Els autèntics culpables de la desinformació

Simona Levi durant la seva intervenció al Col·legi de Periodistes de Catalunya | Foto: Núria Segura
Simona Levi durant la seva intervenció al Col·legi de Periodistes de Catalunya | Foto: Núria Segura

Simona Levi, activista de Xnet, aposta perquè es condemni amb multes “o que es prohibeixi d’operar durant un temps” als responsables de la creació de fake news. Argumenta que hi ha persones que paguen perquè es generin notícies falses i empreses que porten això a la pràctica. Per tant, exposa, que es podria seguir el rastre econòmic que deixa aquesta activitat per localitzar tant els demandants com els creadors d’informacions falses i, d’aquesta manera, poder-los jutjar. Levi ho va assegurar en una entrevista a Report.cat, posterior a un esmorzar al Col·legi de Periodistes, que va tenir lloc el passat 22 de gener.

Aquesta és una de les propostes que apareix en el llibre #FakeYou: Fake News i desinformació (Rayo Verde, 2019), que Levi ha coordinat i que ha elaborat conjuntament amb estudiants del postgrau de Drets Civils, Transformació democràtica i Cultura digital de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que ella dirigeix.

Una altra proposta que es contempla en aquesta publicació és que les informacions que es publiquen vagin acompanyades d’un segell per determinar si és fiable o no segons el nombre de fonts consultades. “Per exemple, si no hi ha cap font, segurament, és falsa i si n’hi ha només una, és un publireportatge”, explica Levi. Aquest segell serviria perquè els usuaris poguessin veure a simple vista si poden confiar amb una informació o no.

Més enllà de la premsa

Ara bé, l’activista reclama que això no només s’apliqui als mitjans de comunicació, ja que considera que quan els periodistes fan les notícies contrasten les fonts, sinó a tothom que produeix informació, com poden ser els partits polítics. “S’ha d’ampliar els subjectes a qui es fa la verificació de dades”, determina Levi. “S’ha d’aplicar a totes les persones que fan negoci amb la informació”, afegeix.

Per tant, manifesta que és primordial que existeixi aquest segell que funcionaria com una eina on es mostren les fonts amb la qual s’ha verificat una informació fins i tot en els casos que provenen dels partits. “Quan un de Vox diu que els col·legis d’Espanya es mira pornografia, que digui la font”, ressalta.

En aquesta línia, va emfatitzar que la verificació de dades sempre s’ha de fer a priori i, per això, es va mostrar contra els serveis de fact checking perquè la fan a posteriori.

A més, va posar en relleu que els principals creadors o pagadors de notícies falses són els partits polítics. Per això, una de les propostes és que hi hagi una major transparència de les finances dels partits polítics i, en concret, en publicitat, el que permetria veure quants diners destinen a crear fake news.

Llibre #FakeYou Simona LeviTecnofòbia i llibertocràcia

Segons Levi, erròniament, vivim en un moment immers en la “tecnofòbia” i la “llibertocràcia”. Això, va detallar, es deu al fet que es culpa a Internet de la creació de les fake news, el que genera aquesta tecnofòbia i serveix per justificar polítiques “lliberticides” que comporten la retallada de llibertats i drets fonamentals com el de la llibertat d’expressió.

Una mostra d’això, exposa Levi, és el decret de Llei, conegut popularment com el “’drecretazo’ digital”,  que el partit socialista va aprovar el passat 7 de novembre i que vint dies després el Congrés de Diputats va ratificar amb els vots del PP i Ciutadans. Segons Levi aquesta normativa s’hauria de considerar “inconstitucional” perquè vulnera drets fonamentals com el de la llibertat d’expressió.

Un dels punts controvertits d’aquest decret és que dóna competències a l’Administració General de l’Estat perquè pugui intervenir temporalment webs, xarxes socials, Internet o comunicacions mòbils en el cas de desordres públics o accions que puguin repercutir a la seguretat ciutadana. La Plataforma en Defensa de la Libertad de Información va remetre  15 de gener una querella al Defensor del Poble perquè creu que aquesta llei vulnera la Constitució, ja que, entre altres motius, l’article 20.5 (que fa referència a la llibertat d’informació i expressió) considera que la intervenció de les comunicacions o segrest de publicacions només es pot realitzar a través d’una ordre judicial. A més, també al·lega que, encara que aquesta suspensió sigui temporal, podria vulnerar el dret de les persones a expressar-se o rebre informació veraç.

Un fenomen antic

Segons Levi, el fenomen de les fake news no és res nou, ja que des dels inicis de la història les classes dirigents han emprat informacions falses per mantenir-se al poder o guanyar guerres. En aquest sentit, va posar l’exemple del Cavall de Troia, on es va vendre que era un regal per la pau, quan en veritat era una trampa per entrar a la ciutat i guanyar la guerra.

Ara bé, el que sí que és nou de l’era actual, relata, és l’ús que es fan de les dades que deixen els internautes a l’esfera digital. Aquestes, per exemple, van servir per crear perfils de votants a qui dirigir les notícies falses en la campanya electoral del 2016 als Estats Units, que va portar a Donald Trump a la presidència. Tanmateix, l’activista assegura que la principal propagació de fake news durant aquells comicis no va sorgir d’Internet, sinó de la televisió i, en concret, de la cadena conservadora Fox.

Des del seu punt de vista, el principal problema d’Internet és que l’usuari no sap amb qui està parlant realment, ja que erròniament creu que darrere d’un compte d’una xarxa social hi ha una persona quan en realitat hi ha una màquina. Aquests perfils s’utilitzen per difondre massivament una informació, el que genera que sembli que tingui més repercussió a la xarxa, del que realment té. “Hauria d’estar prohibit perquè és la simulació d’una identitat”, assegura. Una altra controvèrsia de la societat actual és que des dels Estats s’ha demanat que les xarxes socials siguin les que controlin les informacions falses que corren per les seves plataformes. “S’ha privatitzat la censura”, lamenta l’activista.

Així doncs, per Levi, s’estan utilitzant les fake news per atacar Internet i retallar llibertats, però no es va a l’arrel del problema que és qui són els seus autors i pagadors. “S’ha de revertir la narrativa, hem de deixar de tenir la narrativa contra Internet”, sentencia.

Núria Segura

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *