Demandar al periodista

Cristina Cifuentes comunidad madrid
La presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, en una imatge de 2015 | Foto: Flickr Cristina Cifuentes

El passat 21 de març, el digital Eldiario.es va publicar una investigació exclusiva en la qual es revelava que la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, havia obtingut un Màster a la Universitat Rey Juan Carlos –de titularitat pública– amb notes falsificades.

A partir d’aquell dia, el mateix digital comença a publicar diferents informacions relacionades amb l’exclusiva i ho acompanya amb cada cop més proves: declaracions de treballadors i estudiants de la universitat, comprovants i impressions de pantalla que demostren que Cifuentes va matricular-se fora de temps, etc.

Cinc dies després d’aquella primera informació, la presidenta de la Comunitat de Madrid anuncia una querella contra la principal redactora de les informacions, Raquel Ejerique, i el director del mitjà, Ignacio Escolar. Ambdós periodistes afirmen aquell mateix dia estar molt tranquils i fins i tot Escolar afirma que “encara no hem rebut aquesta suposada querella”.

Però, amb quins arguments es pot querellar una persona contra uns periodistes que han publicat una informació amb proves? Hem de patir els periodistes cada cop que publiquem una investigació o revelem una informació com la de Cifuentes? Què ens demanarà el jutge si acabem en un judici?

L’expert en Dret de la Informació i professor d’aquesta assignatura a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Rafael Bustos, explica a Report.cat que els periodistes no han de patir per les conseqüències d’una informació, “sempre que s’hagin comprovat de manera suficient totes les informacions abans de ser publicades”. Però, què vol dir comprovar de manera suficient? “Fer el que faria un periodista professional”, contesta Bustos, que recomana “demostrar haver estat diligent: haver contrastat totes les informacions que ens han arribat i oferir el màxim de proves possibles”.

Més enllà de les fonts fiables

Comprovar la informació és també anar més enllà de les nostres fonts de confiança. “L’error més comú entre els periodistes és la falta de comprovacions per excés de confiança en algunes fonts”, alerta Bustos, referint-se al fet de no indagar més enllà si una informació prové de fonts fiables o de l’entorn proper d’allò o d’aquell a qui s’està investigant.

Qüestionat sobre el cas Cifuentes i Eldiario.es, aquest expert creu que la querella de la presidenta “no té futur” si Escolar i el seu equip han treballat amb diligència professionalitat i posa un exemple: “si abans de publicar la informació no haguessin parlat amb el rector de la Universitat o el director del Màster, sí que podrien tenir algun problema”. Segons ha reconegut el propi Ignacio Escolar, un dia abans de publicar la informació, “Eldiario.es es va posar en contacte amb la Universitat Rey Juan Carlos i amb l’entorn de Cristina Cifuentes”.

Video on el director d’Eldiario.es, Ignacio Escolar, reacciona a la querella de Cristina Cifuentes

Per la seva banda, Raquel Ejerique afirmava poques hores després de l’anunci de la querella per part de Cifuentes es mostrava tranquil·la. “Quan t’assisteix la veritat, no hi ha lloc pel dubte”, deia. Curiosament, “fins i tot en cas que no sigui veritat el que publiquem, podríem no patir conseqüències jurídiques”, afirma Bustos, que apunta que “el que has de demostrar davant el jutge no és l’absència de falsedat, sinó de malicia”. Malgrat tot, des de Eldiario.es defensen la seva professionalitat i innocència. “Del nostre costat tenim la veritat”, afirmen. “Ni aniré a la presó ni ens callaran”, insisteix Ejerique.

Si l’acció judicial de la presidenta de la Comunitat de Madrid prospera, no serà el primer cop que Eldiario.es acaba als tribunals. Aquests dies el seu director recordava que Cifuentes no és la primera presidenta que l’ha denunciat. “Ho va fer Ignacio González i va perdre, així com també ho va fer en el seu moment l’exministre José Manuel Soria”, afirma.

La diferència en aquest cas, explica Escolar, és que Cifuentes ha presentat una querella que, a diferència d’una demanda, exigeix penes de presó. “Entre sis mesos i dos anys de presó contra dos periodistes per publicar informació contrastada i veraç”, subratlla el director del digital. Si aquestes dues condicions –contrastació i veracitat de la informació– es compleixen, “la querella no prosperarà”, pronostica Bustos.

Dret a la intimitat

Un dels factors que s’argumenten en casos com el de Cristina Cifuentes és el de la violació del seu dret a la intimitat. Aquest cop pel fet d’estar-se publicant qualificacions universitàries. Aquest dret, així com el dret a l’honor, però, s’esvaeix en cas de “notorietat pública”, tal com recorda Bustos. “Cifuentes és una política electa. Els seu dret a la intimitat és el més reduït de tots”, argumenta aquest jurista, especialista també en dret constitucional.

El periodista, doncs, s’ha de concentrar en fer el seu treball de manera professional, comprovant totes les informacions que li arriben, aportant el màxim de proves i contrastant tot allò que publicarà amb les persones o institucions afectades. D’aquesta manera, com asseguren els experts, ni en el cas que la investigació publicada resulti ser falsa, ni el periodista ni el mitjà hauran de patir per les conseqüències judicials.

Escriure a Report.cat

Adrián Caballero

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *