ONGs que comuniquen

Acte organitzat per l'associació Dincat en defensa dels llocs de treball de les persones discapacitades| Foto: Lidera Comunicació

Sovint quan pensem en la gestió d’un gabinet de premsa ens imaginem periodistes que treballen per a empreses de productes o serveis. Però la realitat és que també hi ha un gran nombre de petites entitats i ONGs que necessiten serveis professionals de comunicació. Més enllà de les clàssiques tasques d’un gabinet, com la confecció de notes de premsa, les bases de dades o la relació amb els mitjans, els periodistes que treballen en aquest sector també es troben amb certes peculiaritats i limitacions afegides.

La primera de les dificultats més evidents és la de disposar de pressupostos molt ajustats. “Això ens obliga a prescindir de la publicitat i a ser molt més creatius a l’hora d’aconseguir que els mitjans vegin la nostra història com a noticiable”, explica Marina Llansana, sòcia cofundadora de Lidera Comunicació, agència que es dedica a portar la comunicació de diferents associacions i entitats.

Tot i això, la periodista considera que el gran avantatge és que, al contrari de les empreses de productes, les entitats solen oferir continguts d’interès social que fàcilment capten l’interès dels periodistes. I si encara filem més prim, també acostumen a fer campanyes amb presència de cares conegudes. “És molt fàcil aconseguir que els famosos participin, perquè és un win-win tant per la nostra campanya, com per la seva imatge personal”, assegura Llansana.

Un cas d’èxit que va viure l’agència va ser fa cinc anys, quan va organitzar per a l’associació Dincat un gran acte a l’Arc de Triomf per defensar els llocs de treball de les persones amb discapacitat intel·lectual. Era una època en què l’Estat volia retallar els pressupostos a aquest col·lectiu, així que es va decidir que era el moment ideal per fer una gran campanya sota el lema “Si ens retalleu ens abandoneu. Això sí que no”. L’acte, que va tenir a Mònica Terribas com a presentadora, va congregar a més de catorze mil persones i va aparèixer a multitud de mitjans de comunicació d’arreu de l’estat.

Comunicació de guerrilla

És precisament aquesta manera de buscar com encaixar l’actualitat del moment amb les tasques que vol difondre l’entitat el que Claudio Lavanchy, director de la Fundació Comparte, anomena “comunicació i relacions públiques de guerrilla”. Com van fer un any que, aprofitant les imminents eleccions municipals de Barcelona, van organitzar una reunió amb els caps de partit per explicar la situació dels nens a l’Amèrica Llatina. “A tots els interessava venir per la imatge que donaven cara els mitjans, i a nosaltres per donar-nos a conèixer”, explica Lavanchy. Una comunicació de guerrilla necessària quan hi ha poc pressupost i la principal arma on agafar-se és l’actualitat. Un recurs que també té molt clar Josep Salvat, consultor de comunicació que, entre altres clients, treballa per Comparte i que el 22 de març impartirà el curs “Gestió i organització d’un gabinet de premsa” al Col·legi de Periodistes de Catalunya. “Al final la nostra tasca és la de llegir els mitjans de comunicació per al client, i si tothom parla de peres, el nostre client també ven peres”, explica Salvat.

Si hi ha una cosa que el director de la fundació i el periodista han aprés treballant junts tots aquests anys, és que el comunicador ha d’aconseguir sinergies entre l’entitat i altres sectors per arribar a públics diferents. “És una barreja de relacions públiques, comunicació i comunicació externa”, matisa Lavanchy. Aquestes sinergies poden arribar a crear actes destacats que atreguin l’atenció dels mitjans any rere any. És el cas de la campanya anual de Comparte “Cometas por la paz”, on aprofiten la celebració del Dia Mundial de la Pau per congregar més de quatre mil persones per fer volar estels a la platja de Castelldefels. “La imatge d’un cel blau amb més de set-centes cometes de colors sempre atrau els mitjans de comunicació”, assegura Salvat. Una altra aposta que va tenir èxit va ser la de publicar la facturació anual de la Fundació. “Normalment no ho fan les altres entitats, però va ser una informació econòmica que va despertar l’interès d’agències de notícies com Europa Press”, s’enorgulleix el periodista.

Campanya anual ‘Cometas por la paz’ de la Fundación Comparte | Foto: Comparte

Històries d’interès humà

Al final, els experts en gabinets per a entitats coincideixen en què els mitjans busquen històries humanes que connectin amb el lector. Fins i tot es donen casos en què la història és tan potent que l’entitat ni tan sols necessita l’ajuda d’un periodista. Això mateix és el que li va passar a Eva Giménez, presidenta d’Asdent – Associació de la Malaltia de Dent. Mare d’en Nacho, un nen que pateix la malaltia de Dent, fa quatre anys va decidir participar en la dura cursa de bicicleta Titan Desert per visibilitzar el seu cas. Per això, va fer el petit vídeo  “El reto de Eva”, que va comptar amb l’ajuda desinteressada de l’actor Santi Millán, qui paral·lelament havia conegut la història del Nacho a l’hospital per casualitat.

“La història es va vendre sola a tots els mitjans de comunicació, pràcticament no vaig haver de fer res per anar-los a buscar”, assegura Giménez, qui avui dia segueix rebent nombroses peticions de mitjans sense l’ajuda de cap periodista. Tan sols tenen una voluntària unes hores al dia, però que no té res a veure amb el sector.

Aquest és un altre tema recurrent a les petites entitats i ONGs: la presència de voluntaris que fan les tasques de periodista. Per a Claudio Lavanchy, això si bé té l’avantatge de tenir un cost zero, no és l’ideal si es volen aconseguir resultats. “No es pot donar una feina professional a una persona que té voluntat, però no els coneixements”, afirma. Per aquest motiu, quan ha necessitat reforços de periodistes en moments puntuals ha fet servir el SAP – Servei d’Assessorament Periodístic per a entitats, impulsat per la Xarxa Europea de Dones Periodistes i que té el suport de la Comissió de Periodisme Solidari del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Es tracta d’un servei gratuït orientat a entitats que no disposen de recursos i que busquen impulsar les seves campanyes de comunicació. “Al final, hem de  tenir clar que el periodisme no és un joc de nens que pugui fer qualsevol”, conclou Lavanchy.

Escriure a Report.cat

Laura Saula

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *