Una aproximació a la llibertat de premsa

redaccio el periodico de catalunya report.cat
La llibertat de premsa és clau per les democràcies. A la imatge, la redacció d’El Periódico de Catalunya.

El pensador i polític Alexis de Tocqueville afirmava que el triomf de la revolució democràtica a les excolònies britàniques d’Amèrica del Nord abans que a França, va tenir lloc perquè no existia la censura. Per tant, podem deduir que sense llibertat de premsa no hi ha democràcia possible.

Segons l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans, totes les persones tenim dret a la llibertat d’expressió i opinió, que inclou el fet d’investigar i rebre informacions/opinions i si es vol difondre-les , sense cap mena de limitació, per qualsevol mitjà d’expressió.

Això convida a parlar de llibertat de premsa, que si s’enfoca més específicament dins de l’àrea dels mitjans de comunicació, es pot entendre, segons Juan Tortosa, autor del recent llibre El arte de molestar al poder (Roca Editorial, 2018), com “el dret que tenen periodistes i empreses periodístiques a desenvolupar la seva feina atenent només als interessos dels seus lectors, oients o espectadors, sense haver de tenir en compte en cap cas algun altre tipus de condicionant polític o econòmic”.  Per tant, es podria afirmar que la llibertat de premsa és un dret o una garantia lligada a la llibertat d’expressió; perquè, tal com comenta Tortosa, “el professional de la informació ha de poder dur a terme la seva feina segons el seu criteri i sense pressions ni represàlies del poder ni de l’empresa on treballa”.

Ètica i regulació

Les universitats de Sheffield i Leeds estan realitzant un estudi per definir què és la llibertat de premsa. Aquesta anàlisi defensa, segons comenta John Steel, principal investigador de l’estudi, que la llibertat de premsa és “un component fonamental de les societats democràtiques lliberals”  i que, a més a més, s’emmarca dins de totes les convencions internacionals de drets humans i és considerat dins dels marcs legals i reguladors arreu del món. També afirmen que “la utilització de la llibertat de premsa a través de la pràctica del periodisme hauria de basar-se en cinc valors: precisió, imparcialitat, responsabilitat, independència i respecte cap a la dignitat humana”.

Tot i això, exposen que el concepte de llibertat de premsa sempre és discutit i que els debats sobre el significat precís d’aquest concepte i el seu abast sempre solen estar polaritzats entorn del paper que ha de tenir la independència de la premsa, comptant també amb el paper dels marcs reguladors en el desenvolupament i l’aplicació dels codis ètics.

Per això han decidit portar a terme aquest estudi, que explora la situació del concepte “llibertat de premsa” en diferents països europeus (Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, França, Alemanya, Irlanda, Holanda, Noruega, Eslovàquia, Suècia i Suïssa), amb la intenció de  desenvolupar una definició clara de la llibertat de premsa per a la seva utilització per part dels mitjans de comunicació i la societat civil, examinant els entorns reguladors i els codis ètics de la premsa per poder desenvolupar recomanacions que contribueixin a la seva millora.

L’estudi va dirigit a cinc targets molt diferenciats però tots relacionats amb el concepte de llibertat de premsa. El primer grup són periodistes que podrien arribar a reflexionar sobre el sentit més ampli de l’ètica i regulació de la premsa, des d’un punt de vista internacional  on explorar nous reptes i oportunitats dins de l’ecologia mediàtica. El segon són els organismes reguladors i d’ètica, que tenen especial interès en captar possibles abusos de la llibertat de premsa i representar un públic més ampli; aquests organismes que tenen els seus propis codis ètics de pràctiques professionals, es podrien adaptar a nous codis ètics basats en aquest nou paradigma de llibertat de premsa.

El tercer grup consta d’organitzacions que tracten temes relacionats amb l’ètica periodística o la llibertat de premsa, i que lluiten per una major responsabilitat i transparència dels mitjans de comunicació sobre aquests temes; aquestes podrien treballar els seus objectius amb una definició més desenvolupada del principi i pràctica de la llibertat de premsa que actués com a base dels seus projectes.

El quart grup el formen associacions representants de minories que històricament han estat “maltractades” per una part de la premsa. Una definició més clara dels paràmetres ètics de la llibertat de premsa els podria ajudar a minimitzar la seva representació negativa, identificant i desafiant alhora  les infraccions de conducta. Per últim, el cinquè grup el forma la societat en general, per a qui la importància de mantenir una cultura democràtica quan es tracta de la llibertat de premsa, es troba en la comprensió de com i per què els codis ètics de la pràctica són importants per al treball periodístic. Per tant, aquest projecte, que preveu fer un examen més complet dels paràmetres de la llibertat de premsa, els pot ajudar a entendre la influència d’aquests codis ètics en la millora d’aquesta cultura democràtica.

Així doncs, aquesta investigació pretén oferir una reflexió empírica i crítica sobre les condicions òptimes per a la llibertat de premsa, posant a debat la noció de “premsa”, atès que l’entorn de notícies convergents que actualment existeix a escala mundial transcendeix els diaris i les emissores tradicionals. Per això la investigació examina com “el treball de notícies” es veu afectat, per tal de definir millor l’abast de la “llibertat de premsa” fora dels seus paràmetres tradicionals. A més a més, també investiga com aquells que consumeixen la premsa, entenen i racionalitzen aquest concepte.

Protestes a Madrid al desembre de 2014 contra l’aprovació de la Llei Mordassa. Foto: Adolfo Lujan

Protestes a Madrid al desembre de 2014 contra l’aprovació de la Llei Mordassa | Foto: Adolfo Lujan

La situació a Espanya

Dins de l’estudi de les universitats de Sheffield i Leeds, encara no es contempla la situació de la llibertat de premsa a Espanya, tot i que segons Steel, la intenció és ampliar el nombre de països participants al llarg del seu desenvolupament.

Tot i això, hem volgut analitzar la situació concreta de la llibertat de premsa a Espanya a través de Juan Tortosa, que incideix en la idea  que “la precarietat laboral i la permanent insistència dels polítics per intervenir als mitjans de comunicació, dificulten de forma preocupant les tasques dels periodistes a Espanya; ja que hi ha un sentiment generalitzat a perdre el lloc de feina o a molestar als que tenen el poder. I aquesta por és la principal enemiga de la llibertat d’expressió”.

Per tant, davant d’això, quin ha de ser el paper del periodista? Segons Tortosa, “negar-se a actuar en contra de la seva consciència, negar-se a signar la feina amb la qual no hi està d’acord, guanyar força a través d’associacions i moviments solidaris perquè els enemics de la llibertat d’expressió constatin que, per molt que insisteixin, no guanyaran la batalla de la manipulació”.

Podem constatar doncs, que la situació de la llibertat de premsa a Espanya no és la mateixa que hi havia als anys setanta, però sí que és cert que algunes decisions legislatives dels últims anys, com la Llei Mordassa, són, tal com comenta Tortosa, “símptomes preocupants del poc amor que els polítics li tenen des de sempre a la llibertat de premsa”.

Com afecta la Llei Mordassa?

El proper març farà 4 anys que es va aprovar la Llei de Seguretat Ciutadana, més coneguda com a Llei Mordassa. Una llei que, segons Amnistia Internacional, suposa una “restricció innecessària i injustificada dels drets a la llibertat de reunió, expressió i informació” i que des de la seva aplicació ha estat envoltada de polèmica.

La Llei de Seguretat Ciutadana implica infraccions administratives amb multa associada, però no són delictes. Segons dades facilitades per Amnistia Internacional, entre el 2015 i el 2017 s’han condemnat a 84 persones en aplicació de l’article 578 del Codi Penal (referent a l’enaltiment del terrorisme i la humiliació a les víctimes). A més a més, han augmentat considerablement les sancions regulades per l’article 37.4 de la llei, referides a les faltes de respecte o consideració cap a membres del Cos de Seguretat de l’Estat; de les gairebé 19.500 sancions imposades el 2016, s’ha passat a 20.700 al 2017, a les que s’hi sumen 4.361 del primer trimestre de 2018. Tal com comenta Tortosa, “la pitjor de les censures és l’autocensura; i si un professional de la informació creu que ha d’aplicar-se-la, està fent el primer pas cap a la seva desacreditació i posant en perill la dignitat i el veritable sentit de l’ofici periodístic”.

Amnistia Internacional va presentar dos informes el passat més de març on assenyalava les deficiències en matèria de llibertat d’expressió a Espanya. Una de les principals preocupacions que presentaven a l’informe era que es “va restringir desproporcionadament” el dret a la llibertat d’expressió i el dret de reunió pacífica. Durant el 2017, desenes de persones van ser processades per “enaltiment del terrorisme” i “humiliació a les víctimes” a les xarxes socials.

Degut a aquesta polèmica aixecada per la Llei Mordassa, actualment dins l’àmbit del Congrés dels Diputats, existeix una ponència, que va començar el passat 27 de Novembre, encarregada d’estudiar la reforma d’aquesta llei, on s’han anat revisant els punts de què consta. El govern actual del PSOE va assegurar a l’última sessió de control que va tenir lloc al Congrés dels Diputats el passat 19 de desembre, que està totalment compromès amb la llibertat d’expressió i de premsa i que farà el possible per revertir l’actual situació on s’estan vulnerant aquests drets. Alguns partits com Podemos ja han exigit al govern que derogui directament la llei. Per la seva part, el PSOE ha insistit en el fet que prendrà mesures per millorar la situació, ja que considera que “no és adequat utilitzar el codi penal per limitar drets fonamentals”, afirmant però que “no tots els drets són absoluts”  i que poden requerir alguna limitació “proporcionada” perquè resulti eficient en les finalitats que pretén assolir.

Finalment, mentre els líders polítics miren de reformar i revertir la llei per tornar-nos els nostres drets fonamentals com a professionals de la comunicació, qui continua vetllant per drets com la llibertat de premsa?

Escriure a Report.cat

Mercè Martínez

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *