Sí, però no per sempre

videoentrevistes periodisme zoom
Les videoentrevistes han permés adaptar-se als nous temps però amb desavantatges | Foto: Dylan Ferreira (Unsplash)

Durant aquesta llarga i intensa pandèmia, els periodistes han comptabilitzat, dia rere dia, persones contagiades. Llits ocupats. O el pitjor, ciutadans que han perdut la vida. Però allò que segurament pocs periodistes sabrien de memòria és quantes entrevistes han hagut de fer de manera telemàtica. Quantes vegades han intervingut en rodes de premsa en línia. O quantes aplicacions i programes informàtics s’han convertit en eines imprescindibles per poder preguntar des de la distància.

Preguntar, repreguntar i gravar, tant la pregunta com la resposta. Tasca difícil, resolta cada vegada millor perquè les mateixes companyies han vist que la pandèmia anava per llarg i que els usuaris de les videotrucades, inclosos els periodistes, exigien un augment de qualitat d’aquestes converses.

Diego Sánchez, periodista dels informatius de la Sexta, n’ha provat unes quantes. “Crec que tots els periodistes hem fet una mena de màster accelerat. La gent no podia sortir de casa i, per tant, havien d’entrevistar a través del mòbil o del portàtil”, afirma. Aquest redactor explica un dels avantatges de les entrevistes telemàtiques. “Pots preguntar a un sanitari i fins i tot a algun pacient sense entrar en un hospital, fet que redueix a zero el risc de contagi”, reconeix. Sánchez actualment continua treballant moltes hores des de casa i, per entrevistar, utilitza sobretot Zoom, Meet (Google) o Teams (Microsoft). “També he arribat a fer servir Jitsi Meet o Whatsapp”, explica.

Millores constants

Avui en dia, a part de les ja citades, també es pot entrevistar, amb imatge i so a la vegada, a través de Messenger Rooms, Webex, Skype, Hangouts, Facetime, Google Duo, Discord, Gruveo, IG o Snapchat. I potser alguna més. Totes fan ajustos i volen millorar cada dia. Intenten reduir les incomoditats a l’usuari, com haver de descarregar-se l’aplicació (molt millor un codi o un enllaç, sense haver de deixar les teves dades), la gratuïtat en comptes de pagament (que pot ser des d’un mínim de quatre euros, en funció de les característiques del contracte) o la durada de cada videotrucada.

De fet les companyies ofereixen cada dia més minuts de connexió. Com quan les companyies telefòniques van emprendre una carrera desorbitada per oferir minuts gratis a les trucades. També aposten, totes, per oferir un gran nombre d’usuaris connectats alhora. Millor qualitat d’imatge o so. O fins i tot subtítols en directe.

Zoom, Meet, Teams i la majoria de plataformes ofereixen videotrucades gratuïtes –amb limitada duració– o de pagament –sense límit de temps–. Amb tots tres pots gravar en temps real. Zoom ha aportat la possibilitat de posar un croma de fons, perquè no es vegi el lloc on té lloc la conversa. I Webex, a diferència de Skype, per exemple, no demana a l’entrevistat que es registri ni que doni cap dada. “Per a mi un gran avantatge de Zoom és que no grava la pantalla dividida, només el pla de l’entrevistat, que és el que necessito. I no totes les aplicacions tenen aquesta possibilitat. En tot cas és curiós que cada institució o entitat utilitzi una plataforma diferent, així que pots acabar seguint tres rodes de premsa en un sol dia amb tres sistemes diferents”, conclou Sánchez.

Sense contacte ni off the record

“Jo era molt contrari a fer videoentrevistes”, reconeix Rafa Garrido, cap de Política de l’ACN. “Tractar amb polítics via telemàtica, a priori, era complicat. I, per culpa de la manca d’una millor tecnologia, al final prioritzes més el missatge que donen i bastant poc la imatge”, explica. Ara, però, reconeix que ja s’ha familiaritzat amb, sobretot, Zoom i Skype.

“El problema –afegeix Ginés Muñoz, periodista d’esports de l’agència EFE– no és amb quina aplicació fas l’entrevista. El problema és que no toques, no respires, no intueixes coses que et permet el cara a cara. No hi ha prèvia ni off the record. I moltes vegades saps que allò que es calla l’entrevistat, el què no t’explica o el què t’explica fora de micròfon pot arribar a ser tan important com totes les respostes gravades”.

Garrido tampoc menysté cap plataforma a l’hora d’entrevistar. “Sovint arribo a maleir aquestes converses, com quan arribes a veure, però no escoltar a la persona que vols entrevistar. O quan l’escoltes, però no la veus. Per això per a mi allò que importa és una bona connexió estable. Ja sigui una 5G de veritat (no la promesa per alguns) o una bona fibra òptica”, afirma.

Comoditat, costos i repreguntes

A Muñoz no li ha deixat de sorprendre la comoditat d’aquestes entrevistes telemàtiques. “Fa poc entrevistava a Pau Gasol, ell a una sala de casa seva, a San Francisco. I jo al menjador de casa meva, al Garraf. Però no hem d’abusar, hem de tornar a veure de prop a la persona que entrevistes”, assegura.

La roba d’estar per casa també s’ha acceptat en el teletreball dels periodistes. “Per això durant una roda de premsa, en la qual no estava previngut per llançar la meva pregunta, vaig encendre la càmera ràpidament perquè si no em passava el torn… i tothom va poder veure que estava en pijama”, reconeix, tot rient, Sánchez.

Anècdotes a part, els periodistes han assimilat les videotrucades, però no volen que es quedin per sempre. L’espectador també ha acceptat aquest format, no li grinyola. “I potser alguna empresa decideix estalviar costos” apunta Sánchez. “Repreguntar –afegeix– tampoc és factible sempre. I fins i tot si alguna vegada no podem formular les preguntes nosaltres mateixos, és una persona de l’equip de premsa qui llegeix la teva pregunta. Però no és el mateix”.

Escriure a Report.cat

Un comentari

  1. Es tracta d’un article que no parla de coses abstractes i inconcretes. Parla del dia a dia els periodistes en pandèmia. Un bon recull d’experiències i opinions personals i professionals de periodistes en actiu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.