La intel·ligència artificial fa temps que ha deixat de ser una promesa llunyana i ja forma part del dia a dia de moltes redaccions. El debat, però, continua sent el mateix: fins a quin punt aquestes eines poden ajudar els professionals de la informació sense desplaçar-los ni treure el sentit la seva feina. Les experiències recents compartides per responsables de News UK, FT Specialist Europe i Bauer Media Group apunten en una direcció força clara: la IA és útil quan redueix tasques repetitives, accelera processos i facilita la distribució dels continguts, però l’autoria i el criteri editorial han de continuar en mans dels periodistes.

Aquesta és probablement la clau per entendre el moment actual. No es tracta de preguntar-se si una màquina pot escriure un text o resumir un document, sinó de veure si pot alliberar temps perquè els periodistes puguin fer millor allò que cap aplicació no pot assumir del tot: contrastar fonts, interpretar contextos, detectar matisos i explicar la realitat amb rigor. En aquest terreny és on comencen a aparèixer eines realment útils, pensades per complementar la feina periodística i no per convertir-la en un procés automàtic.

Un xatbot gratuït que converteix una idea en una presentació sòlida

Una de les més interessants és Luz, un xatbot gratuït creat per El Colectivo 506 i l’equip d’innovació del Reynolds Journalism Institute de la School of Journalism de la Universitat de Missouri. La plataforma està disponible en espanyol, portuguès i anglès, i ha estat creada per ajudar a construir propostes periodístiques a partir d’un sistema de diàleg guiat. El seu objectiu no és redactar una peça sencera, sinó acompanyar el professional en el procés de convertir una idea inicial en una presentació sòlida i ben estructurada.

La gràcia de Luz és que obliga a ordenar el pensament. L’eina divideix l’elaboració de la proposta en diferents etapes i comprova que la història s’ajusta als quatre pilars del periodisme de solucions: la resposta que s’analitza, l’evidència del seu impacte, els aprenentatges que se’n deriven i les limitacions del model. Aquest recorregut pot ser especialment útil en redaccions amb poc temps, però també per a estudiants, docents o periodistes que vulguin afinar una idea abans de presentar-la a un editor o a una convocatòria de finançament.

Una eina que analitza documents, correus, PDFs i imatges

Una altra eina especialment valuosa és Pinpoint, desenvolupada per Google com un recurs de recerca per a periodistes. Està pensada per analitzar grans col·leccions de documents, correus electrònics, PDFs, imatges, textos escanejats, arxius manuscrits i enregistraments d’àudio o vídeo. La seva utilitat és molt evident en investigació, però també en cobertures on cal trobar informació rellevant amb rapidesa entre centenars o milers d’arxius.

Pinpoint permet fer cerques per paraules clau i detectar persones, organitzacions, llocs o dates dins d’una gran massa documental. També incorpora funcions per transcriure àudio i vídeo i per treballar amb taules repetides dins dels documents, que es poden convertir en fulls de càlcul per facilitar-ne l’anàlisi. Per a un periodista que ha d’afrontar sumaris judicials, expedients, filtracions o arxius històrics, Pinpoint pot significar passar menys hores buscant i més temps interpretant el que realment importa.

Comprovació de vídeos i imatges a Internet

Si el repte és verificar continguts abans de publicar, una opció molt útil és InVID-WeVerify, una extensió orientada a la comprovació de vídeos i imatges en entorns digitals. La seva funció és ajudar periodistes i verificadors a analitzar millor materials visuals que circulen per xarxes socials o plataformes obertes, un terreny especialment sensible en un moment marcat pels muntatges, les peces fora de context i les manipulacions visuals.

La importància d’aquest tipus d’eines va més enllà de la tecnologia. En un ecosistema on cada vegada es comparteixen més vídeos dubtosos a gran velocitat, verificar bé és gairebé tan important com arribar primer. InVID-WeVerify no substitueix el criteri del periodista, però sí que reforça una part essencial de l’ofici: comprovar abans de difondre i evitar que la pressa acabi convertint-se en desinformació.

Transcripció en més de 40 idiomes

També hi ha eines pensades per resoldre una de les feines més rutinàries i pesades del periodisme: la transcripció. Trint, creada específicament per a redaccions i professionals que treballen amb entrevistes i peces audiovisuals, permet transcriure en més de quaranta idiomes amb una precisió que, segons la plataforma, pot arribar al 99%. A més, ofereix transcripcions sincronitzades amb l’àudio, funcions de cerca, edició i reproducció, així com eines de col·laboració en temps real.

Aquest tipus de funcionalitats tenen un impacte directe en el ritme de treball. En lloc de dedicar hores a escoltar una entrevista una vegada i una altra per localitzar una cita, el periodista pot detectar fragments clau en qüestió de segons. Trint també incorpora assistència per convertir cites i talls de veu en primers esborranys o en muntatges preliminars de vídeo, cosa que encaixa especialment bé en redaccions on una mateixa història s’ha d’adaptar a diversos formats.

Una app per simplificar la producció multimèdia

En aquesta mateixa línia de simplificar la producció multimèdia destaca Descript, una aplicació d’edició d’àudio i vídeo que converteix el muntatge en una tasca molt més intuïtiva. La seva proposta és senzilla d’entendre: editar un vídeo o un pòdcast gairebé com si s’estigués corregint un document de text. La plataforma permet transcriure arxius, eliminar paraules de farciment, netejar soroll de fons, afegir subtítols i treballar diverses fases del procés des d’un mateix entorn.

Per als periodistes que avui han d’escriure, gravar, editar i publicar per a diferents canals, aquesta mena d’eines poden marcar una diferència real. No perquè facin la feina intel·lectual, sinó perquè redueixen la barrera tècnica i estalvien temps en processos que abans exigien més recursos o coneixements d’edició. Això pot afavorir especialment professionals freelance, equips petits o redaccions que necessiten produir continguts per a web, àudio i xarxes socials gairebé alhora.

Mirades en conjunt, totes aquestes eines comparteixen una mateixa lògica. Són útils quan intervenen en aquelles parts de la feina on hi ha més volum, més repetició o més fricció tècnica: ordenar una idea, analitzar documents, verificar un vídeo, transcriure una entrevista o editar una peça per a diferents plataformes. Allà és on la tecnologia pot ser realment una aliada.

Però el periodisme continua depenent d’una cosa que no es pot automatitzar del tot. Cap aplicació no truca una font amb criteri, no detecta una contradicció en una roda de premsa, no interpreta el silenci d’un entrevistat ni assumeix la responsabilitat ètica de publicar una informació. Les eines poden ajudar molt, i probablement cada vegada ajudaran més, però el nucli de l’ofici continua sent humà. I és precisament aquí on hi ha el seu valor: no substituir el periodista, sinó donar-li més temps i més capacitat per fer millor periodisme.