La tercera revolució digital

Noves narratives generen nous públics i major atenció | Foto: Photopin

Cada vegada més sentim a parlar de les bitcoins i les criptomonedes per la seva desregularització que permet una alta especulació en el mercat borsàtil digital, entre d’altres temes. Sigui com sigui, la lliguem íntimament al sector econòmic i ens oblidem que, l’economia, és a tot arreu.

Les bitcoins tenen lloc en una tecnologia que s’anomena blockchain (cadena de blocs). Segons el diari Criptonoticias, aquesta consisteix en “una base de dades distribuïda que registra blocs d’informació i els entrellaça per facilitar la recuperació de la informació i la verificació de que aquesta no s’ha canviat”.

Quan anem a comprar al supermercat, paguem amb euros i ho consentim perquè la societat els accepta com a moneda de transacció i totes elles queden registrades en un llibre de comptes. Quan fem una compra digital, tampoc hi ha problema perquè entitats bancàries funcionen d’intermediaris en les compres per assegurar la fiabilitat i la transacció.

En canvi, les criptomonedes funcionen de diferent manera ja que no existeixen realment. En una compra amb bitcoins, els usuaris guarden una còpia de cada acció en un llibre major o bloc, on hi queda registrat les dades de les parts, els detalls del moviment, la data i l’hora. Cada bloc s’enllaça amb el següent, fent-los irrompibles i, per tant, creant seguretat, guardant un registre de la compra i per tant certificant-la i, tot, sense necessitat de plataformes intermediàries.

Internet del valor

Alberto Barreiro és consultor d’Estratègia, professor al Institut de Disseny Europeu (IED) de Madrid i, durant un temps, investigador del Grup Prisa per adaptar els seus productes al blockchain. “El problema dels mitjans radica en que el seu model de monetització digital es basa en vendre el mateix a tothom: venem al mateix preu tuits de Vargas Llosa i els d’un becari. És com si una fàbrica de cotxes vengués al mateix preu un utilitari i un cotxe de luxe ja que només sabem vendre segons un clickrating i un volum”, comença Barreiro.

“En canvi, la tecnologia blockchain, –prossegueix– permet analitzar de forma independent com són els usuaris que llegeixen els blocs, quin valor té l’article, quantes vegades s’ha compartit, quantes vegades s’ha comentat, quins són els incentius dels usuaris a llegir-lo, quina influència té aquell periodista,…. és a dir, estaríem analitzant quelcom tan abstracte com el valor. I aquesta és la propera revolució: l’Internet del valor”.

“Per poder combatre amb gegants com Google i Facebook per la publicitat online – explica Covadonga Fernández– els mitjans han d’oferir un valor diferencial. I aquí poden beneficiar-se de la centralització que permet el blockchain”. Fernández, periodista, coautora del llibre Libroblockchain.com i co-fundadora d’Olechain.com,  assegura que aquest control de la publicació i ús de la informació permetria als mitjans poder establir “unes bases col·laboratives amb les plataformes socials o fins i tot fer-les servir com a suports publicitaris per vendre subscripcions fragmentades de continguts compartits mitjançant micropagaments”.

Blockchain permet comercialitzar productes de manera similar a com ho fa iTunes amb les cançons. Així doncs, “el producte i el servei experimentarien una gran transformació, especialment en clau de fragmentació, de manera que cada element, producte o servei estarien vinculat a un cost i un preu”, detalla Fernández.

El bitcoin és un tipus de criptomonedes
El bitcoin és un tipus de criptomonedes | Foto: Photopin

Mecenes de la informació

Segons aquestes indicacions, “els usuaris pagarien directament als periodistes a través de diferents models de subscripció basats en micropagaments. Blockchain permet crear sistemes de tokens o criptomonedes a partir dels quals es poden gestionar de manera més eficient o inclús crear nous models de monetització més dinàmics, fluids i basats en petites interaccions o micro-interaccions que ara passen en els mitjans” explica Barreiro.

