Dotze mesos després de l’inici de l’estat de l’alarma a causa de la pandèmia de la Covid-19, molts àmbits professionals han quedat seriosament afectats. Però, quina ha estat l’afectació real en les diferents agrupacions de premsa que hi ha al territori? Una aproximació a tres d’aquestes entitats permet copsar l’abast existent de la situació actual.

Quotes sense cobrar

En primer terme, parlem amb Marta Corcoy, presidenta de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC), fundada el 1992 i que va ser la primera entitat de l’Estat espanyol en representar a les dones periodistes.  Actualment, l’ADPC compta amb un centenar d’associades. Com a gest cap a les diferents membres de l’entitat, no se’ls ha cobrat la quota d’afiliades durant el 2020. El mateix han fet des d’una associació local com l’Associació de Periodistes del Garraf(APG), creada fa nou anys amb la intenció de ser un espai de trobada dels professionals del periodisme i la comunicació en aquesta comarca. “No hem pogut organitzar activitats i no ens semblava adient cobrar als associats en aquests moments”, assegura Ramon Farré, president de l’entitat.

Activitats aturades

Farré admet, doncs, que la vida de l’entitat ha quedat molt afectada durant aquests primers dotze mesos de pandèmia fins al punt que han hagut d’aturar totes les activitats que tenien programades, seguint les recomanacions de les administracions. “Aquest ha estat el principal canvi”, afirma el president de l’APG. Tot i això, hi ha algunes xifres que conviden a l’optimisme. “Contra tot pronòstic hem tingut un parell de sol·licituds per donar-se d’alta”, explica.

De cara al futur, el president dels periodistes del Garraf creu que el principal objectiu immediat és poder tornar a trobar-se per parlar de periodisme, organitzar alguna sessió de formació i celebrar activitats per al públic en general, així com complir amb les cites anuals amb els premis de La Nit Canallesca, que des de l’APG organitzen per reconèixer la tasca de persones i entitats de la comarca en diferents àmbits, així com el guardó Eugeni Molero i Albert Virella de periodisme i investigació comarcal que el consell comarcal del Garraf organitza anualment.

Assessorament professional

Per la seva part, el president de l’Associació de la Premsa Comarcal (ACPC), Francesc Fàbregas -entitat que aglutina pràcticament la totalitat de la premsa comarcal i local d’informació general existent a Catalunya- explica com al darrer any des d’aquesta agrupació han intentat ser el màxim d’útils pels seus associats. “A l’inici de la pandèmia, vam començar a assessorar en tot moment els nostres associats en diverses problemàtiques que sorgiren arran de la crisi sanitària, vàrem gestionar la problemàtica amb correus respecte al retard de l’enviament de les publicacions”, afirma.

Una de les activitats de l’Associació de Periodistes del Garraf abans de la pandèmia | Foto: Associació Periodistes Garraf

El valor de la proximitat

Un altre problema de la pandèmia ha estat que l’ACPC no ha pogut celebrar el quarantè aniversari de l’associació que va tenir lloc el 2020, i que volien aprofitar per reivindicar la importància de la premsa comarcal i local. Ho faran a partir del pròxim mes de maig. “Les nostres publicacions durant el darrer any han crescut en audiència i, sobretot les publicacions digitals han crescut moltíssim; tot el contrari del que ha succeït en la premsa generalista” assegura Fàbregas. Segons el president de l’ACPC, això és degut al tipus d’informació que donen els seus associats. “Expliquem tot allò que passa en l’àmbit del territori, des d’Amposta fins a Figueres, cosa que no solen fer els mitjans generalistes, i al lector de comarques el que li interessa és la situació del seu entorn i per això aposta per la premsa de proximitat”.

Grans pèrdues en publicitat

Sense cap mena de dubte, el principal problema dels mitjans associats a l’ACPC ha estat la caiguda en picat de la publicitat en les seves respectives publicacions. Calculen que, en total, en aquests dotze mesos s’han perdut més d’un milió d’euros.

“Des de l’associació -prossegueix Fàbregas- també vam inserir alguns espais publicitaris de l’associació en les publicacions dels nostres socis per ajudar-los a pal·liar, en part, la caiguda en picat de la publicitat”. En aquest sentit, Marta Corcoy també admet en aquest últim any s’ha reduït dràsticament la inversió en publicitat en les seves publicacions de l’ADPC, tant en la web corporativa com la revista Dones que editen en paper.

Queda palès, doncs, que la caiguda dels ingressos en publicitat ha estat una conseqüència esperada de la nova situació que portem vivint des de fa un any, però també queda clar que aquestes entitats han pensat en les necessitats dels seus associats, fent mans i mànigues perquè puguin remuntar la situació i, d’aquesta manera, puguin encarar el millor possible el futur que s’acosta.