Està per veure com evolucionaran les empreses que ara donen informació política als més joves i com les noves generacions connectaran amb les plataformes que vinguin. El temps serà l’encarregat d’analitzar què significa entendre aquestes complexes interaccions que s’estan creant a través dels nous canals de comunicació i com el món es posa còmode en aquest paradigma comunicatiu que el nou mil·lenni ha portat sota el braç.

Escriure al Report_banner

Anna Galdón

Un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *