Darrera setmana de juny. Un EGM molt comentat. I final de temporada a tots els mitjans. L’actualitat abaixa la persiana? En realitat, no. Desapareix l’audiència amb l’excusa de l’estiu? Tampoc. Què passa, doncs, a l’estiu als mitjans?

Estudis d’audiència, treballs acadèmics i dades de trànsit digital apunten en una mateixa direcció: el públic no desconnecta del tot, però rebaixa la intensitat informativa, desplaça el consum cap al mòbil i premia formats lligats a l’estil de vida i l’entreteniment.

Les setmanes de juliol i agost accentuen tendències que ja són estructurals, com l’evitació activa de notícies, la saturació davant la política partidista i el gir cap a un consum fragmentat a través de xarxes socials, vídeo i àudio. Per als mitjans, això es tradueix en menys hard news disponibles i en una major pressió per omplir espais amb continguts ‘lleugers’ sense perdre del tot l’ambició informativa.

Candela Ollé, directora del Màster de Periodisme Digital de la UOC i autora d’un article sobre les notícies d’estiu publicat a la revista digital COMeIN de la mateixa universitat, situa l’origen d’aquest fenomen en “una combinació de diferents factors” que comencen, tal com descriu, per un canvi en el ritme de les fonts.

Més espai pels temes lleugers

Per entendre què passa a l’estiu, cal mirar primer cap a les institucions. Ollé recorda que, durant els mesos d’estiu, es produeix “un canvi de ritme en les agendes de les fonts d’informació” que té conseqüències directes sobre el tipus de notícies disponibles.

“L’activitat parlamentària disminueix, les empreses redueixen els seus enviaments de notes de premsa i el flux de dades decau”, enumera. En resum, la directora del Màster de Periodisme Digital de la UOC parla d’una davallada en la “intensitat de les fonts institucionals”, un concepte que diversos estudis han utilitzat per descriure els períodes de baixa producció informativa en política i economia.

“Els mitjans necessiten omplir espais i estructures amb menys matèria primera”, subratlla. Quan escassegen les rodes de premsa, les sessions parlamentàries i els grans anuncis empresarials, el focus es desplaça naturalment cap a gèneres menys dependents de l’agenda oficial com són societat, cultura, periodisme de servei, històries humanes i reportatges d’estiu.

Aquesta reorientació de l’oferta “coincideix amb una predisposició de l’audiència, durant el període de vacances, a desconnectar; fet que redueix el consum actiu d’informació d’alta intensitat i obre la porta a formats de servei, cultura o entreteniment”, explica Ollé. L’efecte combinat és clar: baixa la intensitat de les fonts, baixa la demanda de notícies dures i creix la presència de continguts que es perceben com a més lleugers.

Llegir des d’on sigui

El canvi estacional també es nota en els dispositius. Ignasi Jorro, director de Crónica Global, ho comprova cada any a les seves dades internes. Preguntat per si a l’estiu els baixa l’audiència, matisa la resposta. “El que sí que canvien són els hàbits de consum. Com és natural, hi ha una caiguda de tràfic desktop [escriptori o PC] i augmenta el de mòbil i tauleta, perquè el lector ens llegeix des d’on sigui”, afirma.

Aquest desplaçament de dispositiu té implicacions editorials. Un consum dominat pel mòbil implica pantalles més petites, menys tolerància a textos densos i més competència amb altres aplicacions com són les xarxes socials, la missatgeria instantània, les plataformes de vídeo o els videojocs.

També condiciona el context de lectura: en vacances, el temps dedicat a les notícies es fragmenta en estones mortes i moments de descans, fet que afavoreix peces que es poden consumir en pocs minuts i que ofereixen un ganxo clar des del primer paràgraf.

Jorro assenyala que, amb aquest canvi de context, també es transforma el tipus de contingut que funciona millor. “El consum repunta a temes soft i cau als temes més hard”, confirma. Curiosament, el director de Crónica Global apunta que “augmenta també la permanència a pàgina”. Per què? Perquè els lectors que arriben a un reportatge sobre turisme o sobre cultura popular d’estiu (per posar dos exemples clàssics de la temporada) acostumen a quedar-s’hi més estona que en una peça clàssica de crònica política o econòmica.

Aquest periodista recorda, a més, que “forçosament, la producció de temes durs cau, perquè agost és inhàbil en justícia, empresa i política”. En aquest context, l’estratègia editorial també s’ajusta. “Nosaltres, al ser un mitjà eminentment empresarial (que no econòmic), intentem prioritzar temes vinculats a l’empresa, però de caire lleuger”, explica.

De l’evitació estacional a l’evitació crònica

Més enllà de la fotografia estacional, la recerca sobre hàbits informatius apunta que no es pot entendre l’estiu com un fenomen aïllat. Ollé insisteix que “avui en dia es parla d’una desconnexió selectiva i d’un canvi estructural i profund en l’hàbit informatiu”. Aquest diagnòstic es basa, entre altres fonts, en les dades del Digital News Report del Reuters Institute, que en les edicions recents constata que l’evitació activa de notícies s’ha convertit en un fenomen crònic a molts països.

Segons aquest conegut informe, una proporció creixent de ciutadans declara evitar de manera deliberada determinats tipus de notícies, especialment les relacionades amb política, conflictes i temes percebuts com a estressants o depriments.

“La ciutadania fuig de la sobreinformació tòxica, la repetició de la política partidista i els continguts que generen fatiga informativa”, resumeix Ollé. L’estiu no crea aquesta actitud, però sí que la fa més visible, perquè coincideix amb una època de descans i canvi de rutines.

Això té un impacte directe en com s’accedeix a la informació. Ollé subratlla que “el que veiem a l’estiu no és que la gent deixi d’estar connectada a les pantalles, sinó que canvia l’hàbit i la intencionalitat”. En el cas dels menors de trenta-cinc anys, les dades del mateix Digital News Report mostren una “preferència molt clara per mirar o escoltar les notícies en lloc de llegir-les” i un desplaçament des de la visita directa a capçaleres cap a un consum fragmentat a través de xarxes socials, plataformes de vídeo i pòdcasts.

En aquest model, l’algoritme juga un paper central. Ollé destaca que “l’algorisme de xarxes com Instagram o TikTok penalitza el contingut polític dur i premia l’estil de vida, el viatge o el contingut lúdic”, el que “accentua la percepció que la informació s’ha tornat lleugera”.

La fotografia que deixa l’estiu, doncs, és clara. L’audiència canvia de dispositiu, d’horaris i de disposició anímica. Les fonts institucionals rebaixen el ritme. Els algoritmes de les grans plataformes premien el que distreu i penalitzen el que incomoda. I els mitjans de comunicació es mouen en aquest equilibri inestable entre seguir el lector cap a la platja i continuar mirant de reüll el que passa als despatxos.