El 8 de maig de 2025 el cardenal Robert Francis Prevost (Chicago, 1955), que en els propers dies visitarà Barcelona, es va convertir en el papa Lleó XIV, prenent el relleu del papa Francesc. Després del conclave més divers de la història, amb cent trenta-tres cardenals de setanta nacionalitats diferents, Prevost va esdevenir el primer papa agustí i missioner, el primer nascut als Estats Units i el primer que, des de molt abans d’arribar al papat, feia servir ordinador, telèfon intel·ligent i altres eines de les tecnologies de la informació i la comunicació. Gràcies a aquest fet, el WhatsApp va ser el canal a través del qual algunes de les seves persones més properes es van comunicar amb ell abans i després que fos elegit líder mundial de l’Església catòlica.

Presència a les plataformes

“Que el papa faci servir WhatsApp l’apropa a la quotidianitat de la nostra manera de comunicar-nos”, apunta la periodista Alba Sabaté, sotsdirectora de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura. “Benet XVI va iniciar la presència del papa a les xarxes i Francesc la va consolidar, però el pas decisiu cap a una comunicació de tu a tu va ser la inclusió de WhatsApp per part de Lleó XIV”, afegeix aquesta experta, recordant la importància que una figura com el papa estigui, comunicativament parlant, al mateix nivell que la resta de creients.

Al marge de facetes que perfilen la seva personalitat, com la de científic i jurista, Lleó XIV és un profund coneixedor del món actual i dels seus desafiaments més urgents, amb un particular interès per allò que té a veure amb l’era digital. Per això, just després de ser elegit, no va dubtar a renovar la presència del pontífex a plataformes com ara Instagram o X, malgrat que pocs mesos enrere usuaris i institucions de tot el món – entre ells mitjans com The Guardian o La Vanguardia–  havien marxat de la plataforma d’Elon Musk per considerar-la tòxica. “Les xarxes –comenta Sabaté– són una nova frontera i una manera d’estar en les noves perifèries, espais on hi ha persones ferides i vulnerables i on l’evangeli també ha d’arribar. Deixar-les no seria una resposta per part d’una figura com la del papa o una institució com l’Església”.

Amant de la informàtica

Robert Prevost va elegir el nom com a papa inspirant-se en Lleó XIII, iniciador de la doctrina social de l’Església en l’era moderna. Va explicar els motius de la seva decisió el 10 de maig de 2025, durant una trobada amb cardenals. “La principal raó –va argumentar– per la qual vaig decantar-me per aquest nom va ser perquè el papa Lleó XIII, amb la històrica encíclica Rerum novarum, va afrontar la qüestió social en el context de la primera gran revolució industrial, i avui l’Església ofereix a tothom el seu patrimoni de doctrina social per a respondre a una altra revolució industrial i als desenvolupaments de la intel·ligència artificial, que comporten nous desafiaments en la defensa de la dignitat humana, de la justícia i el treball”.

Per al periodista Juan Vicente Boo, excorresponsal de l’ABC al Vaticà entre 1998 i 2022,  una de les raons que el papa nord-americà hagi fet d’aquest tema un dels seus principals motius de preocupació s’explicaria gràcies al fet que és llicenciat en Matemàtiques per la Villanova University, a Filadèlfia. “Li agrada la informàtica fins al punt d’haver fet ell personalment, juntament amb un altre religiós de la cúria, la primera pàgina web dels agustins en la seva etapa de prior general”, detalla.

Segons Boo, un segon motiu és l’interès de Prevost per l’educació, heretat dels seus pares, i que és “un tret molt clar de la seva personalitat”. “Si a això s’uneix el fet que coneix bé les xarxes per tenir comptes a X i Facebook des de fa molts anys, es comprèn millor la seva capacitat de veure els estralls potencials de les xarxes i la IA”, detalla aquest vaticanista, autor de llibres com Descifrando el Vaticano i 33 claves del papa Francisco. En aquest sentit, Lleó XIV és plenament conscient dels efectes corrosius que pot produir en la ment i la conducta dels joves el món digital, on grans empreses fan negoci amb les addiccions als videojocs, les apostes en línia, la pornografia i el culte per la imatge.

Preocupat per la intel·ligència artificial

Al papa tampoc se li escapa un altre dels grans problemes de l’era de les tecnologies: la manipulació del pensament a partir de continguts falsos creats amb sistemes d’intel·ligència artificial. De fet, pocs dies després de ser elegit, van començar a circular per algunes plataformes milers d’homilies falses seves creades amb aquestes eines, capaces de suplantar la veu de qualsevol persona per generar continguts falsos difícilment detectables.

El problema de les homilies falses i d’altres vídeos fabricats amb intel·ligència artificial preocupa el papa Lleó XIV des del principi, com li va comentar a la periodista nord-americana Elise Ann Allen en una llarga entrevista, esmentant un vídeo sobre una falsa caiguda seva a les escales. “La solució que proposa una vegada i una altra el papa davant aquest problema és l’educació digital sistemàtica d’adolescents, joves i adults”, apunta Boo, recordant que l’educació digital de tots i els límits mínims d’edat per a tenir un telèfon intel·ligent o per a accedir a les xarxes –com n’hi ha per a comprar tabac o alcohol i per a conduir automòbils– són “mesures de protecció complementàries”. “És un error enfrontar-les. La resposta social ha de ser doble: educació digital de tothom i normes de protecció”, assenyala.

Una eina contra les falsedats

Entre les mesures comunicatives dels seus primers mesos de pontificat, Lleó va impulsar un nou disseny del lloc web oficial del Vaticà, on es pot accedir al magisteri pontifici de l’Església. També va promoure la digitalització de l’Anuari Pontifici, en una plataforma que fa immediatament consultables les dades relatives als organismes de govern de l’Església, des dels dicasteris a les nunciatures, passant per les diòcesis i els instituts religiosos presents d’arreu del món. “Aquestes mesures no només donen una idea de la consciència comunicativa del papa, sinó del seu desig d’ajustar-se i parlar el llenguatge que es parla al món actual”, subratlla Sabaté. “Hem de posar la informació en obert, a disposició de la comunitat catòlica i no catòlica. Amb aquestes iniciatives, Lleó XIV va marcar un abans i un després de manera immediata, reforçant el missatge que la tecnologia, si la utilitzem bé, és bona”, descriu la periodista.

Entre les novetats comunicatives d’aquest primer any de pontificat destaca també la creació per part dels mitjans vaticans, el passat febrer, d’un widget o miniaplicació de vídeo per a llocs web catòlics amb les últimes notícies i imatges oficials del papa. L’eina, que es pot integrar fàcilment a les pàgines web de diòcesis, parròquies, associacions i organitzacions relacionades amb l’Església, s’actualitza automàticament amb les últimes notícies i vídeos. Presentat pel Vaticà com “una eina d’evangelització que ofereix l’oportunitat de crear una xarxa i un intercanvi de dons entre Roma i l’Església en els diferents països del món”, aquest giny està pensat també per contrarestar el fenomen de les notícies falses al voltant del papa i de la Santa Seu, com va subratllar Andrea Tornielli, director editorial dels mitjans vaticans. “Permet accedir immediatament a la font original de les notícies i els textos, com va subratllar el papa en la nota amb què va donar suport a la iniciativa”, explicava el periodista italià el dia de la presentació del widget.

“La desinformació i les notícies falses es combaten des de l’oficialitat”, subratlla Raimon Cartró, director de l’agència de comunicació Highland Agency. En aquest sentit, destaca que una eina d’aquestes característiques permet que organitzacions que no tenen recursos per fer un seguiment periodístic rigorós de l’actualitat papal disposin als seus llocs web d’una finestra que facilita l’arribada de la informació vaticana sense cap interferència.

Francesc, Lleó XIV i la IA

L’interès del papa Lleó XIV pels riscos i avantatges de la IA suposa una clara línia de continuïtat respecte del seu predecessor, el papa Francesc, que va referir-se a aquesta qüestió en nombrosos parlaments i missatges a organitzacions i líders polítics globals. A més a més, a finals de gener de 2025, en plena recta final del pontificat de Bergoglio, la Santa Seu va publicar un dels textos més rellevants sobre aquest tema, Antiqua et nova. El document reivindicava el bon govern de la intel·ligència artificial i convidava a “renovar la valoració de tot allò que és humà” en un món marcat per la irrupció de les noves tecnologies. “Avui, la vasta extensió del coneixement és accessible en formes que haurien meravellat les generacions passades. No obstant això, per a impedir que els avenços de la ciència siguin inhumans i espiritualment estèrils, cal anar més enllà de la mera acumulació de dades i aspirar a la veritable saviesa, el do que més necessita la humanitat per a abordar els profunds interrogants i desafiaments ètics que planteja la intel·ligència artificial”, prosseguia.

Una reflexió sobre la qual va continuar aprofundint el papa Lleó en el seu primer missatge per a la 67a Jornada Mundial de les Comunicacions Socials. En el text, que la Santa Seu publica cada any coincidint amb el dia de sant Francesc de Sales, patró dels periodistes i comunicadors, Lleó XIV alerta dels riscos d’una comunicació deshumanitzada. “Cedir a les màquines les nostres funcions mentals és enterrar els talents”, adverteix, recordant que “el rostre i la veu són trets únics i distintius de cada persona” i que “la seva manipulació o substitució pot afectar el nucli mateix de les relacions humanes”.

La dignitat, al centre

Aquest toc d’atenció va prendre una forma concreta el 26 de febrer de 2026 en una trobada amb els capellans de la diòcesi de Roma, als quals “va convidar a resistir la temptació de preparar les homilies amb intel·ligència artificial”. “Igual com tots els músculs del cos, si no els utilitzem, si no els movem, moren; el cervell necessita ser usat, per la qual cosa també la nostra intel·ligència, la intel·ligència de vostès, ha d’exercitar-se una mica per a no perdre aquesta capacitat”, va advertir el pontífex.

Finalment, el 25 de maig, Lleó XIV va publicar la seva primera encíclica, Magnifica humanitas (Magnífica humanitat), que ofereix un discerniment sobre la custòdia de la persona humana en el temps de la intel·ligència artificial, reconeixent un profund canvi d’època. El text col·loca en el centre la dignitat de l’ésser humà com a criteri per a orientar el progrés tècnic, recordant que la doctrina social de l’Església ha d’acompanyar aquestes transformacions, indicant en el bé comú, la solidaritat i els criteris fonamentals per a llegir i interpretar la transformació en curs.

El document adverteix que els sistemes d’intel·ligència artificial, malgrat que són capaços d’imitar alguns llenguatges i comportaments, romanen aliens a l’experiència pròpiament humana. “Les intel·ligències artificials –puntualitza en el punt 99– no viuen una experiència, no posseeixen un cos, no passen per l’alegria  i el dolor, no maduren en les relacions ni coneixen des de dins el que signifiquen l’amor, el treball, l’amistat i la responsabilitat”. Per aquest motiu, conclou el pontífex, no poden assumir una responsabilitat moral ni comprendre el sentit últim de les decisions que contribueixen a generar.

Un avís per a navegants per part d’un papa que continuarà tenint com a una de les seves prioritats l’impacte d’una allau tecnològica amb gran capacitat d’influir positivament en la societat, però també de provocar tribulacions profundes i irreparables.