Sabem diferenciar entre fets i opinions?

Els consumidors de notícies no sempre diferencien entre fets i opinions | Foto: Keenan Constance (Unsplash)

Observar sempre com a clara la distinció entre fets i opinions per evitar la confusió és un dels punts essencials del Codi Deontològic de la professió periodística. No obstant això, el lector no sempre és capaç de realitzar aquesta diferenciació de forma adequada. Un estudi recent del Pew Research Center mostra com els lectors sovint confonen aquests termes a l’hora d’assimilar una informació.

En l’entorn d’informació ràpida i complexa d’avui dia (internet, les xarxes socials, canals de notícies de 24h, etc ) els consumidors han de formular judicis ràpids sobre com assimilar les declaracions relacionades amb les notícies; declaracions que sovint es difonen fragmentades i en peces que proporcionen poc context. Un estudi del Pew Research Center titulat Distinguishing Between Factual and Opinion Statements in the News s’ha centrat en examinar un pas bàsic en aquest procés: si els lectors poden reconèixer les notícies com a fets (informació que es pot provar o refutar amb evidència objectiva) o com una opinió (informació que reflecteix les creences i valors de qui l’expressa).

Les conclusions de l’estudi, que es basa en una enquesta realitzada entre el 22 de febrer i el 8 de març de 2018 a un total de 5.035 adults nord-americans, revelen que fins i tot aquesta tasca bàsica de diferenciar entre informació objectiva i subjectiva representa un desafiament amb resultats divergents. 

La part principal de l’estudi -que va mesurar la capacitat dels lectors per distingir entre cinc fets i cinc opinions-, va mostrar que la majoria dels nord-americans van identificar correctament almenys tres de les cinc declaracions en cadascun dels grups (fets i opinions). Tanmateix, aquest resultat és només una mica millor que les possibilitats d’encert si s’hagués contestat de forma aleatòria. Van ser una minoria els nord-americans que van identificar correctament les cinc declaracions (un 26% va identificar els 5 fets; i un 35%, les 5 opinions). Per contra, aproximadament, una quarta part dels enquestats només va saber-ne identificar dos, una o cap de manera correcta. I, per tant, es confonien al separar opinió i informació.

Political awareness, digital savviness and trust in the media all play large roles in the ability to distinguish between factual and opinion news statements

Lectors més capacitats

Encara més revelador és que certes persones diferencien molt millor aquest contingut que altres. Aquells lectors amb una gran consciència política, amb coneixements digitals i interessats en l’actualitat estan més capacitats a l’hora d’identificar amb exactitud els fets i les opinions d’una notícia.

Per exemple, el 36% dels nord-americans amb alts nivells de consciència política (aquells que tenen coneixements sobre política i consumeixen regularment notícies polítiques) identifiquen correctament les cinc declaracions referents a fets, en comparació amb prop de la meitat (17%) d’aquells que tenen poca consciència política.

De la mateixa manera, el 44% dels usuaris amb coneixements digitals (els que fan un ús extensiu de dispositius digitals) identifiquen correctament els cinc estats d’opinió enfront del 21% dels que no són tan competents tecnològicament.

La confiança en les fonts també determinen com s’interpreta una informació. Gairebé quatre-cents nord-americans que tenen molta confiança en la informació de les agències nacionals de notícies (39%) van identificar correctament les cincdeclaracions fàctiques, en comparació amb el 18% dels que no tenen gaire o cap confiança.

El factor ideològic

A més de la consciència política, la identificació del partit juga un paper important en la manera com els nord-americans distingeixen entre fets i opinions. Tant republicans com demòcrates mostren una propensió a ser influïts pels seus respectius partits polítics. Per això, els lectors de cada partit polític tenen més probabilitats d’etiquetar declaracions fàctiques i d’opinió com a fets quan més apel·len a les seves idees polítiques.

Per exemple, en relació a l’afirmació objectiva “El president Barack Obama va néixer als Estats Units”, el 89% dels demòcrates la van identificar correctament com a declaració fàctica, en comparació amb el 63% dels republicans.

D’altra banda, el 37% dels demòcrates van classificar incorrectament l’opinió més d’esquerres “Augmentar el salari mínim federal a 15$ per hora és essencial per a la salut de l’economia nord-americana” com a factual, en comparació amb la meitat la quantitat de republicans (17%).

D’acord amb això, els republicans tenen una mica més de probabilitats que els demòcrates de classificar amb precisió declaracions fàctiques quan aquestes provenen de Fox News. En canvi, les declaracions provinents del USA Today i del New York Times no comporten diferències entre demòcrates i republicans. Per tant, responen de forma similar, el que permet concloure que, en aquest cas, els mitjans de comunicació no són determinants.

Com distingir fets i opinions?

Per ajudar al lector a diferenciar una informació objectiva d’una de subjectiva, aquest ha de tenir clar que un fet és una informació contrastable que existeix independentment de si algú en té una opinió positiva o negativa. És una peça d’informació que es presenta com una realitat objectiva.

Per la seva part, l’opinió es defineix com un punt de vista, una creença o un judici de valor que s’ha creat en relació a alguna cosa. Depenent de la font d’on provingui pot arribar a ser molt fiable (per exemple, un expert).

Quan ens referim a temes que tenen un consens predeterminat (per exemple, dos per dos fan quatre), la distinció entre fets i opinions no és conflictiva. En canvi, el problema sorgeix quan es tracten temes que comporten càrregues morals, politiques, filosòfiques o religioses. Per exemple, quan s’afirma que avui dia a l’Estat espanyol existeixen presos polítics en relació a la presó preventiva de determinats líders polítics catalans.

Distingir les diferències entre un fet i una opinió és fonamental, doncs, per a classificar la informació que rebem a cada moment. Ras i curt: els fets només existeixen, mentre que les opinions es creen.

Com pot ajudar el periodista?

Charles Prestwich Scott, editor del Manchester Guardian, l’actual The Guardian, va encunyar al 1921 una frase que ha fet fortuna en els annals del periodisme: “´Les opinions són lliures, els fets són sagrats”. Segons la teoria liberal de la llibertat de premsa, el periodisme ha d’explicar els fets de la forma més fidedigna i neutra possible perquè els ciutadans es formin opinions lliures. 

La teoria és molt clara, però la realitat és una altra. “La confusió de fets i opinions diu bastant de la salut del periodisme que es fa en una democràcia i, per tant, finalment el tipus de democràcia que tenim. El populisme polític, en auge des de la caiguda del Mur de Berlín i la fi del comunisme com a ideologia alternativa al capitalisme, viu i beu de la confusió de fets i opinions. És la propaganda que sempre ha existit tant en les dictadures com en les democràcies però que ara li diem fake news o fets alternatius, segons l’expressió del trumpisme”, afirma Jaume Risquete, periodista i doctor en comunicació política a la facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.

Les xarxes socials ―i el periodisme dels social media― han contribuït a la pèrdua de la hegemonia del periodista com a creador d’opinió pública i l’erosió de la seva autoritat a l’hora de seleccionar i jerarquitzar la realitat social. Cada vegada es fa un periodisme més de ‘trinxera’, de ‘camiseta’ en la línia del periodisme esportiu, sobretot el de futbol. Els periodistes actuen amb parcialitat, subjectivitat fins i tot sent-ne conscients en tot moment”, afegeix Risquete.  

En un article a La Marea, Mercedes del Hoyo, professora titular de periodisme de la Universidad Rey Juan Carlos, assegurava que la producció periodística ha de respectar dues normes: distingir publicitat i notícies, i separar informació i opinió, perquè els espais destinats a la publicitat, a la informació o a l’opinió compleixen funcions diferents i els lectors satisfan en elles diferents necessitats.

Del Hoyo defensa que “el periodista està obligat a oferir al lector una selecció de notícies, de dades, a més d’ajudar a entendre el seu sentit. Però el sentit es forma quan la notícia es contextualitza, s’aporten antecedents i fonts expertes que mesurin l’abast; no li donem sentit per la drecera de donar la nostra opinió o la interpretació que ens sembla millor, sobretot si la presentem com l’única possible”.

Hannah Arendt assegurava que la confusió entre fets i opinions és una de les agressions més elementals a la raó. En alguns casos, les dinàmiques del periodisme han afavorit aquesta confusió. L’estudi del Pew Research Center apunta les característiques del lector més capacitat per dur a terme aquesta distinció de manera satisfactòria: consciència política, competència digital i interès per l’actualitat. Tanmateix, tot això es pot resumir en un dels ideals humans que es desprenen de la Il·lustració: l’esperit crític. Si l’abandonem, el lector perd.

Escriure a Report.cat

Francesc Ponsa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *