La fotografia com a eina social

NN expo material sensible
L'exposició Material Sensible, a Casa Elizalde, és una mostra de fotografia social | Foto: NN

Fer clic no només és capturar una imatge. Quan fas clic, aquella és la teva imatge, la teva visió del món. És allò de fora que retrates des del més profund del teu interior. Es diu que el poder transformador de la fotografia resideix en la seva capacitat simbòlica per expressar sensacions de forma subtil i evocadora. Si es fa amb consciència, capturar una imatge pot servir com a pont entre el conscient i l’inconscient, una manera de desbloquejar i veure amb distància emocions silenciades i experiències mai verbalitzades.

Ho saben molt bé totes aquelles persones que s’han atrevit a fotografiar el seu pit extirpat per un càncer o les ferides de metralla després d’una guerra. També ho saben molt bé a l’àrea educativa de la Fundació Photographic Social Vision, defensora del poder transformador de la fotografia, i a la Fundació Vicki Bernadet, entitat de referència en l’atenció integral, prevenció i sensibilització sobre l’abús sexual infantil. Ambdues han creat l’exposició fotogràfica col·laborativa Material Sensible, que ja va per la tercera edició i es pot veure al Centre Cultural La Casa Elizalde de Barcelona fins al 28 de maig.

Foto: Karyna Pozzatti

Mirar el món

En aquest projecte, diferents persones que han patit abusos sexuals durant la infància reconstrueixen a través de les fotografies els seus relats íntims i descobreixen, al llarg dels sis mesos previs a l’exposició, la seva pròpia sensibilitat artística. Conscients de l’emoció que poden arribar a transmetre a través de les imatges, les seves fotografies funcionen com a metàfora d’allò que cada autor té la necessitat d’explicar.

Els participants no són fotògrafs, ni cal que ho siguin, però se serveixen de la fotografia per explicar la seva realitat. La iniciativa Material Sensible neix arran del reportatge Romper el silencio, realitzat
per ambdues entitats i publicat el 2002 al Magazine de La Vanguardia, en el qual víctimes d’abusos sexuals a la infància compartien públicament les seves experiències. Un reportatge que va tenir molt d’impacte i amb què les dues fundacions van iniciar una llarga col·laboració que arriba fins avui.

“El fotògraf no deixa de ser un subjecte que està mirant el món, que observa i és testimoni de la realitat. I en ser-ho, en ficar-hi l’ull, pot ser terapèutic per a ell, i pot interpel·lar a l’espectador per entendre sensibilitats”, explica Mireia Plans, fotògrafa i responsable de la coordinació i docència de Material Sensible. “Tenim fotògrafs sensibles, però també tenim espectadors sensibles que vénen a veure l’exposició i es deixen tocar per les obres. La vida en si és terapèutica, diuen alguns terapeutes”, puntualitza.

La punta de l’iceberg

A diferència d’altres teràpies, on tot el que es parla acostuma a ser confidencial, en aquest projecte es fa visible tot el que la persona autoritza que es pugui fer visible. Per tant, l’exposició final és només la punta de l’iceberg d’un procés terapèutic que s’ha dut a terme durant els mesos previs.

Foto: Paola Vanegas

“Creiem que la fotografia és una eina de transformació personal i social”, assegura Sílvia Omedes, directora de Photographic Social Vision. Per aquest motiu, aquesta fundació col·labora a l’hora de fer projectes educatius i donar càmeres fotogràfiques a persones de col·lectius de risc. “Entenem que el treball de narració fotogràfica és útil tant a professionals com a col·lectius que no han tingut veu”, resumeix.

La fotografia té una importància social en molts nivells. Un d’ells és el de la memòria. Ho explica Edu Ponces, fotoperiodista i membre de l’organització Ruido Photo: “Les imatges defineixen molt els fets històrics, i tal com es fotografiï un fet és tal com es recordarà la història en el futur”. De la mateixa manera, Ponces considera que els éssers humans funcionen per la vista. “Per entendre una situació sovint es té la percepció que només ho podem fer a través de conceptes verbals, i no és veritat. Es pot comprendre un fet a través d’un factor sensorial i emocional, com la fotografia”. En aquest sentit, creu que la imatge té una capacitat molt gran per apel·lar a les emocions del públic sense haver de passar per conceptes verbals.

Sigui com sigui, tal com explica Jordi Borràs, fotoperiodista i cap de fotografia del magazín La Mira, la fotografia ens ajuda a entendre la realitat i a empatitzar amb les situacions que s’expliquen a través de la càmera. “El pes i la potència de la imatge gràfica ajuda a entendre moltes vegades en una instantània un fet i ens ajuda a situar-nos com a persona observadora, sensible i empàtica en allò que estem explicant”, afegeix. La fotografia és, doncs, en última instància, la necessitat d’il·luminar un fet que ja existia o per recordar i deixar constància d’un fet. És fer clic i permetre que es faci una transformació, tant per dins com per fora.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *