Adéu, estimat Fotogramas

Toni Ulled i Elisenda Nadal a la redacció de Fotogramas | Foto: Pau Fabregat / Arxiu Capçalera

Aquest potser és el meu article més trist i emotiu després de gairebé 17 anys treballant a “la primera revista de cinema” d’aquest país. Me’n vaig, al costat d’altres vuit persones de la redacció. Desitjo sort als pocs que es queden i als que arribaran. Llarga vida a Fotogramas!

Fa més o menys un mes, l’empresa editora de Fotogramas ens va comunicar la necessitat de traslladar la redacció a Madrid, però les circumstàncies personals de cada un de nosaltres, nou en total contant-me a mi, ens ho han impedit.

Han guanyat les nostres famílies, l’únic que podia derrotar al fet de treballar a Fotogramas. Així que una mítica i orgullosa revista de Barcelona (catalana, espanyola, europea, universal, extraterrestre) a partir d’ara es farà des de Madrid. Sense nosaltres. I ens fa molta pena. Ens fa molta por, però ens consola que tres persones de l’equip actual (Paula, Roger i Joan) seran la connexió amb el nou grup de redactors que agafaran el testimoni i aviat s’impregnaran de l’esperit de Fotogramas.

Sabem que, a partir d’ara, aquesta revista no serà el mateix. Serà una altra cosa. Desitgem el millor, tot i que això no ens treu que sentim que alguna cosa es trenca, que és el final d’una època.

Beneïda responsabilitat

Fotogramas té 71 anys d’història. És un model d’èxit. Hi ha una tradició. Hi ha una escola. És una manera d’entendre el cinema, la cultura, el periodisme. Fotogrames la fa un equip de redactors i membres del departament d’art cohesionats. Un col·lectiu que ens emocionem, ens enfadem, discutim, plorem, riem, respirem cinema. Veient-lo i escrivint sobre ell. Més de mil vegades ens hem barallat debatent sobre una pel·lícula, una sèrie, un actor, un tema de la indústria o d’actualitat. Més de mil vegades ens hem alegrat i après amb el treball dels nostres companys. Treballar a Fotogramas és això. Formar part d’una redacció, d’una família que actua amb un objectiu: informar i entretenir al lector. Quina feina tan gratificant! I divertida. A més de ser un luxe si estimes el setè art. Però quina responsabilitat envers els nostres lectors: els nostres confidents, els nostres jutges, els nostres còmplices. Els que llegiu això. Una responsabilitat que ens ha mantingut com el primer mitjà de cinema a Espanya durant més de set dècades, i que tampoc s’entén sense la nostra immillorable relació amb la indústria. Els nostres amics: distribuïdors grans i petits, productors, representants d’actors, exhibidors, agències de premsa i fotos, festivals… ells també ens han ajudat a ser el que som: un grup de professionals que, malauradament, deixa aquesta mítica i llegendària capçalera.

70 anys de cinefília

Per acabar, no puc deixar de recomanar, gairebé obligar, a tots els fotogrameros del món, que no es perdin el documental Querido Fotogramas, 70 años de cinefilia, dirigit per Sergio Oksman i produït pel meu germà Jesús Ulled Nadal, que inaugurarà la secció Made in Spain del proper Festival de Sant Sebastià, concretament, el dia 22 de setembre. I que s’estrenarà en sales l’últim trimestre d’aquest any 2018, a més de poder veure’s a Orange TV uns mesos després de la seva estrena, i durant tot el 2019 a Paramount Channel. Es tracta d’una pel·lícula meravellosa, que capta l’esperit d’aquesta llegendària revista i dels que l’hem escrit i dirigit (el meu avi Antonio Nadal Rodó, la meva mare Elisenda Nadal i jo mateix) a través de les cartes que els lectors ens han enviat des del primer número. Llarga vida als nostres lectors, entranyables i savis cinèfils. Fins sempre.

Lee esta carta en castellano clicando aquí.

Toni Ulled

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *