Qui no ha sentit mai la història de les misterioses morts que van succeir després de l’obertura de la tomba de Tutankamón? Des de la primera defunció, setmanes després del descobriment, fins a una trentena de morts les dècades següents van ser atribuïdes al malefici. Era el càstig dels Déus per haver pertorbat la pau del faraó.

El que no tothom sap és que probablement aquesta és la primera fake new de la història. Tot i no haver-hi xarxes socials ni telèfons mòbils, la llegenda va córrer com la pólvora gràcies a molts periodistes i escriptors com Arthur Conan Doyle. Com va succeir tot plegat?

Relatem els fets des del principi, i per això cal anar un segle enrere, concretament al 16 de febrer del 1923. Una munió de periodistes vinguts d’arreu del món esperen impacients a la Vall dels Reis, a Egipte. S’està a punt de produir un dels majors descobriments de la història de l’arqueologia: per fi s’obrirà la porta segellada que porta a una cambra funerària i un sarcòfag intacte d’un faraó egipci, el jove rei Tutankamón. Aquella seria una de les descobertes més importants de l’arqueologia, de la qual el fotògraf Harry Burton, contractat per Lord Carnarvon, mecenes de l’expedició, en deixaria constància..

Des de fa uns mesos, un equip liderat per l’arqueòleg anglès Howard Carter, amb el finançament de Carnarvon, ha estat catalogant l’avantcambra de la tomba, on ha trobat centenars de valuosos tresors.

Els efectes de l’exclusiva del Times

L’interès per aquesta troballa ha crescut molt en els mitjans, fins al punt que els principals diaris internacionals envien els seus corresponsals per informar sobre totes les novetats. Tal com va recordar Salima Ikram, professora d’egiptologia a la Universitat Americana d’El Caire, “la boca de la tomba estava plena de gent. Va ser un veritable circ mediàtic”.

Mentrestant, les autoritats d’Egipte, que fins aleshores havien permès que els descobridors de tombes es quedessin la meitat del botí, canvien la llei perquè tot el que es trobi a la tomba de Tutankamón passi a ser propietat del país. Això fa que Carnarvon hagi de buscar beneficis econòmics en una altra banda.

Aviat troba la solució: concedeix totes les exclusives del jaciment al diari The Times. Una decisió que no només és un dels primers acords amb la premsa de la història sinó que també provoca un gran recel entre els periodistes que es troben a la sortida de la tomba esperant noves informacions.

Entre ells es troba Arthur Weigall, un arqueòleg i rival de Carter que està cobrint l’excavació com a periodista. Treballava per al Daily Mail, competència del Times, i com no podia obtenir la informació científica, havia de poder explicar als seus lectors una història paral·lela.

L’arqueòleg Howard Carter en el sarcòfag de Tutankamón | Foto: Harry Burton

Informacions sense fonament

Igual que ell, molts altres periodistes també han de buscar informacions alternatives per a poder enviar novetats als seus mitjans. I enmig de tot això, setmanes després d’entrar a la tomba, té lloc la sobtada mort de Lord Carnarvon el 5 d’abril de 1923, que ràpidament alimenta el que es coneixeria com la maledicció de la tomba de Tutankamón, una mena de revenja als que haurien participat en l’obertura de la tomba.

L’egiptòleg britànic –que tenia una salut delicada, fruit d’un accident de cotxe que havia tingut de jove–mor a l’Hotel Continental-Savoy del Caire. La causa és una pneumònia i una infecció de la sang causada per la picada d’un mosquit infectat al rostre. De seguida alguns periodistes assenyalen que, curiosament, s’havia trobat una lesió en el mateix lloc de la cara del faraó durant l’autòpsia. Un fet que mai s’ha demostrat.

A partir d’aquí comença a córrer la brama que hi ha una maledicció. “Ja corria el rumor molt abans que morís ningú. I quan va morir el primer, ja es va desencadenar tot. Cada vegada que moria algú que havia estat a prop de la tomba, se la relacionava amb la maledicció”, explica Luis Melgar, autor del llibre La conjura del Valle de los Reyes en una entrevista a Onda Cero.

No tots els mitjans de comunicació, però, donen suport a aquella suposada maledicció. Quan mesos després de Carnarvon, mor el seu germà, el New York Times titula:  “Mor el germà de Carnarvon. La mort d’Aubrey Herbert ressuscita les supersticions sobre la tomba del faraó”.

Durant els anys següents també perden la vida altres persones que eren presents durant l’obertura de la tomba. Tant se val que hagi passat molt temps o com hagi tingut lloc la seva mort. La maledicció sempre sura pels tabloides.

De res serveix que experts com l’egiptòleg Herbert Winlock, l’aleshores director del Metropolitan Museum de Nova York, enviï una carta de rectificació cada cop que llegeix notícies relacionades amb el cas. Els periodistes sempre troben històries rocambolesques i farcides d’elements mitològics que fan les delícies dels lectors. Com quan relaten que, el mateix dia que s’obre la tomba,  una cobra, símbol de la monarquia egípcia, es cola a la gàbia del canari de Carter i el mata.

El paper de Conan Doyle

No només són els periodistes els qui incentiven la llegenda. Els escriptors de l’època també deixen volar la seva imaginació. La novel·lista britànica Marie Corelli escriu al New York World un article on adverteix que l’obertura de la tomba i el robatori de les seves possessions ha desencadenat la maledicció. Unes afirmacions que també comparteix l’aleshores ja reconegut Arthur Conan Doyle.  Segons el creador de Sherlock Holmes, amant de tot el que és sobrenatural, aquesta maledicció ha estat causada per elements que havien preparat els sacerdots de Tutankamón per a protegir la tomba real. Cal tenir en compte que des de finals de la Primera Guerra Mundial els temes relacionats amb l’espiritisme estaven molt de moda.

Passats els anys, encara hi ha qui encara dona veracitat a aquella suposada maledicció. No els importa que els fets els desmenteixin, ja que molts dels que van participar en aquell històric descobriment moriren a una edat avançada (Howard Carter el 1939 amb 66 anys, Harry Burton el 1940 amb 60 anys, Alfred Lucas el 1945 amb 79 anys, el doctor Douglas Derry el 1969 amb 87 anys o lady Evelyn Herbert, filla de Carnarvon, el 1980 amb 79 anys, entre altres).

Al final, l’origen de la maledicció es troba en la premsa sensacionalista de l’època, que no va dubtar a aconseguir bons titulars encara que fossin mentida. L’inici, cent anys enrere, d’allò que avui coneixem com a fake news.

Un segle després, la fascinació per Tutankamón continua intacta –el Museu Egipci de Barcelona exposa aquests dies una mostra sobre el descobriment de la tomba del jove faraó– però, malauradament, les fake news estan més presents que mai en el nostre dia a dia.