Uns mitjans que passarien a fer una funció més aviat de mecenes de la informació. “Jo crec –vaticina Barreiro– que els continguts flotaran en el núvol d’una manera quasi individualitzada, penjats directament per les fonts i els mitjans de comunicació no seran tan aquells que produeixen sinó aquells que seleccionen contingut amb un criteri personalitzat i adequat a les seves audiències a través de la intel·ligència artificial. Seran curators”.

Publicism és un primer exemple dels models anteriorment descrits. La plataforma  permet que els periodistes publiquin i financin de manera segura els seus treballs, un altre dels enormes avantatges d’aquesta tecnologia. Els periodistes publiquen els seus articles sota una firma digital que l’usuari pot reconèixer. El que no pot saber l’usuari, ni absolutament ningú, és l’origen, on s’ha produït la informació, ja que la seguretat de Blockchain no ho permet. Això vol dir que periodistes i comunicadors amenaçats o en països en conflicte podrien escriure tranquil·lament sense que cap govern sabés on són i amb la confiança, en canvi, que els seus lectors saben qui és.

Covadonga Fernández també enumera Steemit com un altre exemple. “El portal recompensa als periodistes o bloguers amb criptomonedes en funció dels vots que els lectors donen als seus continguts i, a la vegada, aquests són remunerats per votar els seus articles preferits”, apunta. I, acte seguit, també es refereix al web de Decent. “A més de remunerar als bloguers i periodistes que publiquin amb cert ressò, té per bandera no tenir cap tipus de censura”. Per acabar la ronda de mostres, la fundadora d’Olechain.com parla de les aliances que es formen, com la de la “corporació mediàtica Alex Springer participant en el capital de SatoshiPay, una startup que al 2016 va posar en marxa una plataforma per a que els editors web puguin monetitzar els seus continguts a través de la seva lectura, visionat o escolta; oferint micro-pagaments per aquest consum o recepcions. La seva tecnologia de pagament permet transferir quantitats tant petites com 0,01 euros gràcies al blockchain. D’aquesta manera, l’startup ofereix una alternativa als editors que desitgen arribar a aquells consumidors que han instal·lat bloquejadors de publicitat ja que la informació es consumeix sense publicitat i pagant en petitíssimes quantitats”, explica.

Innovació irreversible

El canvi sembla que no té aturador. “En general, els media són models de broadcasting: jo dic el que jo vull dir i tu, si vols, m’escoltes. I com que han mantingut una estructura, una marca i una capacitat d’influència molt gran a nivell social durant molt de temps, és molt difícil canviar aquest pensament. Malauradament, ja no funciona així sinó al revés: el joc al que juguem és el que es construeix sobre les audiències: ara ja no s’és un broadcaster sinó una persona que has d’escoltar i crear oferta segons el consum i creences de les teves audiències” explica Barreiro.

Covadonga Fernández reforça aquesta predicció. “Hem de pensar que el panorama pot semblar una mica amenaçador pels periodistes ja que blockchain projecta la possibilitat de tenir mitjans sense periodistes i periodistes sense mitjans. Al final, passarà el que hem vist en altres àmbits i indústries: hi ha persones que ofereixen habitacions sense que siguin hotels o operadors del turisme”, compara.

Aquest immobilisme mediàtic és patent i llargament comentat. “Em va sorprendre el poc interès que tenen els media pel blockchain i el molt que tenen en intentar mantenir un model que està destinat a morir” explica el consultor després del seu pas per Prisa. “Al final, –conclou Barreiro– tota innovació té els seus avantatges i inconvenients, tot depèn de quina actitud li posis. També deien que la irrupció d’Internet seria la mort del paper i no ha estat així. El que sí és clar és que els mitjans no poden ni evitaran que la gent adopti i faci servir les noves tecnologies”.

Escriure a Report.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.